Manifestació a Madrid el passat dia 6 de febrer per a exigir la llibertat de Pablo Hasél. Foto: ID / @barrabajaphotos
En desenes de ciutats a reu l’Estat espanyol s’han organitzat mobilitzacions en solidaritat amb Pablo Hasél, que enfronta penes de fins a 20 anys de presó per delictes d’injúries a la corrupta Corona o per enaltiment del terrorisme. Malgrat la pandèmia i la desmobilització que imposa l’esquerra política i sindical plegada al Govern “progressista”, milers han sortit als carrers per a enfrontar aquest clar atac a la llibertat d’expressió organitzat des de l’Audiència Nacional, l’antic Tribunal d’Ordre Públic franquista, que va ordenar el seu ingrés a la presó a la fi de gener.
#Barcelona I 📢 I Movilización esta tarde en solidaridad con #PabloHasel#LlibertatPabloHasel I #LibertadPabloHasel pic.twitter.com/DpQSzVQJjG
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) January 30, 2021
Manifestación #ahora en #Zaragoza por la libertad de #PabloHasel.#PabloHaselLibertad I #LibertadPabloHasel pic.twitter.com/E7SyCUW6WH
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) February 6, 2021
De la mateixa manera, més de 200 artistes reconeguts com Joan Manuel Serrat, Javier i Carlos Bardem, Emma Suárez, Pedro Almodóvar, Alberto Sant Joan, Valtonyc, Ana Tijoux, Alba Flores, Willy Toledo o Ska-P han signat un manifest on declaren que “som conscients que, si deixem que Pablo sigui empresonat, demà poden anar per qualsevol de nosaltres, així fins a aconseguir fer callar qualsevol sospir dissident”.
#ElArteConPabloHasel pic.twitter.com/7iIVHXK9u6
— Ska-p (@skapoficial) February 8, 2021
Mentrestant el Govern “més progressista de la història” manté la seva complicitat amb l’Audiència Nacional, amb un Unidas Podemos que no ha volgut fer causa per Hasél, ni per altres tants casos de repressió política d’artistes, periodistes o polítics. Una situació que el propi raper va denunciar, assenyalant directament al partit d’Iglesias i Garzón de complicitat amb la repressió del Règim del 78.
No oblidem que no sols no hi ha hagut una derogació de la Llei Mordassa del PP, sinó que ha estat aplicada més que mai durant la pandèmia. I la mateixa situació es dóna amb el Codi Penal o la Llei Antiterrorista, que continuen intactes i són ambdues la base jurídica amb la qual s’està condemnant a Hasél.
No obstant això, davant la pressió social i l’escàndol internacional que suposa el cas, el Govern va sortir dient aquest dilluns que “el Ministeri de Justícia plantejarà una revisió dels delictes relacionats amb excessos en l’exercici de la llibertat d’expressió perquè només es castiguin conductes que suposin clarament la creació d’un risc per a l’ordre públic o la provocació d’alguna mena de conducta violenta, amb penes dissuasives, però no privatives de llibertat”. Una reforma del Codi Penal que fins i tot permetria continuar condemnant, però sense penes de presó, la qual cosa continua sent inacceptable.
Una maniobra del Govern per a rentar la seva imatge davant la qual Hasél s’ha pronunciat rotundament:
Las numerosas movilizaciones y muestras de rechazo, han forzado al gobierno a intentar lavarse la cara con más promesas que sin más movilización serán humo como la derogación de la ley mordaza que encima ampliaron con la ley mordaza digital. Quieren desmovilizar. pic.twitter.com/dedm6OlPQV
— Pablo Hasel (@PabloHasel) February 8, 2021
El Govern podria naturalment decretar un indult o amnistia, però està lluny d’això. En el seu lloc planteja reformes cosmètiques del Codi Penal per a rentar-se la cara, quan es mantenen el conjunt de lleis lliberticides que estan al servei d’institucions judicials hereves del franquisme i que, ni el PSOE des de 1978, però tampoc ara Unidas Podemos, estan qüestionant en gens ni mica.
D’aquesta manera, enfront d’aquest pobre intent de rentada d’imatge i de desmobilitzar la lluita, hem de continuar enfrontant la repressió d’aquest Règim del 78 i els seus governs de torn, amb l’objectiu de conquistar i imposar l’amnistia total per a totes les persones represaliades per les seves idees, el seu art, la seva activitat sindical o política. Ni la pandèmia ni els discursos “progres” ens poden paralitzar mentre companyes i companys sofreixen la repressió.
Per això mateix hem d’estendre la solidaritat i l’organització pels barris, els llocs de treball i d’estudi, lligant les diferents lluites per a enfrontar al reaccionari sistema judicial, a les lleis repressives com la Llei Mordassa o d’Estrangeria, la gestió policial de la pandèmia, les polítiques de rescat financer de l’IBEX35 o les reformes laborals.
