La comissió negociadora del 4t Conveni del Lleure Educatiu i Sociocultural va finalitzar, almenys segons el calendari de la patronal que va definir el 20 de gener d’aquest 2022 com a data límit, sense cap avanç. D’aquesta manera el 2022 comença, novament, amb la regularització salarial congelada, tal i com va passar al 2018. Veurem què passa durant les últimes setmanes.
Un altre cop la patronal torna a imposar les seves condicions de precarietat al sector, mentre que per la seva banda la taula negociadora va posar en discusió una regulació salarial totalment insuficient per a les treballadores i els treballadors del lleure.
CCOO, a la seva declaració va afirmar que aquesta regulació salarial, de fins un 7% acumulat durant el 2022, 2023 i 2024, podia semblar poca cosa, però que era un proposta per trobar un punt d’entesa amb la patronal i amb les empreses “atesa, d’una banda, la situació econòmica de les empreses derivada de l’impacte de la pandèmia”.
Però a diferència de les empreses, les treballadores i els treballadors que patim la precarietat habitualment, durant la pandèmia la vam patir el doble, perquè vam tenir ajuts molt limitats, si és que els teníem. La situació que vivim dia a dia, que amb la pandèmia es va agreujar, i que amb la nova proposta de la Generalitat de començar el 5 de setembre les classes el curs vinent amb més activitats extraescolars, és de precarietat extrema. Per això necessitem solucions en relació al salari. I no és del 7%.
Desde CGT lleure proposem que la regularització salarial ha d’estar lligada al preu de la vida i la fluctuació dels preus. No pot ser que anem perdent poder adquisitiu any rere any. A més aquesta regularització ha de ser automàtica, no pot quedar congelada per la voluntat de la patronal d’extreure’n cada cop més beneficis del nostre treball.
A més d’això, hem d’organitzar-nos i lluitar per aconseguir una equiparació salarial amb les categories de l’Administració Pública, que això per al lleure educatiu suposaria un increment del 36%.
Aquestes mesures, en qüestió salarial, són imprescindibles per lluitar contra la precarietat en el nostre sector. Un col·lectiu moltes vegades oblidat però que és imprescindibles per al funcionament dels centres educatius.
Per acabar amb la precarietat al lleure, ens organitzem sota les reivindicacions que volem aconseguir. Per això, més enllà del desenllaç de les negociacions amb la patronal i la voluntat d’aquesta de mantenir les nostres condiciones de precarietat, les demandes de la taula negociadora són insuficients per a l’actual situació de les treballadores i treballadors del lleure.
