Foto: Martí Segura Ramoneda - @segraam
Aquesta setmana han començat les tasques de l’enderrocament de l’edifici incendiat de Badalona on vivien amuntegades i de forma insalubre prop de 200 persones, tot en una situació de crisi sanitària i social respecte la pandèmia de la Covid i sense que s’hagi acabat de cercar els possibles supervivents.
En un primer moment, es va comunicar que havien perdut la vida tres persones d’origen subsaharià, a més d’una vintena de ferits. No obstant, després de les primeres hores es trobava una quarta víctima entre les runes de la nau de Gorg.
Els bombers, a més, no descarten que així com es vagi treballant sobre el terreny puguin aparèixer més víctimes. De fet les persones que viviven fins al moment a l’edifici han denunciat que troben a faltar fins a quatre persones més.
Sens dubte, l’incendi i les morts ocasionades no són només el resultat d’un tràgic accident, sino que en són les conseqüències de les polítiques d’estrangeria i del racisme institucional que atia de forma endèmica a un dels sectors més desprotegits com és el de les persones migrants, avui aprofundit per la crisi pandèmica i les mesures restrictives dels diferents governs central i autonòmics com el català.
Tot un engranatge de violència institucional d’un pais imperialista com n’és l’Estat espanyol en el conjunt de la Europa fortalesa i que abasta tot l’espectre polític. Des de Vox o l’actual alcalde de Badalona del PP, Xavier Garcia Albiol, que compte amb alguns dels discursos més racistes contra nombroses comunitats d’immigrants, fins el govern "més progressiu de la història" del PSOE i Unidas Podemos, recuperant les devolucions en calenta i convertint Canàries en una nova Lesbos.
Però també l’anterior govern municipal encapçalat per Dolors Sabater i Guanyem Badalona en Comú. El mateix que durant els tres anys de govern no van oferir cap solució habitacional per al conjunt de la comunitat immigrant "sense papers", veient-se obligats a subsistir en condicions de pobresa extrema.
Quelcom que els diferents "ajuntaments del canvi", com el de Barcelona, amb Ada Colau al capdavant, venen reproduint des de fa anys, ordenant a la Guàrdia Urbana la persecució i criminalització dels manters o sense imposar mesures eficaces en matèria d’habitatge, tot respectant els interesos dels grans tenidors d’immobles o la banca.
Enfront això, avui, en plena segona onada de contagis, urgeix més que mai lluitar contra totes les lleis d’estrangeria i per mesures eficaces i urgents com l’expropiació sense indemnització de tots aquells habitatges en mans de grans propietaris i de la banca. L’única sortida realment “progressista” per a les persones migrants i el conjunt de la classe treballadora afectada per la crisi social actual de la qual l’incendi de Badalona nés un dels grans exponents.
