“La crisi de COVID-19: Seqüeles econòmiques més greus del que es preveu” adverteix el primer apartat de l’informe de perspectives econòmiques de Juny difós aquest dimecres pel Fons Monetari Internacional (WEO). Les projeccions impliquen reajustaments a la baixa amb una caiguda del creixement mundial de 4,9% en 2020. Això implica 1,9 punts percentuals per sota del monitoratge d’abril de 2020.
Per a 2021, l’organisme preveu un creixement mundial en 5,4%. Encara sense explicar massa què motors possibilitarien aquest rebot, el reajustament implica que el PIB global de 2021 seria al voltant de 6,5 punts percentuals més baix que en les projeccions publicades al gener de 2020, abans de la pandèmia de COVID-19.
L’informe remarca que si a l’abril ja opinaven per la informació disponible que l’economia global s’estava endinsant en una recessió sense precedents; ara opinen que l’escenari és molt pitjor. I adverteix que donat “l’impacte advers en les llars de baix ingrés és particularment agut”, es registrarà pugis significatives en la pobresa extrema.
Et pot interessar: La realitat de l’escut social”: una de cada quatre persones va cap a la pobresa a l’Estat espanyol
Partint d’aclarir que existeix un alt grau d’incertesa, bàsicament perquè la pandèmia de coronavirus no està controlada i les possibilitats de rebrots persisteixen, com en els últims dies a la Xina, Alemanya o els Estats Units. I tenint en compte les disparitats que existeixen entre els països, segons la millor o pitjor gestió del virus que implica major temps de tancaments generalitzats per quarantena o major nivell d’obertura d’activitats, entre altres. Repassem les projeccions per a les principals zones i països realitzades pel FMI:
Aquests resultats ajustats parteixen d’una “desacceleració profunda i sincronitzada” entre mitjà de març i maig, segons sosté l’FMI, mantenint la “mobilitat deprimida”. Un altre factor de pes en les projeccions són el ´pronunciat enfonsament del consum i la producció de serveis. El comerç internacional segueix afectat per les mesures adoptades pels països per a combatre els contagis i es preveu que enguany caigui un “11,9%, a causa de la demanda molt més feble de béns i serveis, inclòs el turisme”. Per a 2021 es preveu una pujada de 8%.
L’Estat espanyol empitjora els seus números
La caiguda del PIB espanyol al llarg d’enguany serà del 12,8%. Només igualada per Itália i seguida de molt a prop per França (12,5). Un escenari encara pitjor que el dibuixat pel Banco d’Espanya.
El deute pública arribarà gairebé al 124% del PIB. Ara mateix ja hi és molt a prop del 100%. I si comparem amb el 40% que era quan va començar la crisi de 2008 podem tenir una idea dels números estratosfèrics de la crisi que ja estem vivint.
l’Argentina, lidera la caiguda a Llatinoamèrica
Mentre la caiguda del creixement en les principals economies projectades per a 2020 és de 8% en mitjana, en el cas dels països amb economies “emergents i en desenvolupament” l’enfonsament del PIB ronda el 3% en mitjana.
L’informe de l’FMI “projecta que més de 90% de les economies de mercats emergents i en desenvolupament registren un ingrés per càpita negatiu en 2020. En països en els quals l’ocupació informal aconsegueix altes proporcions, els confinaments han provocat desocupació i brusques pèrdues d’ingrés per a molts d’aquests treballadors.”
Et pot interessar: Farta de tanta precarietat? Organitza’t! Aquest 26 de juny participa a la primera assemblea virtual de joves i precaris
Les perspectives per a l’Argentina la situen entre les sis economies amb pitjors caigudes, l’FMI preveu una contracció de 9,9% per a 2020 i un creixement del 3,9% del PIB en 2021.
La crisi en el mercat laboral
Sense cap dubte l’impacte de la crisi deslligad que s’ha obert amb la pandèmia de coronavirus, es reflecteix a través del col·lapse dels sistemes de salut i les desigualtats en les condicions laborals de llarg a llarg del globus.
Una forta recomanació del FMI sobre la salut és la següent: “Tots els països, inclosos els que semblen haver deixat enrere els pics d’infecció, haurien d’assegurar-se que els sistemes sanitaris comptin amb recursos adequats.”
“L’Organització Internacional del Treball (OIT) calcula que gairebé el 80% de les aproximadament 2.000 milions de persones que estan ocupades en el sector informal a nivell mundial s’han vist afectades significativament”, es llegeix en l’informe del Fons.
En el mercat laboral mundial es van registrar amb duresa les conseqüències de la caiguda de l’activitat. Les dades compartides pel FMI basats en estimacions de l’OIT són “catastròfics”: mentre en el primer trimestre de 2020 la disminució mundial de les hores treballades en comparació amb l’últim trimestre de 2019 “va ser equivalent a la pèrdua de 130 milions d’ocupacions a temps complet.” La mateixa comparació de cara al segon trimestre de 2020 seria equivalent a més de 300 milions d’ocupacions a temps complet.
Et pot interessar: Crisi econòmica mundial: el lloc dels deutes i el dia després
Mentre aquestes dades no necessàriament impliquen pèrdues permanents, fins i tot als Estats Units es van registrar lleus millores el mes de maig, respecte al mínim d’abril. I no cal deixar de costat el rol que puguin tenir les mesures fiscals i monetàries per a contenir l’impacte en l’economia. En tota crisi, i més en una de magnituds només comparable amb la gran depressió en paraules del propi FMI, es lliura una batalla que determinarà “els qui paguen els plats trencats”. La recuperació és incerta, la incertesa és molt gran, i aquesta batalla per a definir si els grans perdedors seran els treballadors o no està en procés.
Però existeix una gran certesa, les condicions socials que proposa el capitalisme per als treballadors i treballadors a nivell global són de completa desigualtat i profunda explotació. La lluita deslligada als Estats Units contra el racisme i la violència policial i les massives mobilitzacions en diversos països del món, donen lloc a expressar aquesta cansament. Una sortida de fons per a acabar amb aquesta irracionalitat no podrà llegir-se mai en les receptes de sempre que proposa l’FMI: ajudes financeres per a països en problemes lligades a les seves exigències, és a dir, major ajust.
