En les desenes del milers de piulades amb el hashtag #MeQueer apareixen històries de bullying escolar i laboral, agressions físiques i verbals, LGBTIfòbia al centre de la família patriarcal, denúncies polítiques i vivències escruixidores abans i després de l’aprovació del matrimoni igualitari o la despenalització de les persones no heterosexuals.
La denúncia del que succeeix en una part del món amb relativa “igualtat davant la llei, però no davant la vida”, s’ha multiplicat a les xarxes socials mostrant que la violència LGTBIfòbica no només segueix reproduint-se, sinó que combatre-la ha de ser un punt clau en l’agenda del moviment LGTBI.
Alan, Thalía y Ekai también contarían muchas cosas con el HT #MeQueer, pero la transfobia y el bullying les empujó al suicidio.
Vuestras burlas matan.
La LGTBfobia mata.
El bullying mata. pic.twitter.com/CWMj05vGvY
— FranPardo 🏳️🌈 (@FranPardo_) 26 de agosto de 2018
A l’Estat espanyol, segons dades del Ministeri d’Interior, durant el 2016 les agressions per la identitat o orientació sexual van ser gairebé la meitat dels 1.324 delictes d’odi comesos aquest any, augmentant un 15% en els últims tres anys.
Segons Movimiento contra la Intolerancia, només es denuncien 1 de cada 4 agressions i alguns dels motius que es van esgrimir en l’enquesta, el 32% indicava la desconfiança en què la policia fes alguna cosa sobre aquest tema i el 19% la por a la reacció dels agents.
El coche de los Mossos que nos gritó por megafonía "a dormir, maricas!!" a las personas que estábamos en la puerta de una discoteca LGTB al cierre. #MeQueer
— en juan petit quan baia baia (@enjuanpetit) 25 de agosto de 2018
Com a part d’aquesta lluita també hem de combatre violències com la precarietat, discriminació i exclusió laboral que encara pateixen moltes persones LGTBI o el bullying que es produeix dins dels centres d’estudi.
Cuando el de Religión dijo que ser homosexual era un trastorno afectivo y yo pedí salir de clase, me preguntó la razón y le dije que estaba malito de mariconismo #MeQueer
— Adrián (@sinmartingalas) 25 de agosto de 2018
Les persones trans estan especialment oprimides dins del col·lectiu LGBTI, sense obtenir encara un contingent laboral que acabi amb l’atur del 80% que sofreixen o el dret a una sanitat universal gratuïta i garantida per l’Estat que compti amb àrees especialitzades que atenguin les necessitats de les persones LGTBI i que assegurin de manera pública l’accés al procés de transició de gènere, incloent hormonació i/o cirurgies per a les persones trans que ho desitgin, sense cap tipus de pre requisit psiquiàtric o de tractament hormonal previ.
Mi primera agresión transfoba (En la que unos tios me tiraron piedras por intentar ir al baño) fue justo al lado de la plaza teñida con la bandera LGTB en memoria del suicidio de Ekai (Un chico trans).
Me da igual el bienquedismo de los partidos, queremos justícia. #MeQueer
— Linna (@Lynatta_) 27 de agosto de 2018
Per acabar amb l’opressió i violència contra qui no compleix amb la heteronorma és necessari aixecar un potent moviment LGBTI als carrers i reprendre les banderes de Stonewall al segle XXI i continuar la lluita per les demandes pendents del col·lectiu LGTBI com a part de la lluita contra el patriarcat i l’opressió sexual que imposa la societat capitalista.
A todXs nos robaron parte de nuestra infancia o adolescencia: maduramos a marchas forzadas, nos crecieron ojos en la espalda; algunXs callamos y miramos al suelo; otrXs, respondieron a tortas. Nadie nos enseñó a defendernos. Y lo hicimos en precario. Pero sobrevivimos.#MeQueer
— Carrington (@Carrington_BIO) 24 de agosto de 2018
