Fa anys que són majoria les famílies que a les 21h del dia de Nit de Nadal que tenen el televisor apagat o en una cadena no generalista. La minvant quota de pantalla del discurs del Rei és l’expressió del descrèdit d’aquesta reaccionària institució entre milions, especialment les generacions més joves.

No obstant això, en les seves paraules, triades acuradament per a no sortir de l’ambivalència borbònica en els temes més espinosos, se solen concentrar els eixos de les polítiques d’Estat que tots els agents del règim han de respectar. En aquest 2022 dos van ser els temes centrals.

El primer, d’esperar, la crisi institucional oberta després de l’intent de reforma del sistema de renovació dels magistrats del Constitucional per part del Govern i el posterior cop contra les Corts d’aquests magistrats, la creme de la creme de la casta judicial, per evitar-lo.

El Rei no va voler mullar-se massa en aquest terreny. Encara que li va dedicar una a part central del discurs, no es va sortir d’un guió que podrà ser llegit al seu favor pels dos bàndols en disputa. Va partir de la tradicional defensa de la Constitució del 78 i els perills que l’amenacen, un tala i pega d’altres anys. Dels tres riscos esmentats, la divisió en la societat, la deterioració de la convivència i l’erosió de les institucions, es va voler referir especialment a aquest últim de manera abstracta.

Va demanar "institucions sòlides que protegeixin als ciutadans" i “que responguin a l’interès general i exercitin les seves funcions amb col·laboració lleial, amb respecte a la Constitució i a les lleis, i siguin un exemple d’integritat i rectitud". Aquesta última part, com sempre, amb tot el cinisme possible des d’una Prefectura de l’Estat que gaudeix d’inviolabilitat i esquitxada de desenes de casos de corrupció en l’última dècada.

Per aconseguir-ho, Felip VI va exhortar al fet que “tots hauríem de realitzar un exercici de responsabilitat i reflexionar de manera constructiva sobre les conseqüències que ignorar aquests riscos pot tenir per a la nostra unió, per a la nostra convivència i les nostres institucions". Una subtil "estirada d’orelles" que tant s’interpretarà que es dirigeix al PP pel seu bloqueig de la renovació del CGPJ, com al PSOE per gosar-se a voler que es presentin candidats proposats per UP o ERC.

Que la Corona aposti perquè hi hagi acord - sense definir-se per quin- li serveix per tractar de desvincular a Sarsuela de la crisi. Un exercici de “passava per aquí” que no se sosté. L’apoderament de la casta judicial que ha portat al bloqueig i al cop sobre les Corts, no seria possible sense la cursa de la Judicatura en l’última dècada per fer el mateix de manera sistemàtica contra el Parlament català. I en aquella guerra, tant el malalt PSOE d’avui com el Felip VI del “per a ells” van ser engranatges fonamentals.

L’altre gran eix va ser el que ha marcat 2022 i continuarà fent-ho en 2023, la situació oberta per la reaccionària invasió russa d’Ucraïna. En aquest terreny Felip VI ve a saludar i beneir la política imperialista del govern PSOE-Unides Podem, que és plenament recolzada per la dreta del PP i l’extrema dreta de Vox.

Sobre la guerra va reproduir el discurs oficial de l’OTAN i la UE: "la nostra seguretat s’ha vist afectada. Espanya, a més de reforçar amb els nostres aliats la capacitat de defensa col·lectiva, s’ha unit a la immensa majoria de la comunitat internacional per fer costat a Ucraïna". Suport així explícitament tant la intervenció indirecta contra Rússia, com la política de rearmament imperialista portada endavant i que va tenir el seu primer graó en els PGE2023 amb un 26% més de despesa militar.

Va tenir també paraules per saludar la cimera de l’OTAN celebrada al juny a Madrid. "Va servir per reforçar la unitat de tots els membres de l’Aliança, i també de la Unió Europea", va dir referint-se a la reunió en què es va votar un nou Document Estratègic orientat al xoc contra Rússia i la Xina, l’ampliació escandinava o incloure la immigració entre els objectius a combatre militarment pels països membres.

Finalment, va voler referir-se a la importància que tindrà per a l’Estat espanyol la presidència rotativa de la UE en el segon semestre de 2023 per reforçar el que va considerar com “el nostre gran marc de referència polític, econòmic i social”.

En el discurs va fer també algunes referències a altres temes d’importància, com la inflació que està empobrint a milions de treballadores i treballadors. Però amb una superficialitat descriptiva que no podia ocultar el caràcter impostat de la “preocupació” que li aguaita des del seu luxós palau de la Zarzuela i els seus 8 milions de retribució anual.