Aquest grup, al qual el gabinet de Sánchez va encomanar les seves tasques, ve reunint-se fa un mes i té com a objectiu la presentació d’un document en el qual suggereixin les directrius de la “nova normalitat” econòmica a mitjà i llarg termini, concretament es parla d’un pla d’acció fins a 2050.

Un grup d’experts similar al que han creat Macron a França, Johnson a Gran Bretanya o el govern de Conte a Itàlia i amb els mateixos objectius de redissenyar l’economia post pandèmia.

L’Oficina Nacional de Prospectiva i Estratègia, creada per Sánchez abans de la crisi del covid, que tenia l’objectiu de “pensar estructuralment a l’Espanya dels pròxims 30 anys", cobra avui una nova significació.

Aquesta oficina, dependent de l’home de confiança de Sánchez i el seu cap de Gabinet, Iván Redondo, treballa dividida en 10 grups amb contacte entre si: creixement i productivitat; desigualtat; desocupació estructural i precarietat; longevitat i sistema de pensions; millora dels resultats sistema educatiu; recualificar als treballadors; habitabilitat de les ciutats i despoblament rural; descarbonitzar l’economia; ús més racional dels recursos naturals, i finalment, benestar.

Com a noms “destacats” dels més fidels defensors de l’IBEX estan els de l’ex portaveu d’Economia i diputat de Ciutadans, Toni Roldán, el responsable d’Anàlisi Econòmica de BBVA Research, Rafael Doménech, Aída Caldera, assessora de l’economista cap de l’OCDE, Lucas Gortázar, analista del Banc Mundial, Sergi Jiménez, catedràtic d’Economia de la Universitat Pompeu Fabra, entre altres.

Diferents noms d’aquests experts pertanyen a FADEA (Fundació d’Estudis d’Economia Aplicada) lobbistes declarats d’empreses com CaixaBank, BBVA, Santander, ACS, Abertis, Mapfre, Telefónica o la Borsa de Madrid entre altres, són els qui figuren entre els seus “patrons”.

No és d’estranyar que en el seu primer document presentat el 15 de juny sobre la perspectiva macroeconòmica post covid, una de les mesures que reclamen sigui una “racionalització de la despesa pública”. El mateix document on El think tank Fedea reclama a més ajustos fiscals per a 2022.

De fet, aquest document presentat fa escassos dies per un equip mixt de FADEA té total sintonia amb els advertiments que arriben des d’Europa. I és que si bé l’Estat espanyol percebrà una bona quantitat dels fons europeus per a escometre la inversió necessària, aquests no estan exempts de condicionalitat i aventuren per als pròxims anys forts retallades en despeses socials i contrareformes estructurals.

Alguna cosa que subscriuria també una altra de les figures del panell d’experts de l’Executiu citada anteriorment, Aída Caldera, que ja al març assegurava que “l’acció dels Bancs Centrals no serà suficient”.

Entre les seves recomanacions es troben, fer costat a les companyies que s’estan veient afectades com les del sector turístic i el sector financer, amb préstecs d’emergència. Aquest mateix sector financer que encara no ha retornat un sol euro de l’anterior rescat milionari.

En definitiva, tota una declaració d’intencions que mostra la situació que esperen des de l’Executiu, i els grans think tank de l’Estat espanyol per a la dècada vinent, austeritat, retallades i crisi econòmica prolongada. Més enllà d’una certa relaxació per part de les institucions europees enfront dels nivells d’endeutament, tal com ja va avançar Lagarde, que d’altra banda engreixen els problemes d’equilibri fiscal a futur.

Diversos mitjans ja han informat dels frecs que hi ha en les comissions més sensibles com la laboral, on fins i tot hi hauria una majoria en contra de derogar cap aspecte de les reformes laborals. Al principi, aquesta comissió compta amb el termini de 3 mesos per al lliurament del document que contingui les seves conclusions i propostes.

Que la crisi, aquesta vegada, la paguin els capitalistes

Des de la gestió sanitària de la pandèmia, les mesures econòmiques, laborals i socials adoptades durant l’Estat d’alarma, fins a les principals línies d’actuació de la dècada vinent, el govern progressista de PSOE i Unides Podem ha tingut i té com a objectiu salvaguardar sobretot els interessos dels grans capitalistes.

Però la classe treballadora i els sectors populars encara tenim molt presents les conseqüències de l’anterior crisi, perquè encara les estem sofrint, a pesar que els beneficis empresarials van créixer entorn d’un 1,6% interanual des de 2014.

Davant els seus plans i “solucions”, davant la seva “racionalització de la despesa pública”, els seus ERTOs eterns a costa de les arques públiques i de la precarització del treballador, a costa el seu desmantellament de la sanitat pública en favor de la sanitat privada, la classe treballadora i sectors populars necessitem altres mesures. Mesures d’urgència destinades a beneficiar a la majoria de la població.

És prioritari nacionalitzar la banca i tot el sector financer, aquest mateix sector que encara deu els 60 mil milions de l’anterior rescat i que aprofita la liquiditat del Banc Central Europeu i del Govern per a refinançar el seu deute.

De la mateixa manera és urgent nacionalitzar, sense pagament i sota control dels treballadors, les empreses estratègiques, com les elèctriques, de transport o de distribució d’aliments. Així com tota fàbrica que tanqui o acomiadi.

D’altra banda, la solució enfront de la crisi sanitària producte del covid 19 i d’una dècada de retallades, no pot ser una "paguita" extra que a més discrimina per categoria laboral, com denuncien els sanitaris en lluita.

Per a solucionar d’arrel el problema sanitari, i més enfront d’una possibilitat de rebrot,és urgent la nacionalització sense indemnització de la sanitat privada, alguna cosa que ni tan sols es va plantejar el Govern durant la pandèmia. A més també cal revertir les retallades realitzades en els últims anys, començant per retornar el 5% del sou als sanitaris, recuperar la contractació del personal acomiadat en els últims anys i enfortir la plantilla.

No podem permetre l’especulació capitalista en aquests moments de màxima necessitat en aspectes essencials per a la vida com els aliments o l’habitatge. Per això mateix cal prohibir els desnonaments i suspendre el lloguer. No una demora en el pagament, com l’actual Govern ha proposat, sinó una suspensió total, que no suposi un endeutament futur per a les famílies.

A més, per a portar endavant aquestes accions és necessari establir un impost a les grans fortunes. L’augment de les grans fortunes en 2019, més de 30 mil milions, hauria de ser requisada íntegrament i imposar un impost als grans patrimonis del 20%. Només dels 100 primers ens reportaria altres 30 mil milions. Per a les empreses de l’IBEX35, que no paguen ni el 20% de l’impost de societats, un impost del 50% als seus beneficis de 2019, que reportaria altres 25 mil milions.

De tornada als llocs de treball, perquè es faci en condicions de veritat, que posin per davant la salut dels treballadors i treballadores i no la cobdícia capitalista, és necessari que en tots els centres de treball s’estableixin comitès de treballadors i treballadores per a garantir que l’activitat en la “nova normalitat” es fa de manera segura. Comitès controlats per representants dels treballadors que tinguin potestat per a paralitzar l’activitat si no hi ha EPIs, tests i protocols de prevenció.

I en cas que els empresaris es neguin o vulguin acomiadar o tancar, és necessari ocupar els centres de treball per a preservar-los de qualsevol buidament. Ho estem veient amb Nissan o Alcoa. Després de rebre milions de diners públics, com l’empresa nipona, marxa deixant en l’atur directe a 3.000 treballadors i afectant a més de 22.000. Per això aquesta ocupació i nacionalització s’ha de fer efectiva si cap indemnització per a la patronal.

Aquestes mesures d’emergència són les que s’haurien d’estar discutint. Haurien de ser els pilars sobre els quals assentar les pròximes dècades, amb l’objectiu que aquesta crisi, aquesta vegada, la paguin els capitalistes i no la classe treballadora i sectors populars.