Només el mes de febrer la coalició liderada per l’Aràbia Saudita contra el poble iemenita va portar endavant més de 700 atacs aeris. Al gener havien estat 400. En tota la guerra iniciada el març de 2015 sumen 24 mil bombardejos i 9000 morts, 1400 d’ells nens i nenes.
Alhora que el govern de PSOE i Unidas Podemos denunciaven la reaccionària invasió russa i feien bandera de la defensa dels drets humans, l’ambaixada espanyola a Riad propiciava la participació de les principals empreses armamentístiques espanyoles en la gran fira armamentística realitzada en la capital saudita.
El cinisme de l’imperialisme espanyol no coneix límits. Els grans mitjans de comunicació "s’obliden" d’informar de les guerres en les quals els països europeus i els EUA participen o patrocinen, encara que els crims perpetrats contra la població civil siguin equivalents als que s’estan duent a terme en sòl ucraïnès per les tropes de Putin.
La responsabilitat espanyola en la massacre del poble iemenita és concreta i, sobretot, molt rendible. En tot el conflicte les principals indústries bèl·liques espanyoles han facturat 2.800 milions d’euros en material militar amb els països de la coalició atacant.
En un nou informe d’Amnistia Internacional, el Centre Delàs d’Estudis per a la Pau i Centre Europeu pels Drets Constitucionals i Humans, assenyala com "els materials militars d’origen europeu constitueixen una part important del material disponible de les forces aèries dels EAU i de l’Aràbia Saudita. Aquests materials inclouen aeronaus de combat, així com parts i components d’aquestes, míssils, coets i bombes que van instal·lades en les aeronaus de combat com a aeronaus de re-proveïment".
En particular dos són els models principals per a portar endavant la guerra des de l’aire: l’avió de combat Eurofighter Typhoon i l’avió de re-proveïment A330 MRTT. Segons denuncien aquestes organitzacions "l’equipament militar espanyol és essencial per a tots dos avions i una altra sèrie de béns militars utilitzats".
Airbus és l’empresa responsable de la fabricació d’aquests equipaments. Aquesta empresa, com Navantia que recentment va lliurar la primera fragata de guerra a la dictadura saudita amb la qual reforçaran el bloqueig marítim que està generant una de les pitjors fams del món, tenen una participació pública fonamental.
Però no sols les empreses públiques espanyoles fan negoci amb aquesta massacre. Desenes d’empreses privades participen del macabre negoci prèvia autorització dels diferents governs. L’exportació d’armament compta sempre amb l’aprovació de la Junta Interministerial, que ha continuat autoritzant-les també sota el govern de PSOE i Unidas Podemos.
Si amb algun tema li està caient del tot la careta al govern "progressista" és sens dubte amb la seva política exterior. L’encapçala el PSOE, però Podemos, IU i el PCE, encara que la critiquin en algun twit o intervenció parlamentària, l’avalen cada dia amb la seva presència en el Consell de Ministres.
A l’adhesió sense fissures a l’escalada armamentística de la UE i la guerra econòmica, al reconeixement de l’ocupació de Mohamed VI del Sàhara Occidental i a la seva política migratòria que res ha d’enviar a les propostes de Vox, com vam veure amb el desplegament de l’Exèrcit a Ceuta, se suma el seu suport a una de les dictadures més sanguinàries.
Tot es val per a defensar els interessos de l’imperialisme espanyol, les seves empreses multinacionals i, ja de pas, mantenir les excel·lents relacions de la Corona amb les monarquies àrabs que tan bons serveis li han prestat sempre que ho ha necessitat.
