La Monarquia ha estat salvada en moltes ocasions per part dels partits del règim, però sens dubte una de les grans maniobres per a imposar-se de manera antidemocràtica va ser la realitzada des del govern d’UCD, amb Adolfo Suárez al capdavant, qui anys després va confessar haver colat amb mentides la institució monàrquica dins del procés de la Transició.

Et pot interessar: El Congrés celebra 43 anys d’una Constitució hereva del franquisme. Al carrer res a celebrar!

En una entrevista realitzada en 1995 per Antena 3, Suárez va confessar a la periodista Victoria Prego que en aquells anys les enquestes sobre la Monarquia sempre llançaven resultats negatius cap a aquesta i en favor de la república. A més, va contar que existia una pressió externa per part de dirigents estrangers i encoratjada per Felipe González, líder del PSOE, partit que després es tornarà la principal sustentació de la institució medieval, de convocar un referèndum sobre monarquia o república.

Per a solucionar això Suárez afirmava: “Llavors jo vaig ficar la paraula Rei i la paraula monarquia en la Llei i així vaig dir que havia estat sotmès a referèndum ja”. En referència al fet que va introduir aquesta qüestió dins del paquet de la Llei de Reforma Política de 1976.

A partir d’aquí els partits del règim sempre han considerat que l’aprovació del projecte de Constitució de 1978 ha tingut sempre legitimitat suficient per a mantenir la institució monàrquica sense majors debats. Un text hereu del règim franquista que ha complert aquesta setmana 43 anys i que no va ser simplement producte de les mentides de Suárez. Sinó també el producte del rol que van jugar les direccions del PCE, PSOE, així com Comissions Obreres i UGT que van desactivar les potents mobilitzacions del moviment obrer de l’època a canvi de concessions que els van permetre integrar al règim.

Després de diverses dècades d’èxit, aquest consens del 78 ha estat sacsejat per diferents crisis i els partits del règim s’han esforçat a protegir la Monarquia dels seus múltiples escàndols a fi de mantenir un pilar essencial del règim capitalista espanyol. Des de la socialdemocràcia 2.0 d’Unidas Podemos al populisme reaccionari de Vox hi ha un acord a protegir tant la figura del Rei emèrit com la de Felip VI i en general a la institució.

El que toca és construir una alternativa anticapitalista i de classe, que lluiti per l’obertura de processos constituents lliures i sobirans sobre les ruïnes d’aquest règim monàrquic i hereu del franquisme.