Evo Morales torna al costat del exvicepresident Álvaro García Linera després del triomf del MES en les últimes eleccions bolivianes i a un any del cop d’estat que el va catapultar a l’exili. El seu viatge va començar després que aquest diumenge assumís Luis Arce Catacora com a president electe de l’Estat Plurinacional de Bolívia.
Evo has re-entered Bolivia. He leaves a tent in which an ancestral ceremony was immediately held upon his entry. This is the scene at the Quiaca-Villazón international bridge moments ago. They now head to the plaza where the welcome rally/act will be held. @teleSURenglish pic.twitter.com/ABx6mant8v
— Camila (@camilateleSUR) November 9, 2020
Per part seva, l’exministre i exembaixador de Bolívia davant l’ONU, Sacha Llorenti, va publicar en Twitter una foto en la qual està al costat de Morales assegut en un avió amb destinació a Jujuy, i va prometre explicar pas a pas el retorn al seu país.
L’exmandatari va abandonar el poder a Bolívia després de les eleccions presidencials de 2019, que l’oposició va qualificar de fraudulentes començant una sèrie de mobilitzacions de la dreta que va comptar amb el suport de la Policia, els militars i la dreta, que van esdevenir en un cop d’estat. Quan la resistència al cop es tornava encara més forta tant en Cochabamba com a L’Alto, Evo Morales va abandonar el país exiliant-se primer a Mèxic i després a l’Argentina, mentre que el MAS va acabar legitimant des del Parlament (en el qual tenia majoria) al Govern colpista de Jeanine Áñez, malgrat les massacres brutals a Senkata i Treia.
Aquest dilluns Evo Morales es va traslladar des de Jujuy a la Quiaca, a la frontera amb Bolívia, on va ser rebut pel president argentí, Alberto Fernández, qui va assistir ahir a La Paz a l’assumpció de Luis Arce. Després de d’esmorzar amb Morales aquest matí, Fernández el va acompanyar a la frontera on es va desenvolupar un acte de comiat.
Morales es va traslladar aquest matí cap a la ciutat boliviana de Villazón. Allí va ser rebut per bandes de música i almenys 3 mil de simpatitzants del MAS i de moviments socials i indígenes que el varen acompanyaran en una caravana durant dos dies amb un festeig de centenars de vehicles.
“No tenia cap dubte que tornaria (a Bolívia)”, va dir a una gran multitud de simpatitzants que van acudir a rebre’l a la ciutat de Villazón, que limita amb l’Argentina, “però no vaig imaginar que seria tan aviat - una cosa tan històrica i sense precedents ”, va dir.
“Avui és un dels dies més importants de la meva vida, tornar al país que tant estimo m’omple de felicitat”, va escriure en Twitter.
El presidente Alberto Fernández (@alferdez) despide de Argentina al ex presidente boliviano Evo Morales (@evoespueblo) quien regresa a su país. pic.twitter.com/CjunGBa0Mt
— Agencia Télam (@AgenciaTelam) November 9, 2020
Arce havia deixat clar durant la campanya que Morales no exerciria cap paper en el seu govern.
Al seu retorn a Bolívia, Morales es va fer ressò de la promesa i va dir als seus partidaris que es dedicaria a l’activisme sindical, on va començar la seva carrera política.
“Compartiré la meva experiència en les lluites sindicals, perquè la lluita continua”, va dir a l’encreuament fronterer el dilluns.
El punt final de la caravana serà Chimoré, en el departament Cochabamba, destí al qual arribarà el dimecres i on en els dies successius presidirà una trobada de poblacions indígenes de diversos països llatinoamericans, va informar l’agència de notícies ANSA.
El president Argentí havia estat el diumenge a Bolívia per a l’assumpció del binomi Arce-Choquehuanca. Allí hi va ser el vicepresident Choquehuanca, ex canceller durant el Govern d’Evo Morales, l’encarregat de delinear el missatge del nou Govern. En el seu discurs de possessió va realitzar una intervenció que busca enviar missatges tranquil·litzadors i conciliadors amb l’oposició: “Promourem les coincidències opositores per a buscar solucions entre la dreta i l’esquerra”. Per a això es va recolzar en la figura del còndor dels Andes, assenyalant que “el còndor alça vol, quan la seva ala esquerra està en perfecte equilibri amb la seva ala dreta”. “Estem en temps dels germans de la apanaka pachakuti, germans del canvi, on la nostra lluita no sols era per nosaltres, sinó també per ells i no en contra d’ells. Busquem el mandat, no busquem enfrontament, busquem la pau, no som de la cultura de la guerra ni de la dominació, la nostra lluita és contra tota mena de sotmetiment i contra el pensament únic colonial, patriarcal, vingui d’on vingui”.
Recordem que durant la seva campanya electoral, Arce va evitar parlar de cop i es referia a Áñez com a presidenta transitòria, arribant fins i tot en una entrevista realitzada per la xarxa PAT, el mes de juliol, a afirmar que reconeixia a Áñez com a presidenta constitucional.
El nou Govern del MAS recolzat amb una important legitimitat en les urnes, que li va donar la victòria en primera volta amb el 55,10%, no obstant això neix fortament condicionat no sols per una profunda crisi econòmica i social en curs, sinó també, per una crisi política que el resultat electoral del 18 d’octubre no permet tancar.
En aquest marc el Govern d’Arce i Choquehuanca serà un Govern també assetjat i condicionat no sols en el parlament sinó també als carrers, per una dreta ultraconservadora i racista. Així mateix, les disputes i baralles internes dins del Moviment Al Socialisme comencen a aflorar després del triomf electoral obrint-se una gran incògnita sobre com es dirimiran les pugnes entre les tendències dins d’aquest partit. El retorn d’Evo Morales al país és un factor més que revela les contradiccions dins del mateix MAS, on existeixen corrents que opinen que aquesta arribada és inoportuna però que a més exigeixen que la victòria que li van donar al MAS és perquè es porti endavant una “renovació completa”. En els pròxims dies i setmanes començarem a veure amb més claredat el desenvolupament de les diverses tendències que disputen els espais de poder i decisió en el seu interior.
