×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

França: del “moment” Berger al “moment” pre revolucionari

Juan Chingo

diumenge 19 de març de 2023
Facebook Twitter

Un intent bonapartista que no passa i amplifica i canvia el caràcter de la mobilització

En el marc de la profunditat de la batalla de les jubilacions, la falta de determinació de la Intersindical i la cerca d’un compromís impossible amb el poder havia portat al poderós moviment social que es desplega des del 19 de gener a un punt mort, com veníem denunciant. L’intent bonapartista de Macron utilitzant les mesures més autoritàries de la V República no només reaviva la mobilització, sinó que l’amplifica i en canvia el caràcter d’aquesta. Lluny del moviment “pacífic” i responsable” del qual es vanagloriaven els dirigents sindicals, el 49.3 permet que es despleguin totes les potencialitats de la lluita de masses fins ara contingudes per la Intersindical. Entrem en un “moment pre revolucionari” que pot canviar la relació de forces entre les classes a França.

Un govern en crisi, incapacitat per governar

La potencialitat de la crisi política i social actual té a veure amb el salt obert de la crisi governamental en el marc d’una profunda crisi de règim alhora que amb la radicalització del moviment de masses. El primer element determinant és la feblesa de Macron. Aquest no és només minoritari socialment al país, sinó que també és minoritari en l’Assemblea. Charles de Courson, un legislador centrista independent i artífex central de la moció de censura “transpartidista” a ser votada aquest dilluns, afirma, que independentment de si la mateixa és aprovada o no:

"El que és segur és que aquest Govern ja no podrà governar. No estic segur que el President de la República hagi mesurat totes les conseqüències de la seva decisió. El país serà cada vegada més ingovernable. Crec que el govern actual està agonitzant. Es parla d’un canvi de Primer Ministre: em sembla evident, però no resoldrà el problema de fons. Les coses aniran molt malament, en l’Assemblea Nacional, al Senat i als carrers".

Això es dona en el marc de l’aprofundiment de la crisi orgànica del capitalisme francès, en la qual el macronisme intentava donar-li un cert respir després de la crisi oberta i desgast de les coalicions polític-socials de dreta i esquerra que havien mantingut l’estabilitat política de França en les últimes dècades. La caiguda a terra de Júpiter Macron no només afebleix la figura essencial del règim presidencialista de la V República, sinó que obre una caixa de Pandora a esquerra i dreta, una polarització i tensió política cada vegada més difícil de resoldre en el quadre institucional, com ha posat de manifest l’actual crisi.

Una radicalització del conjunt del proletariat, amb reivindicacions clares i sostinguda per manifestacions i especialment vagues

El segon aspecte i element central del “moment pre revolucionari” és la radicalització d’àmplies capes del proletariat. Des de fa tres dies innombrables motins es realitzen en diferents parts del territori nacional, quantitat de marxes i/o accions de tipus espontànies o crides per les unions locals dels sindicats enfront de la radicalització de la base. En un article titulat “Comment l’exécutif tente d’enrayer la mécanique du chaos”, un periodista de Le Figaro preocupat diu: “"Per contagi, s’ha malmés mobiliari urbà i alguns vehicles", apunta un oficial de camp que va detectar en aquestes accions esporàdiques “molta semblança amb la manera d’actuació dels armilles grogues, quan el moviment va començar a descontrolar-se”.

Encara que en el seu accionar té un paral·lelisme amb la revolta dels Gilets Jaunes, sense arribar de moment a les primeres fases del seu desenvolupament en el seu nivell de violència i a superar a la repressió policial, allò nou és que la mateixa abasta a diferents capes del proletariat a diferència de l’aixecament de 2018 que es concentrava en les àrees periurbanes, s’estén a tot el territori nacional i toca de manera central a la base dels sindicats, fins i tot els més reformistes, com van mostrar les accions dels treballadors de la CFDT de Dijon cremant una esfinx de Macron, acció repudiada per Berger. Com diu de nou el mateix diputat Courson:

"Avui, els sindicats ens diuen que no estan segurs de poder contenir a les tropes durant molt de temps, com solien dir. Ahir vam començar a veure els primers esclats. El risc és que els sindicats ja no siguin capaços d’enquadrar els moviments".

Sobretot, a diferència de la revolta dels Gilets Jaunes, la contestació actual aixeca tota una sèrie de reclams i aspiracions, des del rebuig a la reforma a tota una sèrie de qüestionaments de les condicions de vida i de treball que van a la trobada de la lògica profunda del capitalisme neoliberal. Aquest aspecte li dona al moviment actual un caràcter potencialment anticapitalista, a diferència de la revolta dels Armilles Grogues que, en donar-se essencialment per fora dels llocs de treball, no qüestionava l’essencial de la relació salarial. I és precisament que la contestació s’arrela en els llocs de treball, amb el sosteniment de tota una sèrie de vagues reconductibles en l’energia, la petroquímica, els ports, en menor mesura als trens, especialment la vaga dels recol·lectors d’escombraries, és a dir la participació del moviment obrer amb els seus principals mètodes de lluita, la vaga i els piquets, aquí radica la principal diferència del moviment actual. Més encara i com a resposta al 49.3, la radicalització de la vaga en la refineria de Normandia, la més gran de França, portant a la paralització de les instal·lacions alhora que el sorgiment de vagues salvatges, com la de Chatillon en l’SNCF (ferrocarrils) que recrea la dinàmica a la vaga general de masses, qüestió que va estar oberta després del 7 de març i per la política de la Intersindical no havia pogut concretar-se.

A aquesta generalització de la vaga l’encoratja la feblesa de l’executiu. Divendres, van sorgir accions en diversos centres d’Amazon a França per protestar contra l’evolució de les actuals negociacions anuals obligatòries, així com contra la reforma de les pensions. En diverses de les fàbriques automotrius del grup PSA hi ha una situació explosiva latent, a causa de la brega dels sectors contractats que fan aturades esporàdiques d’algunes hores contra la patronal que es nega a atorgar-los el premi lligat als beneficis del grup que va donar als empleats en contracte permanent i que podrien pegar un salt els pròxims dies.

I altres nous fronts podrien obrir-se. Com diu Arnaud Benedetti, professor associat de la Universitat Paris-Sorbonne i redactor en cap de la Revista política i parlamentària:

"L’acceptabilitat d’aquest 49,3 ha sofert un cop, com ho demostren les manifestacions que es van congregar a París i en moltes ciutats de província quan es va anunciar. Pot ser que aquesta reforma de les pensions sigui una reforma regressiva per altra, igual que la utilització del 49,3... El repte [...] consistirà, per a l’executiu, a evitar que la joventut universitària i secundària no entri massivament en el moviment social. Si fos així, estaríem acostant-nos a les ribes d’una crisi major...".

El principal obstacle: la direcció del moviment obrer

Enfront de semblant crisi política i social, la Intersindical actua com última vàlvula de fuita del règim de la V República en crisi. La brutalitat de l’Executiu -i sobretot la radicalització de la base- han obligat el conjunt dels seus components a cridar a una nova jornada de manifestació per dijous 23. Però la Intersindical es cuida com de la pesta d’aprofitar i agreujar la crisi política per derrotar al macronisme. Quan als carrers no només es rebutja al govern d’Elizabeth Borne sinó centralment torna a sorgir la demanda de “Fora Macron”, la Intersindical es manté estretament en el camp reivindicatiu, limitat al seu torn a la sola qüestió de la retirada de la reforma. Com ho explica clarament Marylise Léon, secretària adjunta de la CFDT: “No volíem mobilitzar-nos a principis de setmana, perquè hauríem trepitjat el calendari polític”. Preguntada sobre la moció de censura transpartidista que deuria en efecte debatre’s i votar-se en l’hemicicle aquest dilluns, va respondre: “No ens posicionem sobre aquest tema. La nostra consigna no és fer caure al Govern. La nostra consigna és la retirada de la reforma”.

En igual sentit es van expressar dirigents de la CGT en els programes de televisió d’aquests dies. Aquesta negativa a la politització de la lluita quan aquesta planteja passar a la contraofensiva contra el govern Born i la presidència de Macron i totes les seves contra reformes és el principal obstacle amb què es xoca l’avanç del moviment. Més que mai la consigna de “Macron, dimissió” i de “abrogació de la Constitució de la V República” estan a l’ordre del dia, alhora que avancem en una sortida democràtica radical a la putrefacció de les institucions autoritàries d’aquesta república burgesa, que vagi facilitant la lluita per un govern de les pròpies masses proletàries.

Sense risc a equivocar-nos podem afirmar que el principal obstacle perquè el “moment” pre revolucionari es transformi en una situació obertament pre revolucionària, o més, fins i tot revolucionària, és la direcció conservadora i institucional del moviment obrer.

Per la coordinació dels sectors en vaga i en lluita: construïm comitès d’acció per la vaga general!

Superar aquesta contradicció, avançar cap a un pol alternatiu de direcció del moviment obrer que enforteixi les vagues i les coordini, li doni perspectives i determinació per guanyar és el principal pas que cal donar perquè la situació pegui un salt revolucionari, generalitzant la vaga i avançant cap a la vaga general.

El salt en la radicalització de la lluita troba encara al moviment de masses en absència de veritables organismes d’autoorganització, qüestió que s’explica en gran part pel fet que eren els calendaris i decisions per dalt de la Intersindical els que modelaven al moviment. De més en més, si el moviment adquireix una dinàmica autònoma i independent aquesta dinàmica per dalt jugarà un rol menys preponderant, com van demostrar les accions espontànies de la base a partir del dijous.

Si aquesta situació continua aprofundint-se, les vagues, les manifestacions, els combats de carrer, els motins, seran cada vegada més inevitables. Des de Révolution Permanente sostenim i secundem tots aquests moviments, però al mateix temps lluitem per unificar-los i donar una força major. Aquest és el sentit de la formació de la Xarxa per la Vaga General que comença a tenir un cert ressò en l’avantguarda, com va demostrar l’acte reeixit en la Borsa de Treball de París el dilluns 13 de març, abans que la situació donés un nou salt. En la pròxima reunió d’aquesta Xarxa, dimarts que ve 21, lluitarem perquè aquesta xarxa d’activistes i vaguistes d’alguns dels principals focus de la lluita actual proposi crear i generalitzar comitès d’acció per la vaga general, oberts a tots els activistes i corrents del moviment obrer que estiguin per impulsar i concretar aquesta perspectiva.

Des de Révolution Permanente diem alt i fort: no hi ha forma d’avançar cap a una veritable vaga general sense una representació democràtica, organitzada i disciplinada dels sectors en lluita, molt menys donar una alternativa revolucionària enfront de la política timorata i de conciliació de classes de la Intersindical. Aquest és el desafiament per als pròxims dies.


Facebook Twitter

Juan Chingo

Integrante del Comité de Redacción de Révolution Permanente (Francia) y de la Revista Estrategia Internacional. Autor de múltiples artículos y ensayos sobre problemas de economía internacional, geopolítica y luchas sociales desde la teoría marxista. Es coautor junto con Emmanuel Barot del ensayo La clase obrera en Francia: mitos y realidades. Por una cartografía objetiva y subjetiva de las fuerzas proletarias contemporáneas (2014).

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Primers candidats de Vox a les europees: "Des del feminisme combatiu, transinclusiu, antiimperialista i anticapitalista no us donarem treva"

Les llistes d'espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

Les llistes d’espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna