En aquestes condicions, el bolsonarisme aconsegueix el seu principal objectiu, que era evitar la derrota de l’actual president en la primera volta. Aquest era l’objectiu de la campanya de l’extrema dreta des del moment en què es va fer evident el rebuig massiu a la seva gestió, la qual cosa va portar a que en les enquestes s’albirés la possibilitat que les eleccions es definissin el 2 d’octubre.
El bolsonarisme va obtenir bons resultats per a governadors i senadors. A São Paulo, Tarcísio de Freitas va quedar per davant de Haddad, amb un 42,5% enfront d’un 35,6%, en unes eleccions que passen a la segona volta. L’absorció de vots de la dreta tradicional va acabar liquidant al PSDB en São Paulo, que va perdre el seu bastió electoral més important.
Bolsonaro va tenir una elecció millor del que la seva pròpia campanya esperava. L’extrema dreta va mantenir la seva força al sud del país, i va rebre una forta votació a l’interior de São Paulo. Les enquestes anunciaven un empat a l’estat de SP, però Bolsonaro va acabar amb un avantatge del 7%; la diferència de Lula a l’estat de MG va ser menor de l’anunciat. Lula va rebre una forta votació al Nord-est i va guanyar a Mina Gerais, el segon major col·legi electoral del país.
En aconseguir sobreviure a la primera volta, la campanya de Bolsonaro podria tenir més elements per a qüestionar els resultats de les urnes, ajudat per les reaccionàries Forces Armades, que tenien el dret d’interferir en el recompte de vots, atorgat pel propi poder judicial antidemocràtic (per acord amb el Tribunal Superior Electoral).
Les eleccions presidencials van a la segona volta, però és clar que la diferència de vots de Bolsonaro respecte a 2018 és una expressió de l’odi massiu a l’extrema dreta i al catastròfic govern de Bolsonaro, que ha augmentat la fam, la misèria i la desocupació de milions de persones, aprofundint la precarització del treball i la dictadura dels empresaris a les fàbriques i els serveis.
Les dues eleccions guanyades per Lula, en 2002 i 2006, es van decidir en segona volta, contra els tucanos José Serra (61,2% a 38,7%) i Geraldo Alckmin (60,8% a 39,1%), respectivament. En la primera volta d’aquestes eleccions, Lula va quedar per davant de Sierra, amb un 46,4% enfront del 23,1%, en 2002. En 2006, l’avantatge de Lula va ser més estreta, 48,6 per cent contra 41,6 per cent.
Així, l’avantatge de Lula sobre Bolsonaro és menor del que pronosticaven les enquestes de Datafolha i IPEC. Donats els vincles amb els partits de dreta i els sectors poderosos del gran capital, Lula sembla ser el favorit en la segona volta, si bé encara queda molt per definir quant a les aliances i el diàleg amb Ciro Gomes (PDT) i Simone Tebet (MDB). A més, el manteniment de Bolsonaro amb aquest 43% i les aliances amb la tercera via deixaran el discurs electoral de Lula encara més a la dreta.
A aquesta repugnant extrema dreta, que odia als treballadors, als negres, a les dones i a la comunitat LGBT, cal enfrontar-la en la lluita de classes, amb un programa que lluiti per la derogació de totes les reformes econòmiques antiobreres, com la reforma laboral i de la seguretat social.
Això és el contrari de la línia de conciliació de classes proposada per Lula i el PT, que ha enfortit a la dreta. L’aliança de Lula amb Alckmin i l’empresariat de tot el país ha demostrat no sols que no serveix per a enfrontar a Bolsonaro, sinó que ha servit per a encoratjar a la dreta dura. Cal enfrontar a l’extrema dreta amb un programa anticapitalista, en la lluita de classes, que unifiqui als treballadors contra el conjunt dels empresaris i patrons.
Els del MRT estem en la primera línia d’aquesta confrontació, amb total independència política de Lula-Alckmin i la conciliació del PT.
