Després de la destitució aquest dimarts de la directora general del CNI, Paz Esteban, la següent exigència dels aliats nacionalistes del govern és la desclassificació de les sol·licituds per intervenir els telèfons dels espiats i les resolucions judicials que les van autoritzar. El Govern podria desclassificar aquesta documentació d’ofici, però fonts governamentals van indicar que només es contempla la desclassificació a sol·licitud del jutge.
Dijous passat, Esteban compareixia davant la comissió de secrets oficials del Congrés dels Diputats per de les més de 60 escoltes realitzades pel CNI a dirigents independentistes a través del programari Pegasus. Les seves declaracions romanen ocultes, més enllà de les poques filtracions que arriben a la premsa, les quals sostenen que Esteban hauria reconegut l’espionatge d’una vintena de dirigents catalans. No obstant això, no ha explicat els altres 40 casos que testifica l’informe realitzat pel grup d’experts en ciberseguretat Citizen Lab.
Divendres passat, després de conèixer-se l’espionatge a Aragonès, la consellera de Presidència del Govern, Laura Vilagrà, va reclamar en una carta al ministre de la Presidència, Félix Bolaños, la desclassificació dels documents. La destitució d’Esteban no ha acabat de convèncer a ERC, un soci clau per al Govern. “Aquest gravíssim escàndol d’espionatge qüestiona la imatge d’Espanya com a democràcia plena. La destitució de la directora del CNI és del tot insuficient, per molt que el Govern l’intenti maquillar i relativitzar”, va dir la senadora republicana Mirella Cortès en la sessió de control a l’Executiu en la Cambra alta.
El càrrec de direcció del CNI serà ocupat ara per Esperanza Casteleiro, fins ara secretària d’Estat de Defensa i mà dreta de Margarita Robles. Casteleiro, filla d’un militar franquista i part dels serveis d’intel·ligència de l’Estat des de fa 39 anys, fa un temps va ser el centre d’un escàndol quan va sortir a la llum que va haver de fugir juntament amb 2 companys del seu lloc en l’ambaixada de Cuba per ser acusada de labors d’espionatge.
Quant al cas, el govern ha anunciat que es personarà com a acusació particular davant l’Audiència Nacional, que investiga el ciberatac als mòbils del president i els ministres de Defensa i Interior. També demanarà accedir als contractes del CNI amb l’empresa israeliana NSO Group, que ven el programa d’espionatge Pegasus.
La substitució d’Esteban tracta de donar carpetada a l’assumpte sense depurar-se les responsabilitats del propi Govern, començant per Margarita Robles. I, per descomptat, sense una recerca detallada i pública del CNI, l’activitat del qual és ocultada com a secret d’Estat.
Per això cal exigir la dimissió de Robles, però també la formació d’una Comissió de recerca independent, la dissolució del CNI i la derogació de la Llei de Secrets Oficials franquista. Perquè destitucions per si soles i aïllades de mesures profundes, no canvien res.
