L’acte organitzat pel Consell General del Poder Judicial (CGPJ) tenia per finalitat el lliurament dels despatxos a la promoció de nous jutges i jutgesses. Felip VI va tenir presència i va aprofitar per a llançar un discurs a favor de la "legitimitat" i “independència” del poder judicial i la seva importància per a garantir la "convivència" a l’Estat.

El monarca va declarar que “la funció de jutjar i fer executar el jutjat, atribuïda en exclusiva a un poder de l’Estat, independent i plenament separat dels altres poders, així com el respecte a les resolucions dictades pels òrgans judicials són condicions indispensables en qualsevol democràcia que sigui digne d’aquest nom”. En aquest sentit, va considerar que la justícia s’erigeix com una “condició indispensable per a la convivència” i “el nostre poder judicial compta amb plena legitimitat”. Amb la importància, al seu torn, de la Constitució com a “norma fonamental de la nostra convivència, que ens assegura un escenari cert, sòlid i fiable de drets i llibertats”. Tot un recolzament a la ‘casta judicial’, a poques setmanes de l’inici del judici oral als presos polítics catalans

Recordem que la Fiscalia ha sol·licitat en total 200 anys de presó per a 18 dirigents catalans que, segons la història armada per Llarena i la Guàrdia Civil, haurien dirigit una rebel·lió succeïda l’any passat.

Et pot interessar: 200 anys de presó contra el poble català

Felip VI va pronunciar aquestes paraules en un marc de profund descrèdit no només del sistema judicial, sinó del propi Règim del 78 i la institució que el corona, la seva figura política mateixa, la Monarquia. Fa uns dies, en la Pasqua Militar, el monarca també va aprofitar per a enaltir a les Forces Armades, a la bandera nacional i a la Constitució. El discurs nadalenc i les seves referències a la joventut, és un altre exemple, davant un qüestionament que està sofrint la Monarquia entre els sectors més joves, com ve expressant el fenomen dels referèndums en les universitats de tot l’Estat; o les seves referències en aquest discurs a la situació a Catalunya. Tot això a més en el marc del recent compliment dels 40 anys de la Constitució de la “concòrdia” i “pluralitat”, com insòlitament continuen definint la majoria dels grans mitjans de comunicació.

La monarquia és plenament conscient de les diverses fractures que sofreix el Règim i cerca tancar files entorn de pilars fonamentals d’aquest, com són el poder judicial, l’Exèrcit o la Constitució. Aquesta última, utilitzada com a refugi al qual s’està recorrent per a la imposició de mesures autoritàries i reaccionàries, com l’aplicació de l’article 155 davant el dret a decidir del poble català i l’empresonament dels seus líders polítics.

Et pot interessar: Del 23F a l’1-O: així condemnava el Suprem quan els “rebels” ho eren per la unitat d’Espanya i el rei

Precisament aquesta apel·lació a la “legitimitat” de la justícia en l’acte del lliurament de despatxos té de fons la fractura que està suposant la situació a Catalunya, a l’espera del judici del procés. El Rei es reafirma en aquest sentit novament en la seva posició de reprimir amb duresa el dret a decidir i imposar l’autoritat de la Constitució i la unitat d’Espanya. El canvi de la celebració del lliurament de despatxos de Barcelona, lloc en el qual es troba l’Escola Judicial i on es portava celebrant l’acte en els últims vint anys, a Madrid, també reflecteix aquesta situació.

Et pot interessar: Lucía Nistal: “el 155, el delicte de sedició i la repressió al poble català, ja existien abans de VOX”

La justícia, malgrat el discurs del Rei, compte cada vegada amb un desprestigi major davant la forma en què està resolent la situació a Catalunya, els casos de violència masclista, els casos de corrupció política, el seu rol en la persecució i empresonament de persones migrants, o l’actitud de subordinació als interessos dels bancs i les especulacions financeres.

La suposada “independència” del poder judicial queda en un simple sermó, quan la realitat mostra l’existència d’una autèntica “casta judicial” que està profundament imbricada en el Règim polític del 78 i en els grans interessos financers i empresarials. Una realitat que és cada vegada més evident davant els ulls d’amplis sectors socials que estan qüestionant a un sistema judicial que no representa per a ells més que una “justícia per als rics”.

Et pot interessar: La "casta judicial", amb la banca i contra el poble