Gener de 2019, Tribunal Suprem. Amb el jutge Marchena presidint la Sala Segona penal, l’avui diputada de la CUP en el Parlament i llavors regidora de l’Ajuntament de Barcelona, Eulalia Reguant, és cridada a declarar en el judici contra l’independentisme català.
Per part de l’acusació el bloc del 155 gairebé al complet. L’Advocacia de l’Estat del PSOE, que va aconseguir les condemnes de fins a 11 anys de presó pel delicte de sedició, la Fiscalia General de l’Estat, que seguia les directrius del PP i Cs sostenien l’acusació de rebel·lió, i l’acusació particular de Vox, amb Ortega Smith al capdavant, que se sumava a aquestes tesis.
Les primeres paraules de Reguant van ser per sol·licitar poder declarar en català i per aclarir que es negaria a contestar a les preguntes de l’acusació particular, argumentant que “enfront de l’extrema dreta, enfront d’un partit masclista i xenòfob, no acceptaré contestar les preguntes”. Marchena li va advertir de les possibles conseqüències penals i li va negar tota possibilitat de respondre a les preguntes de la defensa de Jordi Cruixart.
La protesta de l’advocat de Cuixart, Benet Salelles, van ser desateses, una vegada més. Res d’estranyar, en un procés farsa en el qual la sentència estava escrita des de, almenys, el 3 d’octubre de 2017, quan Felip VI va donar l’ordre en el seu discurs que es castigués amb exemplaritat el referèndum realitzat dos dies abans i la gran vaga general que havia paralitzat aquell dia Catalunya.
Aquell judici, quan s’estan a punt de complir 5 anys de l’1-O, continua portant cua. Aquest dimecres, Eulalia Reguant ha tornat al Tribunal Suprem. No ho fa en qualitat de testimoni, sinó d’investigada per un un delicte de desobediència greu a un tribunal. És la segona vegada que ho fa, després que l’1 de març la vista fos ajornada per les al·legacions de la seva defensa.
A primera hora diverses desenes de militants de la CUP i altres organitzacions es concentraven en solidaritat a la rodalia del tribunal. El dijous està previst que també sigui jutjat l’exdiputat de la CUP, Antonio Baños, pel mateix delicte i la mateixa raó, no haver respost a les preguntes de la ultradreta.
La Fiscalia General de l’Estat, ara ja sota les directrius del govern de PSOE i Unidas Podemos, demana quatre mesos de presó i inhabilitació especial. De condemnar-la es tractaria d’una segona condemna pel mateix fet, una altra nova “innovació jurídica” de l’aparell judicial espanyol contra l’independentisme. Tant Reguant com Baños, ja van ser sancionats per la Sala Segona del Tribunal Suprem amb una multa de 2.500 euros en 2019.
La defensa considera que estem davant "una vulneració flagrant a la llibertat ideològica i de consciència" i del seu dret a la llibertat d’expressió. La mateixa Llei d’enjudiciament criminal, en el seu article 418, estableix que cap testimoni "podrà ser obligat a declarar sobre una pregunta de la qual la seva resposta pugui perjudicar material o moralment, de manera directa i important, a la persona".
A més es podria produir una nova vulneració del dret la representació política. Si finalment és condemnada a inhabilitació, això podria ser al per sufragi passiu (al fet que pugui ser candidata en un futur) o per a ocupar un càrrec públic. la segona opció podria comportar a la pèrdua de l’escó, com ja li passés al seu company Pau Juvillà, l’expresident de la Generalitat, Quim Torra, o al diputat d’Unidas Podemos en el Congrés, Alberto Rodríguez. La Judicatura tornaria així a intervenir de manera directa sobre qui pot i qui no ser electe diputat.
Els judicis contra Reguant i Baños, són dos judicis més contra independentistes catalans, que són part dels 45 que tindran lloc només en aquest trimestre segons l’organització antirepressiva, Alerta Solidària. El bloc monàrquic segueix la seva campanya de persecució contra l’independentisme català. La Judicatura, amb el suport de l’extrema dreta, la dreta del PP, el PSOE i el govern de coalició, segueixen a l’ofensiva.
El Règim del 78 demostra, una vegada més, el seu rostre més reaccionari i autoritari. La lluita per l’amnistia per a tots els processats i processades per lluitar, que en el cas de l’independentisme ascendeixen a més de 3.000 persones des de 2017, continua sent una de les demandes democràtiques fonamentals que ha de ser lluitada per tota l’esquerra i les organitzacions socials de l’Estat espanyol.
