Una primera crida a tornar a les demandes inicials del moviment

Els armilles grogues de França demanen un "retorn a les bases", en referència als mètodes i les demandes que va impulsar el moviment disparat per la crisi econòmica. La convocatòria promoguda per Jérôme Rodrigues, figura del moviment, per a sortir als carrers el 12 de setembre es va publicar a principis d’agost i ràpidament es van unir a molts col·lectius d’armilles grogues de tota França.

Jérôme Rodrigues ha demanat un retorn a les bases, no només tornant a Les Champs-Élysées, escenari dels primers actes massius del moviment, sinó també recordant les seves demandes. Entrevistat per RT France, el referent dels armilles grogues recorda els grans eixos programàtics del moviment entorn d’"una vida millor, una democràcia directa i participativa, acabar amb els privilegis dels nostres governants i en contra de la violència policial".

Aquesta mobilització es produirà en un context social explosiu, marcat per una profunda crisi econòmica i l’atac directe a les condicions laborals de molts treballadors. “Hi ha una onada d’acomiadaments, 700.000 joves que arriben a un mercat laboral gairebé inexistent. (…) El descontentament i la ràbia que veurem al setembre no serà només dels armilles grogues: serà de tots els ciutadans”, comenta Rodrigues. "Som aquí per a restaurar no l’economia de França, sinó l’economia de les nostres cases. Perquè els que fem viure a França som nosaltres, els Armilles Grogues, els ciutadans enfadats, els que treballen tots els dies, els que han donat la vida durant la pandèmia del coronavirus”, assenyala.

📢🧔🏻 Plus de 25 groupes ont rejoint l’appel du #12Septembre ...@DidierMaisto @PeupleRevolte @Poulin2012 @FlyRiderGj @collCartonJaune @NRamphft @ChibracNathalie @BMasques @BenoitLeCam https://t.co/NAmgCe0IGo

— Jerome Rodrigues Officiel (@J_Rodrigues_Off) August 3, 2020

Pels armilles grogues, aquesta data és una oportunitat per a sortir al carrer de manera visible. El moviment ha anat evolucionat en les seves formes després del primer aniversari de la seva existència al novembre de 2019. Si les manifestacions dels dissabtes van ser molt més petites al 2020, fins i tot a París, no va impedir que els armilles grogues fossin presents en els piquets i en les manifestacions del moviment contra la reforma previsional, sinó també que hagin influït en aquest moviment mitjançant els seus mètodes. Aquesta primera data de mobilització, dissabte que ve, servirà com a tret inicial per al “retorn social” després de les vacances.

La qüestió de la unitat sorgeix de manera contundent

Davant un retorn marcat per la crisi sanitària i econòmica, la qüestió de la unitat és un tema important per a les pròximes mobilitzacions. Consultat per RT France sobre la qüestió de la "convergència", Jérôme Rodrigues fa una crida a tots els que lluiten per una altra societat i contra el Govern a "unir-se". Una crida que correspon a l’estat d’ànim de tots els que van participar en les últimes mobilitzacions.

En aquest sentit, podem veure una certa confusió en el text de la convocatòria de manifestacions anti-racistes, que parteix dient “No ens dividiràs! L’únic racisme sistèmic que existeix a França és el del bloc d’elit, de la burgesia, enfront de la resta de la població, "dels que no tenen res’”. Aquesta formulació fa l’efecte de negar l’existència d’un racisme sistèmic a França, contra el que desenes de milers de joves es van aixecar al juny. Mobilitzacions anti-racistes en les que també han participat Jérôme Rodrigues i altres Armilles Grogues.

De fet, els Armilles Grogues i els habitants dels barris obrers enfronten els mateixos problemes de precarietat i desocupació, com ho van demostrar les convergències reeixides en 2018-2019, en particular amb el Comitè Adama (en referència a Adama Traoré, jove afrodescendent assassinat per la policia). Així mateix, la violència policial que va sobrevenir al moviment dels Armilles Grogues es desplega regularment en els barris obrers, un veritable camp de proves per a "mantenir l’ordre" com ho van ser les colònies en la seva època.

Aquest tema és molt important, en un moment en què, seguint els passos de l’extrema dreta, el Govern ha llançat una ofensiva racista i de seguretat, tractant de polaritzar el debat públic sobre el tema de la inseguretat i contrarestar la important dinàmica de mobilització oberta contra el racisme i la violència estatal arran de les revoltes als Estats Units. Una onada de mobilitzacions que ha posat en primer pla el racisme d’Estat, que ara el Govern busca utilitzar per a dividir a la classe treballadora. En aquest sentit, més que voler deixar de costat aquesta qüestió, la unitat implica per contra lluitar i denunciar el racisme i la violència policial que es despleguen diàriament en els barris obrers, assenyalant a l’enemic comú dels qui lluiten contra el racisme, per unes condicions de vida dignes i per una altra societat.

La unificació de la brega

De manera més àmplia, aquest debat planteja la qüestió de la unitat de la brega que es necessita per al retorn del període de vacances. De fet, estarà marcat pel desastre social generat per la crisi amb l’eliminació de 800.000 llocs de treball sota el creixent nombre de Plans Socials que indiquen l’augment de la pobresa, però també els atacs a les condicions laborals en el marc dels Convenis Col·lectius de Treball. Atacs contra treballadors duts a terme després que el Govern anunciés un pla de $100 mil milions d’euros dirigits centralment a grans corporacions.

En aquest context, un pla de lluita real serà fonamental, per a anar més enllà de la simple jornada interprofessional [de diferents sectors laborals] convocada per al 17 de setembre pels sindicats. Aquest pla de lluita haurà d’articular-se entorn de demandes que rebutgin que els treballadors i la majoria de la població paguin la crisi. Un objectiu en línia amb el dels armilles grogues. Com subratlla Sabine, una armilla groga entrevistada pel mitjà francès Slate: “El descontentament s’ha ampliat amb l’exposició de les mentides del Govern i els seus aliats mediàtics, farmacèutics o financers, de la seva implacable criminalitat per a continuar eliminant llits i saquejant el nostre sistema de salut. I malgrat els guanys i els milers de milions atorgats a grans grups, els acomiadaments s’han accelerat!".

Per tant, un programa contra la crisi hauria d’incloure el rebuig absolut dels acomiadaments i la seva prohibició, la nacionalització sota el control dels treballadors de les empreses amenaçades de tancament, el repartiment del temps de treball com a resposta a la desocupació que ja afecta a més de 6 milions de persones a França, però també acabar amb els contractes precaris que constitueixen un mètode d’ajust dels empresaris davant la crisi. Un programa d’aquest tipus, articulat amb un pla de lluita per a imposar-lo al carrer i per la vaga, seria central per a unificar als Armilles Grogues i al moviment obrer entorn de demandes comunes contra el Govern, però també els grans patrons que dicten a Macron la seva política econòmica. Finalment, mentre Gérald Darmanin, Ministre de l’Interior, prepara una llarga ofensiva racista amb les forces repressives, aquesta lluita haurà d’anar de la mà d’una clara denúncia de la política governamental que intensificarà la repressió contra les classes populars i el racisme.

Si els armilles grogues continuen mostrant la seva aspiració a la unitat, les direccions sindicals deurien com a mínim iniciar la ruptura del diàleg social. Des de l’inici de la crisi, el Govern ha tractat de recuperar el lideratge del moviment obrer augmentant el nombre de reunions amb les direccions sindicals. Aquestes òbviament no van permetre obtenir concessions i fins i tot van jugar un paper traïdor en un moment en què molts sindicats locals lluitaven per a tancar les seves negociacions i obtenir condicions sanitàries dignes. En el mateix sentit, el “diàleg social” constitueix un veritable obstacle per al sorgiment de demandes i un pla de lluita que estigui a l’altura, i per tant a la unitat de tots els sectors als quals el Govern pretén fer pagar la crisi.