El conflicte en el transport, detonat per l’augment desbocat del preu del carburant, està començant a tenir conseqüència en diferents indústries de tot l’Estat espanyol.

Moltes empreses estan començant a paralitzar de manera parcial o total la seva producció i pactant amb els grans sindicats una nova tanda d’ERTOs. La patronal compte per a això amb una altra gran ajuda, l’última (no) reforma laboral de Yolanda Díaz.

La ministra del govern "progressista" va pactar al desembre amb la patronal i la burocràcia sindical un nou marc legal que flexibilitzava al màxim les condicions perquè les empreses poguessin aprovar aquest tipus suspensions massives. Els ERTO excepcionals de la pandèmia els va convertir pràcticament en ordinaris, com un mecanisme automàtic de rescat públic d’empreses i socialització de pèrdues.

Et pot interessar: El conflicte del transport: una posició des de l’esquerra i la independència de classe

Aquesta setmana es comença a fer visible l’aturada en la producció industrial en diverses regions. Múltiples empreses apaguen temporalment els seus forns i línies de producció, al·legant dos motius fonamentals: la pujada del preu de l’electricitat i el gas; i el desproveïment de matèries primeres a causa del conflicte del transport.

Les patronals agroalimentàries van publicar dimarts un comunicat conjunt en el qual criden a posar fi a la vaga amb la “màxima urgència”. Consideren en clar “risc el proveïment de productes, així com la continuïtat de milers de negocis i ocupacions”. En el text, Aecoc, Aces, Anged, Asedas, Cooperatives Agroalimentàries i Fiab han reclamat al Govern “una intervenció urgent en un conflicte que s’ha convertit en un problema d’Estat amb un impacte sobre l’economia i els ciutadans que no admet demora”.

Alhora, des de Danone, han advertit aquest dimarts que en 24 hores podia veure’s “obligada a interrompre de manera temporal la seva activitat” en les seves quatre plantes de productes lactis i en les d’aigua mineral. La patronal agroalimentària se suma d’aquesta manera a la pressió de les patronals del transport sobre el govern perquè prengui mesures urgents al seu favor.

També des de l’Associació Nacional de Distribuïdors de Ceràmica i Materials de Construcció (Andimac) advertien que els problemes de desproveïment, a conseqüència de la guerra a Ucraïna i el conflicte en el transport, podrien provocar aturades en les obres. Exigeixen al govern “un pla de xoc” per a garantir el moviment dels seus productes.

En zones d’Andalusia, empreses com Acerinox a Cadis o Cimientos Portland Valderrivas a Sevilla han optat per apagar els forns en els seus centres de producció afirmant que és degut al cost energètic de mantenir la producció. En aquest últim cas, CCOO ha afirmat que l’empresa els va comunicar que això es mantindria fins que “el preu de l’electricitat baixés dels 200 euros el megavat hora”. Un altre cas ha estat el de Fertiberia a Huelva que ha parat la línia de producció d’urea.

Representants de la patronal com l’Associació de Grans Indústries del Camp de Gibraltar (Agicg), han destacat que, si l’escalada de preus de l’energia no es redueix, augmentaran les aturades de producció i començaran els ERTO i deslocalitzacions. Citen el preu de l’energia com un motiu per a no ser prou “competitius” i de fet algunes empreses com Acerinox ja ha acordat la setmana passada amb el comitè d’empresa un ERTO que inclou situacions de suspensió d’ocupació i reducció de jornada durant un any complet.

Com veiem en tot l’Estat la patronal ja està descarregant el pes de la crisi en les espatlles dels treballadors. Això alhora que busca més ajudes i subvencions públiques, per a socialitzar els costos derivats de l’augment del preu del carburant i de l’electricitat i mantenir els seus beneficis.

Entre amenaces de tancaments, ERTOs i deslocalitzacions, les patronals busquen una sortida al seu favor i volen que la crisi la torni a pagar la classe treballadora. Mentrestant, tot indica que el govern tornarà a salvar els negocis de les patronals a costa de la classe treballadora.

La patronal i el govern volen enviar a milers de treballadors i treballadores a l’atur, amb un 70% del seu sòl enmig de la major pujada de preus en 40 anys, mentre inflen amb diners públics les arques empresarials.

Les direccions burocràtiques de CCOO i UGT segueixen en una actitud contemplativa que les fa còmplices d’aquesta situació. Com a molt han arribat a la convocatòria de mobilitzacions simbòliques com les d’aquest dimecres. Lamentablement també l’esquerra sindical se suma a aquesta situació de paràlisi.

És urgent que les organitzacions sindicals plantegin un pla de lluita per a detenir aquesta nova sagnia contra la classe treballadora. Separant la palla i el blat en conflictes com el del transport, donant suport a les reivindicacions justes d’assalariats i falsos autònoms, i oposant-se a les noves ajudes públiques a les grans patronals del transport i la distribució.

A aquestes reivindicacions hi ha que sumar-hi altres en defensa del conjunt dels assalariats, dir no als ERTO, lluitar pel manteniment de l’ocupació i els salaris a costa dels beneficis empresarials, per la intervenció de tots els sectors estratègics com l’energia, el transport i la distribució sota control de treballadors i usuaris que garanteixi preus assumibles o la indexació automàtica i mensual de l’IPC en els salaris. Un programa d’emergència com aquest és fonamental per a preservar les condicions de vida de milions, que en tot just un mes estan caient vertiginosament.

Però alhora, les organitzacions obreres i l’esquerra hem de mobilitzar-nos per a combatre la causa de fons d’aquesta catàstrofe. Posar en peus moviment contra la reaccionària invasió russa d’Ucraïna i l’escalada de rearmament i sancions de l’imperialisme europeu, es converteix en una qüestió vital per a detenir la maquinària que condueix a enormes patiments als pobles d’Europa i els països semicoloniales i amenaça amb esdeveniments bèl·lics encara més catastròfics.