Gènere i sexualitats

LGBTI

Fa 41 anys es va despenalitzar (realment no) l’homosexualitat a l’Estat Espanyol

Un 26 de desembre de 1978 s'eliminaven de la Llei de Perillositat Social (derogada en 1995) els articles sobre homosexualitat. Aquesta conquesta de la diversitat sexual no és el punt i final que ens han explicat, més enllà de pactes, lleis i transicions.

divendres 27 de desembre de 2019| edici� del dia

Fa 41 anys una llei espanyola va deixar de considerar a l’homosexualitat un “perill social”. Altres lleis que si que ho feien van trigar més en desaparèixer. La baralla per la fi de la Perillositat Social va ser una de les principals demandes d’aquest moviment LGBTI pioner en l’Estat Espanyol i significa la baralla per la fi de les condemnes de presó i desterrament, que ronden les 5.000 entre 1970 i 1978.

La Llei d’Amnistia de 1977 havia tret de la presó a alguns presos polítics a canvi d’impossibilitar el futur judici dels criminals franquistes. En 1978 els Pactes de la Moncloa van ratificar la nova “democràcia” dels antics franquistes i l’esquerra reformista que els blanquejava. I tot es va fer amb l’homosexualitat penalitzada, organitzacions LGBTI i feministes sense legalitzar i les presons plenes de “presos socials”.

En primer lloc, les persones LGBTI estaven legalment perseguides per la Llei de ’Vagos y maleantes ’des de 1954 fins a 1970 (aquesta llei és de 1933, però no inclou a “els homosexuals” fins llavors), per la de Llei de Perillositat Social des de 1970 fins a 1978.

Encara que treure l’homosexualitat de la llista de “perills socials” semblava un avançament, va provocar que s’utilitzés l’article 431 del Codi Penal sobre l’escàndol públic per a dur a terme batudes i detencions a persones LGBT, estant aquest article vigent fins a 1988. Així mateix aquestes condemnes existien dins de l’exèrcit, sent el servei militar encara obligatori, malgrat ser un dels objectius més odiats de la joventut en lluita.

[A 40 anys de la mort de Franco, que van viure les persones LGBTI? > https://www.izquierdadiario.es/A-40-anos-de-la-muerte-de-Franco-que-vivieron-las-personas-LGBT?id_rubrique=2653]

Les presons van albergar a persones LGBT catalogades com a “presos socials”, estant en mòduls on els funcionaris de presons habitualment els prostituïen, com en el cas de la Presó Model de Barcelona o la de Carabanchel a Madrid.

Anteriorment van existir durant el franquisme les “Colònies Agrícoles”: autèntics camps de concentració per a homosexuals, i es trobaven a Badajoz, Huelva i Fuerteventura. Per elles van passar centenars de persones en condicions de fam, treball esclau i tortura, sent en el cas de Fuerteventura, dirigida per sacerdots.

Com un primer embrió, en 1970, es funda a Barcelona l’Agrupació Homófila per a la Igualtat Sexual (AGHOIS), que un any després es canviaria de nom Moviment Espanyol d’Alliberament Homosexual (MELH).

[Fa 40 anys marxava el primer Orgull a l’Estat Espanyol > https://www.izquierdadiario.es/Hace-40-anos-el-primer-Orgullo-LGBTI-marchaba-en-el-Estado-Espanol?id_rubrique=2653]

Al 1972 també van sorgir grups a Madrid i Bilbao, fins que l’organització va ser dissolta mitjançant la pressió policial. No obstant això, en 1975, fundarien també a Barcelona el Front d’Alliberament Gai de Catalunya (FAGC), així com es va articular al País Basc el Moviment d’Alliberament Gai Basc (EHGAM) o a Madrid el Front Homosexual d’Acció Revolucionària (FHAR).

També es va crear la Coordinadora de Fronts d’Alliberament Homosexual de l’Estat Espanyol (COFLHEE). Aquests moviments van tractar de mantenir una línia anticapitalista i d’aliança amb els sectors oprimits i el moviment sindical enmig d’un ascens obrer i de masses i d’una dura repressió.

A 41 anys de la “despenalització parcial” de l’homosexualitat, aquest no és un assoliment per a sostenir aquest Règim del 78 que manté institucions de la dictadura en aquesta democràcia per a rics, com la monarquia, les continuïtats en el poder judicial, les Forces Armades o l’aparell policial. Encara queda molt per fer, no sols rescatar una història que tracten d’esborrar-nos cada dia en la qual es mostra que és lluitant com s’aconsegueixen els drets, sinó continuar barallant pel total alliberament sexual i de tota opressió.




temes relacionats

Diversitats sexuals   /    Transició espanyola   /    Gènere i sexualitats   /    LGBTI

Comentaris

Comentar