L’agenda parlamentària del govern de PSOE i Unidas Podemos conclou una setmana frenètica. Tres grans projectes del tram final de la legislatura s’aproven o entren a tràmit aquests dies. Tres grans botons de mostra del que ha estat la tònica en aquests 3 primers anys: un relat “progressista” que no se sosté amb dades.
Els Pressupostos més militaristes de la història
Dijous s’aprovaven els Pressupostos Generals de l’Estat per a 2023. El govern ha comptat amb els suports de PNB, ERC, EH Bildu, PDeCAT, Más País, Compromís, Coalició Canària i el PRC. ERC ho ha fet com una manera de garantir el probable i necessari suport del PSC al govern d’Aragonés. Les dretes han votat en contra, com és d’esperar, i per l’esquerra solament BNG i la CUP s’oposen denunciant, especialment, l’enorme augment de la despesa militar.
Com en els PGE 2021 i 2020, el govern els ha tornat a presentar com els més “progressistes” de la història. Un relat que casa poc amb els números durs i desglossats, sobretot si els emmarquem en el context d’enorme inflació - encara en el 7,3% interanual- i l’anunciada crisi europea a conseqüència de la guerra a Ucraïna.
Les grans partides socials, com sanitat i educació, creixen un 7,5% i un 6,6% cadascuna. A l’efecte de valor real, és a dir, tenint en compte la inflació, és una congelació i una retallada de gairebé un punt respectivament. Si mirem la pujada dels salaris de treballadors i treballadores públics, acordada amb les direccions burocràtiques de CCOO i UGT, es queda en un 3,5%, quelcom que el mateix que dir que aquests sous perdran pràcticament 4 punts de poder adquisitiu.
Per a la partida que no hi ha cap retallada és per a la de Defensa. Puja un 26% la del ministeri i es reserven més de 4.000 milions (el doble que en 2022) per als programes de modernització. El govern “progressista” compleix així el seu compromís amb l’OTAN d’elevar la despesa militar total per sobre del 2% del PIB, més de 26 mil milions. PSOE i Unidas Podemos cuiden amb puny de ferro les polítiques i interessos de l’imperialisme espanyol.
Impostos a elèctriques i bancs que es queden en res
L’altra gran mesura social anunciada en els últims mesos té també molt més de relat que de realitat. Es tracta dels impostos a la banca i les elèctriques.
Al principi el govern havia anunciat que es recaptarien amb els gravàmens a la banca i les elèctriques un total de 7.000 milions en dos anys, però en la redacció final la previsió es redueix a 5.000, és a dir 2.500 en 2023.
La banca aconsegueix limitar l’impacte a un 4,8% sobre la seva xifra neta de comissions i interessos, sempre que l’entitat superi els 800 milions de beneficis anuals.
Per fer-nos una idea del mínim impacte d’aquesta taxa, 1.500 milions anuals, n’hi ha prou amb veure els resultats dels grans del sector en el que portem de 2022. El major banc espanyol, el grup Santander, va anunciar que porta guanyats ni més ni menys que 7.316 milions fins al mes de setembre. La principal raó de la pujada és el diferencial creixent entre els tipus d’interès -que se situen ja en el 2% per a l’eurozona- i els interessos amb els quals la banca s’ha estat finançat durant els últims anys - en la zona euro a taxes entre el 0 i el 0,5% des de 2013 -. Aquest sucós diferencial l’estan pagant milers de famílies amb hipotèques variables que han vist pujar les lletres entre 200 i 300 euros mensuals.
Si mirem les elèctriques succeeix el mateix. El govern preveu recaptar 1.000 milions a l’any. Però els seus beneficis en el primer semestre de 2022 s’han disparat més d’un 30%, amb resultats com els de Repsol amb 2.539 milions, d’Iberdrola, amb 2.075, o Endesa, amb 916.
En el cas de les responsables de l’encariment de la llum i el gas d’un 70% i un 30% respectivament, segons l’organització de consumidors FACUA, el saldo els acaba sortint “a retornar”. Aquests impostos extraordinaris estan ben compensats amb les ajudes al sector per valor de 1.350 milions que PSOE i Unidas Podemos van incorporar en el Decret d’Estalvi Energètic.
Però per valorar l’escàs impacte recaptatori d’aquestes mesures n’hi ha prou amb comparar amb les partides de despesa més beneficiades. Només l’augment del pressupost del ministeri de Defensa, es menja ja els 2.500 milions. L’“impost als rics” del relat va directe als plans de rearmament de l’escalada imperialista de l’OTAN.
Reforma de la sedició per augmentar la persecució de la protesta social
Però on el relat directament és insostenible amb la lletra i els fets és en la reforma del Codi Penal que el govern ha acordat amb ERC i EH-Bildu per retirar el tipus penal de la sedició. És presentat com un avanç democràtic i garantista, però per la porta de darrere es fica una nova mordassa jurídica.
A partir d’ara, fets com el referèndum de l’1 d’octubre podran continuar perseguint-se, com no s’ha cansat de repetir tant el PSOE com els Comuns. Es farà amb altres tipus penals o fins i tot amb el de rebel·lió, que roman intacte i amb penes de fins a 25 anys.
Però a més ocupar una entitat bancària, oposar-se a un desnonament o tallar la circulació, si es fa en grup i el jutge estima que ha suposat un exercici d’intimidació, passarà a ser un desordre públic agreujat amb una pena màxima que passa de 3 a 6 anys.
Una mesura repressiva que, com fes el PP quan va aprovar la Llei Mordassa en plenes mobilitzacions contra les conseqüències crisis de 2008, es fa a les portes d’una nova crisi. Per si no fos prou, PSOE i Unidas Podemos endureixen el Codi Penal contra la protesta social alhora que continua intacta la mateixa Llei Mordassa.
