No es pot ser d’esquerres i donar suport a un Govern ni d’ERC ni del JxCat en el ple d’investidura que se celebrarà previsiblement entre el 26 i el 28 de març. És necessari construir una esquerra independent de tota variant política patronal, que no caigui en donar suport al mal menor, quelcom que aplana el camí al mal major i ens desarma per a construir una alternativa política de classe que aposti inequívocament per la lluita als carrers.

Una alternativa política que lluiti conseqüentment pel dret a l’autodeterminació sense caure en la confiança en la negociació amb l’Estat o en l’auxili de la comunitat internacional, il·lusions que ens han portat on estem.

Aquesta és la perspectiva que venim proposant des del CRT des d’abans del 14F, quan vam fer una crida a un front polític electoral amb un clar programa anticapitalista i un full de ruta que partís d’un ferm principi de independència de classe, a l’esquerra revolucionària com Lluita Internacionalista, Corrent Roig i altres organitzacions i sectors que s’oposaven al curs pres per la CUP. Una proposta a la qual es van negar.

Respecte a Lluita Internacionalista en particular, l’única organització de l’esquerra trotskista que actua dins de les candidatures de la CUP i amb qui hem compartit espais de debat de l’organització independentista, és necessari reobrir un debat. Com dèiem en l’article “Els 12 punts de “esquerra” de la CUP: un document diplomàtic per a dissimular un full de ruta moderat: “Els companys de LI van optar més aviat per una línia oportunista, de renunciar a la lluita política pública contra el “nou cicle” i a proposar una alternativa política. Van partir d’obviar en els fets el resultat del debat intern, sense publicar una sola crítica pública als documents finals que recollien allò fonamental del rumb moderat i governista que impregna avui la precampanya electoral. Alhora, van oferir a la CUP un acord de mínims de 12 punts, quelcom que en el seu moment vam criticar i advertir, com es confirma ara, que de ser acceptats no passaria de ser un document diplomàtic per a acontentar-los”.

Avui la CUP té una definició clara, confirmada encara més en l’última Conferència amb la presència dels dirigents del procesisme. Però Lluita Internacionalista insisteix a tornar als “12 punts” tal com planteja en un article: “La CUP, com a força majoritària de la candidatura de coalició CUP-G està davant una cruïlla: entre ser el furgó d’esquerres del Govern neoliberal i autonomista d’ERC amb JxCAT o construir-es com una alternativa clara per la doble ruptura -amb l’estat i el capitalisme- l posar-se al servei dels lluites. Nosaltres lluitarem per aquest segon camí”. I considera que aquest camí “és recull en el primer dels 12 punts que les organitzacions de la coalició van acordar”.

Coincidim amb les crítiques que aquesta organització fa a la CUP. Però és tard per a exigir que “no entri al Govern de la Generalitat”, quelcom que, com ja va deixar clar la CUP, era la seva intenció abans del 14F. I és que si finalment l’esquerra independentista no entra en l’Executiu català, no serà per la falta d’esforços posats en aquest objectiu, sinó més aviat perquè, fins i tot, amb tota la moderació programàtica realitzada per part de la CUP, ERC i JuntsXCat prefereixen continuar fent tractes en solitari.

Encara així, independentment d’aquesta qüestió, l’entrada o no en el govern català, la interpel·lació de la CUP a una unitat estratègica a ERC i JuntsXCat hauria de ser suficient motiu per a rebutjar tota participació en un projecte polític que té com a nord la conciliació de classes. I aquest aspecte és molt anterior al 14F.

Lamentablement la política de LI continua sent l’últim furgó de cua de la política del gir a la dreta de la CUP i la seva estratègia de conciliació de classes. Així ho és des de la definició política i programàtica de la CUP abans de les eleccions, en les que L.I es va negar a donar una lluita política clara i oberta i, sobretot, mantenint un propagandisme declamatiu, sense iniciatives polítiques concretes i audaces com podria haver sigut un front polític que lluités en el terreny electoral una alternativa d’esquerra anticapitalista i de classe. D’haver construït un front d’aquest tipus, l’esquerra revolucionària estaria avui més ben preparada per a aportar a la clarificació i portar fins al final l’experiència que molts joves i treballadors i treballadores han fet amb el processisme i puguin fer d’ara endavant amb el “nou cicle” de la CUP.

Així ho estem proposant avui a Madrid enfront de les pròximes eleccions, a Anticapitalistas i altres grups, per impulsar juntament a activistes sindicals, juvenils i socials, un front anticapitalista i de classe per al 4M.

Et pot interessar: No n’hi ha prou amb moure fitxa, cal trencar el tauler: necessitem un front anticapitalista i de classe

Creiem que, davant la definició més que decidida de la CUP a donar suport a un nou govern dels partits del processisme, és més important que mai que l’esquerra que es reivindica revolucionària no només es negui a això en declaracions i comunicats. És necessari llançar una forta campanya en comú que plantegi que “No es pot ser d’esquerres i dóna-li suport a un Govern ni d’ERC ni del JxCat” en el ple d’investidura que se celebrarà previsiblement entre el 26 i el 28 de març. No només de forma declamativa, sinó activament construint una alternativa d’esquerra que s’enfronti decididament al programa i a l’estratègia de la CUP i també al seu full de ruta. No té sentit, continuar dedicant més esforços a corregir girs a dreta d’organitzacions reformistes d’esquerra, tal com avui es disposa Lluita Internacionalista dins de la CUP.

I així obrir el debat sobre quina esquerra necessitem per a contribuir a una superació d’organitzacions reformistes d’esquerra com la CUP, que actuen com a veritables obstacles per al desenvolupament de l’avantguarda obrera i juvenil que ve qüestionant tant als partits del procesisme com del neo-reformisme. A més de desmobilitzar i desorganitzar les forces socials, avui imprescindibles per a enfrontar les dures conseqüències de la crisi i la pandèmia.

Et pot interessar: Jo no dono suport a un govern de Pere Aragonès