La situació a l’Estat Espanyol per la pandèmia del coronavirus és crítica. La xifra de morts ascendia avui a 1.350 a la qual cal sumar els 24.926 contagiats. El govern ha anunciat aquesta mateixa tarda la compra de 640.000 tests que arribaran en els pròxims dies. Una xifra encara insuficient per a poder fer un test massiu, com reclama la mateixa OMS.
Les imatges que veiem d’hospitals i centres de salut mostren un sistema sanitari absolutament col·lapsat. No paren d’arribar testimoniatges dels seus treballadors reclamant més material, com els EPIs (Equips de Protecció Individual) que són clau per evitar el contagi dels qui estan en primera línia combatent al virus, o respiradors o fins i tot llits i lliteres.
Malgrat les noves partides del govern destinades a sanitat i la contractació de més personal, les mesures segueixen sense ser suficients. Però no es pot fer res més? Sí, sí que es pot, i la joventut i les universitats podríem ser part dels esforços necessaris.
A Argentina, per exemple, estudiants de la Universitat de Buenos Aires han proposat que, en lloc de quedar-se en el confinament total, les desenes de laboratoris de les seves facultats es posin en funcionament per l’elaboració massiva del test de detecció primerenca, subministraments bàsics com alcohol en gel i cursos perquè els estudiants de les carreres sanitàries puguin capacitar-se per evitar el col·lapse de la salut pública.
Aquí, on el col·lapse ja és un fet, una mesura urgent seria l’obertura de les facultats de Medicina i Infermeria per a la capacitació immediata d’almenys 6.400 estudiants pel maneig i la utilització de les proves. A més, caldria afegir la compra dels EPIs necessaris per la realització del test.
Això permetria accelerar la producció d’aquestes proves, poder realitzar els 640.000 test en una setmana si cada estudiant realitzés tan sols 100 d’ells. Amb una mesura així, no sols s’aconseguiria tenir un major coneixement del nombre de contagis, clau per frenar l’expansió, sinó també descarregar treball del personal sanitari que ja està col·lapsat després de setmanes sense parar i amb un ritme cada vegada major.
També, resulta imprescindible avançar en la compra dels kits semiautomatitzats requerits per les proves que utilitzen la tècnica PCR, la capacitació de personal que pugui realitzar aquests tests i l’habilitació d’espais per ells. Aquesta mesura complementària és clau, perquè fins ara la tècnica PCR és la més eficaç per a detectar el virus en els casos asimptomàtics. En cas contrari, els tests ràpids tenen un major marge d’error i tan sols detecten malalts que manifesten símptomes, per la qual cosa són insuficients per a frenar el contagi i conèixer realment el grau d’expansió del virus.
Però sembla ser que les portes de la universitat sol s’obren per qui els interessa. Així, durant els últims anys hem vist com les empreses entraven en els centres d’estudis, impartien les seves càtedres i pactaven els pressupostos i línies d’estudi.
Que diferent hauria estat si en lloc d’estar al servei de les multinacionals i la seva set d’acréixer beneficis, les universitats haguessin estat sota control dels seus treballadors, estudiants i professors; al servei de les necessitats de la societat, com per exemple la recerca per prevenir malalties com el COVID-19, i no un lloc on la farmacèutica Roche imparteixi càtedres, la mateixa empresa que va obtenir beneficis milionaris de la comercialització del medicament amb el qual es va tractar la grip de del 2009, l’eficàcia del qual no estava demostrada.
Per això, resulta urgent posar les universitats al servei de les necessitats de la societat. No és només una consigna, és part d’un programa d’urgència per guanyar la guerra al virus i per a preservar la salut del conjunt de la classe treballadora, especialment dels qui estan en la primera línia del combat com els sanitaris.
