Per a l’Audiència Nacional el moment d’executar la sentència del Tribunal Suprem de 2016 que preveia la confiscació bancària de les herriko tabernas és ara, en ple Estat d’Alarma, quan els carrers estan presos per les forces de repressió, s’aplica el confinament i més de 700.000 sancions han estat dictades sobre aquest tema en poc més d’un mes.
Aquestes tavernes de l’entorn social de l’esquerra independentista basca ja van estar llargues temporades en el punt de mira de l’Audiència Nacional i el Tribunal Suprem, institucions en les quals es van desdoblegar els 16 membres del Tribunal d’Ordre Públic franquista quan va ser “dissolt”. Els tancaments, detencions i confiscacions en les mateixes ja van protagonitzar nombroses portades en dècades anteriors, encara que en plena pandèmia un nou espoli torna a produir-se a 107 tavernes mitjançant embargaments de comptes bancaris.
Mentre l’aparell judicial no pot tramitar les reclamacions massives d’acomiadaments il·legals, impagaments de sous, ERTEs sense cobrar o milers de recursos a multes d’aquests dies per les restriccions de la pandèmia, sí que hi ha temps per a quedar-se amb els diners de més de 100 tabernas.
Va ser al 2016 quan el Tribunal Suprem va dictar la sentència del cas 35/02, la qual s’ha començat a executar, evidenciant que la persecució política amb els carrers buits sí que és una urgència per a la judicatura espanyola.
🤔 ¿Por qué estamos viendo militares en las calles y en televisión? El brazo armado del Régimen saca músculo en la pandemia, reforzando las tendencias represivas. La sombra del autoritarismo puede ser más larga que el #confinamiento. #Covid_19 https://t.co/rs1f4xRsEL
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) April 21, 2020
En 2020 la fustigació a l’esquerra abertzale no ha cessat, passant per l’empresonament d’activistes mitjançant la il·legalització de partits, agrupacions juvenils o gestores jurídiques, emparant-se en la Llei de Partits de 2002 que permet il·legalitzar qualsevol organització de la qual l’Estat qualifiqui o de “terrorista” o de sospitosa de ser-ho.
Per què davant una crisi sanitària i social, la resposta prioritària dels governs està sent reforçar el paper de l’Estat, omplir els carrers de policia i exèrcit? No sembla casualitat que aquest sigui el moment per a executar una sentència de repressió política i escometre un robatori de gran grandària a l’entorn social de l’esquerra abertzale.
Les mesures punitives aprovades per a mantenir el confinament han proporcionat un enorme suport a les forces repressives per a deslligar el que ja és la seva naturalesa racista i antipopular. Així, poc després del decret d’alarma es van multiplicar les parades i detencions a migrants i persones racializadas.
El bilbaíno barrio de San Frantzisko se representa el estado policial montado en los barrios populares. La @koordinakundea recopila amenazas y denuncias a quienes grabaron una agresión de la Ertzaina. @sosracismobiz también habla de actuaciones racistas.https://t.co/eBrYkva39x
— IzquierdaDiario.es (@iDiarioES) April 16, 2020
Enfront del seu Estat d’alarma, que es basa en militarització dels carrers i el creixement de les agressions i arbitrarietats policials de tota mena, però té guant de seda amb els grans capitalistes, cal oposar un programa que toqui de manera directa els seus guanys i interessos. Avui un pla d’emergència que faci pagar la crisi a les grans fortunes i empreses per a atendre la crisi sanitària i social no és una opció, és una condició que defineix la vida o la mort de milers de persones.
