Hores després de la seva detenció per part dels Mossos d’Esquadra, l’ex consellera Clara Ponsatí ha estat posada en llibertat per decisió del Tribunal Supremo, que la cita per a una compareixença judicial el pròxim 24 d’abril, podent ser de nou detinguda si no es presenta. Aquest dimecres al matí, Ponsatí ha retornat a Brussel·les per a assistir a un ple del Parlament europeu.
L’ex consellera tornava ahir a Catalunya després de cinc anys en l’exili i ho feia en condició d’europarlamentària. No obstant, després d’una roda de premsa al Col·legi de Periodistes de Catalunya era detinguda per agents dels Mossos d’Esquadra de paisà.
Els mossos d'esquadra em detenen il·legalment a Barcelona pic.twitter.com/nCPQWCVGqB
— Clara Ponsatí (@ClaraPonsati) March 28, 2023
Els mossos d’Esquadra acaben de detenir la HC @ClaraPonsati, en directe i davant de tothom!!!!pic.twitter.com/iOY8dkBnaM
— David Torrents (@torrents_d) March 28, 2023
Amb la reforma del Codi Penal d’aquest any, l’ex consellera és acusada de desobediència pels fets de l’u d’octubre de 2017, i aquest delicte no comporta cap pena de presó.
No osbtant, la situació de Ponsatí durant les hores d’ahir a la tarda va resultar incerta, perquè l’ordre detenció i compareixença davant el jutge Pablo Llarena continuava vigent. A més, Llarena considerava que, tot i la reforma del Codi Penal, l’ordre de detenció de Clara Ponsatí segueix vigent perquè està aprovada d’acord a uns fets que no han canviat i no pas amb uns delictes en el processament que sí que han canviat, com és el cas de sedició a desobediència.
I, sobretot, el jutge estima que la immunitat com a eurodiputada no la protegia de l’ordre estatal de detenció, donat que aquesta qüestió es troba actualment en litigi al Tribunal General de la Unió Europea. Finalment però, Clara Ponsatí era alliberada poques hores després.
El que si queda clar però, és que l’acció judicial segueix demostrant sense ambages el seu caràcter profundament reaccionari, i en especial en qualsevol ambit de la societat catalana i enfront les aspiracions democràtiques pel dret a decidir.
Un nou salt en la persecució per part de la judicatura i el sector més reaccionari del Règim del 78 que es dóna després la decisió de l’Executiu de Pedro Sánchez de derogar el delicte de sedició i reformar el de malversació, tot reformant el Codi Penal.
Ara bé, és necessari recordar també que són gairebé 4.000 les causes obertes d’ençà la celebració del referèndum de l’u d’octubre de 2017 i que el gruix d’aquestes van dirigides cap a centenars de joves i activistes de l’esquerra independentista que en res els beneficia la reforma del Codi Penal del govern i que, per cert, va comptar amb el suport d’ERC.
I en aquest sentit, i el que resulta més greu, és que el propi govern de la Generalitat roman alineat amb l’Estat espanyol en la repressió contra aquests milers d’activistes immersos en causes judicials, i en les que el govern d’Aragonès no només envia als mossos a fer la feina bruta de la judicatura, sinó que també actua com a acusació particular en desenes de casos contra l’esquerra independentista, per molt que hagin sortit el mateix Aragonès i el conseller d’interior Joan Ignasi Elena, a denunciar la detenció de Clara Ponsatí.
