La mesura per la qual es limita la pujada dels lloguers a un 2% deixarà per fora al 75% dels llogaters. Aquest és el veritable abast d’una de les mesures estrella aprovades aquesta setmana com a part del “segon escut social”.

La Llei d’Arrendaments Urbans permet pujades anuals de l’IPC. Amb un índex de preus desbocat en el 7,6% el mes de febrer aquesta clàusula suposa increments d’entre 60 i 100 euros de mitjana en la renda mensual. Una despesa extra que se suma a l’escalada de la llum, el gas, la benzina i els aliments, mentre els salaris segueixen estancats entre la congelació i pujades ridícules d’un 1,5% en el sector privat i el 2% en el públic.

La limitació del 2% afectarà solament aquells contractes que es renovin a l’abril, maig i juny. Una limitació temporal que no afectarà les 850 mil famílies que ja van renovar al gener i febrer i es quedaran amb els seus lloguers inflats, ni a 1 milió 700 mil de contractes que ho faran entre juliol i desembre.

El caràcter excepcional de la mesura es contradiu amb un problema de naturalesa estructural que es veu ara agreujat davant la crisi derivada de la guerra d’Ucraïna i la cursa de sancions imposades pels països imperialistes de la UE.

Sindicats de llogateres i diverses entitats del moviment de l’habitatge han assenyalat el limitat de la mesura, tant per l’abast com per no haver inclòs la seva reivindicació inicial de congelació dels lloguers.

Enfront dels pegats i engrunes que ofereix l’anomenat govern “més progressista de la història”, és urgent mobilitzar-se per una sortida de fons, que parteixi de la regulació i rebaixa dels lloguers perquè no suposin mai més d’un 25% de la renda familiar així com l’expropiació dels grans tenidors per a disposar d’un potent parc d’habitatge públic de lloguer social.