×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Extrema dreta, classe obrera i la impotència de l’esquerra reformista

La presència de Vox a Vallecas mostra com l'extrema dreta vol avançar en els sectors populars. El rol desmobilitzador i d'aplicació de polítiques social-liberals de l'esquerra reformista els aplana el camí. La necessitat de posar dempeus una altra esquerra anticapitalista i de classe.

Pablo Castilla

divendres 16 d’abril de 2021
Facebook Twitter
Pablo Castilla de Contracorrent defensa les manifestacions de Vallecas i desmunta el discurs de Vox - YouTube

Si bé l’extrema dreta no té encara un pes important dins de la classe treballadora, això no significa que formacions com Vox rebutgin arribar a aquests sectors. En aquest sentit, l’acte de la formació liderada per Santiago Abascal en el barri obrer de Vallecas i la contramanifestació convocada per diverses associacions socials i veïnals suposa un bon punt per debatre sobre per què creix l’extrema dreta i com combatre-la.

Lluny de determinismes que veuen els obrers com un subjecte necessàriament d’esquerres, o de paternalismes de l’esquerra “cool” que culpen a la “incultura” dels sectors populars de l’auge dels discursos reaccionaris, més interessant resulta pensar per què part de la classe treballadora deixa de confiar en els qui tradicionalment diuen defensar-la.

Des que va néixer Podemos hem vist a la formació morada criticar la casta, pregar-li governar junts i finalment fer-ho. Durant la pandèmia, el govern que va obligar els treballadors “no essencials” a tornar a la feina a risc de contagi va ser el govern del PSOE i Unidas Podemos; els responsables de sufragar ERTEs – que a vegades no es paguen – a empreses milionàries amb diners públics i augmentar el deute és l’executiu d’Iglesias i Sánchez; els qui es van negar a intervenir la sanitat privada també va ser el govern “progressista”. Unidas Podemos forma part de l’executiu que es nega a derogar la reforma laboral que precaritzà el treball i en negocia una de nova; és el govern “progre” el que destinarà els milers de milions de la UE a ajudes a la grans empreses de l’IBEX que han continuat creixent durant la pandèmia, per cert en aquest punt amb els vots a favor de Vox.

La policia que reprimeix les manifestacions està a càrrec del ministre de l’Interior del PSOE, el senyor Grande Marlaska, encobridor de tortures segons el Tribunal d’Estrasburg; és el ministre de Consum d’Alberto Garzón d’IU qui manté la barra lliure per a les cases d’apostes que arruïnen els barris obrers; és el ministre d’Universitats Manuel Castells d’Unidas Podemos qui ha deixat tirats a les i els estudiants i qui defensa un model d’universitat brutalment elitista com és el nord-americà; el govern que va prohibir el 8M i va permetre les manifestacions de l’extrema dreta és el que té un ministeri d’Igualtat; els qui estan convertint Canàries en una nova Lesbos és el govern “més progressista de la història”; el ministre que vol retardar l’edat de jubilació és el del PSOE…

Et pot interessar: Pablo Castilla de Contracorrent defensa les manifestacions de Vallecas i desmunta el discurs de Vox

En definitiva, aquells que diuen defensar els treballadors són els mateixos que acaben traint la seva confiança i cridant a la desmobilització per a finalment acabar aplicant les polítiques de la dreta.

En contextos així és quan partits com Vox aprofiten el malestar entre els més explotats i oprimits per intentar dividir-los. Per això van a barris com Vallecas a parlar de “currantes” i assenyalen al govern “progre” com el responsable dels seus mals. No obstant, a l’extrema dreta que està contra els immigrants li encanta l’imperialisme del govern PSOE-UP que garanteix els negocis de Telefónica i Repsol a Amèrica Llatina o els pesquers en els caladors del Senegal i Mauritània; Vox de la Monarquia oblida que són el PCE, Podemos i Izquierda Unida els que augmenten, juntament amb el PSOE, el pressupost de la Casa Reial i és el seu govern el que va facilitar el retir daurat de l’Emèrit; l’extrema dreta defensa a les grans fortunes, però el govern “progressista” tampoc els ha tocat un pèl durant la pandèmia…

Encara que a reformistes i partits de dreta els faci mal, tenen més en comú entre ells del que volguessin reconèixer davant els i les treballadores i, per això, entre tots es van posar d’acord per destinar les ajudes mil milionàries de la UE a la grans empreses de l’IBEX.

El problema de les formacions que es diuen d’esquerres i apliquen les polítiques de la dreta no són només les polítiques, sinó la desmobilització que generen i que impossibilita qualsevol capacitat de reacció. Així, les tres organitzacions “progressistes" (PSOE, Unidas Podemos, Más Madrid) van treure un comunicat públic cridant a no fer cap contramanifestació a l’acte de Vox a Vallecas, centrant la qüestió del fre a l’extrema dreta en anar a votar-los a ells el 4M. Però votar-los per què? Per què apliquin les mesures de la dreta?

El perill desmobilitzador no ve només de l’esquerra institucional que ho promou, sinó també de la burocràcia sindical i moltes direccions dels moviments socials que s’adapten a ella. Si volem frenar a l’extrema dreta, hem de construir una esquerra radicalment diferent que lluiti amb una estratègia i un programa radicalment diferent.

Davant les polítiques de l’esquerra reformista i la dreta per salvar els rics de la crisi, lluitem per un programa que doni solució als problemes de la classe treballadora i els sectors populars fent-li-ho pagar als capitalistes. Enfront del problema de l’habitatge, defensem l’expropiació dels pisos en mans de grans tenidors; contra l’avarícia de les elèctriques i les farmacèutiques, nacionalitzem els sectors estratègics de l’economia per garantir llum, aigua i vacunes a tota la població en perspectiva de posar els nostres recursos al servei de produir inputs sanitaris per als treballadors d’altres països i acabar amb les patents; davant el tancament d’empreses i acomiadaments, lluitem per la seva nacionalització sense indemnització sota control obrer per fabricar allò realment necessari; contra el problema de l’atur i les pensions, defensem el repartiment d’hores de treball sense reducció de salari i la jubilació als 55 anys.

Per lluitar per tot això, és el moment d’impulsar una esquerra que enfronti el rol pasivitzador de les burocràcies sindicals de CCOO i UGT que signen acomiadaments i negocien tancaments com a Nissan; una força que lluiti per impulsar un moviment estudiantil més enllà de la universitat en confluència amb els treballadors en lluita i en dura crítica contra el govern, i perquè els moviments socials despleguin tota la seva força al costat de la classe obrera per resoldre els grans problemes socials que no han fet més que agreujar-se sota el govern “més progressista de la història”.


Facebook Twitter
Al juliol va pujar l'atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

Al juliol va pujar l’atur i van caure les afiliacions a la Seguretat Social per primera vegada en 21 anys

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

La mesa del Parlament suspèn Laura Borràs del càrrec de presidenta

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

Una taula de diàleg amb molts "compromisos" i cap resolució per a la desjudicialització

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

El TSJC obre judici oral a Laura Borràs

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l'Estat des del franquisme

La nova llei de Secrets Oficials mantindrà sota clau la impunitat de l’Estat des del franquisme

L'impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

L’impost a les energètiques i els bancs: maquillatge que no ataca als seus interessos

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l'esperat

Crisi climàtica: el Mediterrani ha arribat als 30 graus, 6 per sobre de l’esperat

Mà d'obra migrant mes barata i submisa: l'objectiu de la reforma de la Llei d'Estrangeria

Mà d’obra migrant mes barata i submisa: l’objectiu de la reforma de la Llei d’Estrangeria