Món obrer

TREBALLADORES EN PRIMERA LÍNIA

Empleades de la llar: “Les immigrants i sense contracte seguim excloses en les mesures del Govern”

Aquesta setmana el Govern de PSOE i Unidas Podemos ha aprovat uns subsidi temporal per garantir el dret a l'atur a les treballadores de la llar durant l'Estat d'Alarma. Una mesura completament insuficient, tenint en compte que hi ha una gran majoria que segueix treballant en l'economia submergida.

Àngels Vilaseca

@mangic_cv / Barcelona

Anaid D.T.

@dianixdz / Barcelona

divendres 3 d’abril| edició del dia

El Consell de Ministres del passat dimarts, va aprovar el Real Decret-llei 11/2020, que entre d’altres mesures, contempla que les treballadores de la llar que cotitzin a la Seguretat social i que hagin estat acomiadades o se’ls hagi reduït la jornada degut a la crisi del coronavirus, podran accedir al subsidi que equivaldrà al 70% de la base de cotització.

Així ho anunciava Pablo Iglesias tot dient “Les treballadores de la llar fan una feina importantíssima, que per desgracia no és reconeguda. No pot ser que tornin a ser les grans oblidades”. I certament és així, tot i que, el que no diu és que segueixen sent oblidades davant d’una mesura totalment insuficient que poc té en compte la realitat d’aquest sector.

En un comunicat publicat el dia 1 d’abril de més de trenta organitzacions de treballadores de la llar i dones migrants valorava “l’inexplicable atropellament que suposava deixar fora a les treballadores de llar i de cures de les mesures extraordinàries de protecció social per la crisi sanitària enfront del coronavirus”.

Tot i així, han valorat les grans ombres que té aquesta mesura. Una, que torna a deixar abandonades a les treballadores sense contracte laboral, que es calculen que són unes 200.000 persones, Dues, la quantia rebuda tenint en compte que en els seus contractes mai figura la quantitat d’hores treballades reals, la qual cosa es podria haver solucionat abans, “si la Seguretat social hagués atallat abans aquest frau reiterat, denunciat insistentment des dels col·lectius i associacions de treballadores de llar i cures”, critiquen.

Per altre banda, aquesta és una mesura temporal. Així doncs, després de tants anys de reclamar accedir a la prestació de l’atur, se’t concedeix, però només per un mes i després se’t torna a denegar aquest dret tan bàsic. Resulta, fins i tot, humiliant. A la vegada, la quantitat d’aquest subsidi extraordinari només serà del 70% de la seva base de cotització, tenint com a tope el Salari Mínim Interprofessional, quedant al final una quantitat molt irrisòria.

A més es totalment cert que aquest és l’únic sector que no cotitza pels seus ingressos reals, sinó per trams salarials que escull la persona que et contracta. És a dir, que en molts casos aquest subsidi es calcularà sobre una base que no reflecteix el que realment moltes treballadores cobren, fet que farà que les ajudes siguin encara més baixes.

En el comunicat dels col·lectius també denuncien que “la cura de persones grans, menors i persones en situació de dependència es considera, ara oficialment, amb l’aprovació del Reial decret llei 10/2020, de 29 de març, una activitat essencial”. I, per tant, assenyalen que “Les treballadores de llar i cures estem cobrint una part molt important d’aquestes necessitats desateses i estem especialment exposades” i que “Si aquestes mesures pretenen protegir als col·lectius més vulnerables, és inadmissible que siguin precisament les treballadores més vulnerables les que siguin excloses”

I les treballadores inmigrants sense contracte?

Tal i com denuncien els col·lectius de treballadores i dones migrants, cal tenir en compte que actualment a l’Estat Espanyol hi ha unes 700.000 empleades de la llar i de cures, i en la seva majoria (un 95%) són dones. Però d’aquestes aproximadament unes 200.000, o segurament, moltes més que no apareixen a les estadístiques, treballen en l’economia submergida. És més, la majoria que treballen sense contracte solen ser dones immigrants, moltes vegades sense papers.

A part, existeix un buit legal amb les empleades de la llar que treballen per hores, tal i com explica Rita Benegas , treballadora immigrant, “Per a les que, com jo, treballem per hores en diferents domicilis, no existeix l’obligació legal de fer-nos un contracte en cas de treballar menys de 60 hores al mes. I aquesta és la realitat de moltes dones que tenim múltiples feines i que, encara que en total podem arribar fins i tot a fer més de 40 hores a la setmana, no tenim dret a accedir a la Seguretat Social.”

És a dir que al final, una gran part de les treballadores de la llar, sobretot dones immigrants i les que estan en condicions més precàries o “sense papers” per la reaccionària Llei d’Estrangeria, directament no podran accedir a aquest subsidi extraordinari, ni a cap tipus de prestació ni ajuda. Tal i com ho denuncia Rita Benegas al mateix article que hem esmentat abans “Si les mesures del “Estat d’alarma” proposades pel Govern del PSOE i Unidas Podemos no garanteixen els drets de la majoria de les treballadores, encara menys contempla la situació de les persones immigrants”.

És per això que és fonamental, per una banda acabar amb el Règim especial de les treballadores de la llar i la seva incorporació al Règim General de la Seguretat Social. Però també, cal exigir la Derogació immediata de la llei d’Estrangeria, que amb la situació actual encara deixa a les persones immigrants més desemparades. Perquè mentre aquesta crisi sanitària està deixant a la classe treballadora,a les dones i a les immigrants a l’atur i a la misèria, es segueix sense tocar els interessos dels grans capitalistes




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    Dones racialitzades   /    #Coronavirus   /    Govern de coalició PSOE-UP    /    Treballadores de la llar   /    Món obrer   /    Dones en lluita   /    Dones immigrades   /    Dones treballadores   /    Gènere i sexualitats

Comentaris

Comentar