×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

França: una altra vegada milions als carrers. "Dialogar" amb Macron o radicalitzar la vaga?

Macron va militaritzar París i la policia va reprimir les marxes a les principals ciutats buscant evitar les imatges de multituds als carrers. Tot i això, unes 450.000 persones van marxar a París i 2 milions a tot el país, segons els sindicats. Les direccions sindicals fan una crida a "congelar" les protestes i dialogar, mentre Macron avança amb la repressió i les requisicions. Però també creix la solidaritat amb els vaguistes i la participació de la joventut a les protestes.

Redacció internacional

dimecres 29 de març de 2023
Facebook Twitter

França va viure aquest dimarts 28 de març una nova jornada nacional de mobilitzacions i vagues contra la reforma de pensions de Macron. Segons els sindicats uns 2 milions de persones van marxar a tot el país, i 450.000 només a París. El nombre és una mica inferior al de dijous passat i les protestes van estar travessades per un enorme operatiu de militarització de les principals ciutats que va acabar amb repressió a diverses ciutats, inclosa París. Les direccions sindicals insisteixen en pausar les protestes i seure a negociar amb el Govern mentre que Macron manté una política de forta repressió i requisicions sobre els treballadors en vaga.

Et pot interessar: Què és la "requisició de treballadors" amb la qual Macron pretén derrotar les vagues

Les marxes d’aquest dimarts es van destacar per la participació important de joves. Els estudiants, tant secundaris com universitaris, denuncien no només el decret de Macron per aprovar la reforma de les pensions sinó la brutal repressió policial.

El dijous 16 de març, davant de la possibilitat que el Parlament francès no aprovés l’anti popular reforma jubilatòria, el president Emmanuel Macron va fer ús de l’article 49.3 de la constitució i va passar la reforma per decret. Immediatament les i els treballadors francesos van respondre al carrer amb mobilitzacions espontànies a tot el país, dijous a la nit i de nou divendres.

La resposta més contundent fins avui va ser la jornada de dijous 23 de març. Aquest dia hi va haver un salt a la bronca i la radicalitat de les marxes, que es va combinar amb una massivitat històrica que va tendir a superar els límits que imposa la intersindical.

Des de París, Alejandra Gómez, militant de Révolution Permanente compta la nova jornada de mobilització a França per a la Xarxa Internacional La Izquierda Diario. Mentre milions tornen a sortir als carrers a tot el país, les direccions sindicals de la CGT i la CFDT plantegen fer una pausa en les protestes i insisteixen en trucar a un diàleg a Macron perquè suspengui la reforma i convocar una mediació. Mentrestant segueixen les vagues i la radicalització en sectors de la joventut i les mobilitzacions espontànies a diferents punts del país, desoint les direccions sindicals. Macron, per la seva banda, avança amb la seva política repressiva i obligar els treballadors a tornar a la feina. L’únic contrapès a aquesta política del Govern són les accions de solidaritat, com la votada per la Xarxa per la Vaga General, que realitza mobilitzacions cap a tots els llocs que es mantenen en vaga renovable, enfortint els piquets, com a les refineries i les plantes incineradores de residus, i evitant que tornin a funcionar.

14:20h A Lió la manifestació va comptar amb una gran columna de joves i estudiants. Una de les consignes més escoltades va ser el repudi a l’extrema violència policial dels darrers dies.

14:15h A Marsella uns 500 manifestants van continuar marxant després de finalitzar la mobilització oficial cridada pels sindicats i van anar a l’estació Saint-Charles per fer un bloqueig de les vies. És un senyal de radicalització que es repeteix a moltes ciutats i que supera el que estableixen les direccions sindicals.

14:15h A Marsella uns 500 manifestants van continuar marxant després de finalitzar la mobilització oficial cridada pels sindicats i van anar a l’estació Saint-Charles per fer un bloqueig de les vies. És un senyal de radicalització que es repeteix a moltes ciutats i que supera el que estableixen les direccions sindicals.

13:30h A Marsella la manifestació acaba a la Porte d’Aix. Els sindicats anuncien més de 100.000 persones. Una manifestació espontània continua cap al?estació de St-Charles en suport als treballadors en vaga.

13:15h A Nantes també són milers els manifestants que tornen a sortir al carrer en aquesta nova jornada nacional de lluita. Poc després de començar la mobilització va ser reprimida i gasejada per la policia. És clar que Macron va ordenar l’ús de la força i la repressió per dispersar manifestants i intentar evitar les imatges de mobilitzacions multitudinàries.

13:00h A Rennes la policia intenta dividir la manifestació en dues reprimint les columnes que es dirigien a la plaça central. Tot i això els manifestants no s’intimiden.

12:50h A Montpeller la manifestació té un alt component juvenil. Les columnes d’estudiants canten "Aquesta és una crida a aixecar-se, contra la repressió no deixarem de lluitar! Anem, anem, ho donarem tot, res no ens pot aturar!".

12.30h A Tolosa es va realitzar una assemblea de treballadors. Anna és ferroviària i militant de Revolution Permanent, ella diu “La millor resposta a la repressió del Govern és la solidaritat des de baix, com al piquet de la refineria de Normandia davant les requisicions”.

En acabar l’assemblea els treballadors ferroviaris van votar per unanimitat continuar la vaga i van demanar una acció solidària per a aquest dijous al piquet dels recol·lectors de residus de Tolosa Métropole.

12.00h A la ciutat de Baiona els manifestants despleguen sobre l’ajuntament una bandera contra l’augment de l’edat jubilatòria, L’alcalde local és del partit de Macron. Des del carrer els manifestants criden "Anem, lluitarem fins que retirin la reforma".

11:45h Els treballadors ferroviaris de diverses estacions parisenques que van ajuntar a l’estació Gare de Lió i van mostrar pancartes i banderes amb les consignes "La policia mutila, no perdonem" i "Ni l’oblit ni el perdó" en relació amb el seu company ferroviari que va quedar cec per una càrrega policial.

11:30h A Le Havre i Marsella també van començar les manifestacions en aquesta desena jornada nacional de protestes.

A Le Havre la manifestació de desenes de milers de persones està encapçalada per una nodrida columna de treballadors portuaris.

11:15h Comença la manifestació a Rouen i milers de persones es dirigeixen cap al centre de la ciutat.

11:00h Comencen les manifestacions a diverses ciutats. A Lió, una vegada més, desenes de milers de treballadors i joves van sortir als carrers per fer retrocedir la reforma de pensions de Macron.

10:45h Com en altres sectors en vaga, els recol·lectors de residus reben la solidaritat d’altres treballadors i estudiants. El piquet és a la porta de la planta incineradora d’Ivry a París. Els recol·lectors estan en vaga des de principis de març contra la reforma de pensions i malgrat l’intent de Macron de fer fallida la seva lluita amenaçant amb multes i presó, no ho ha pogut fer per la solidaritat que reben dia a dia.

10:30h Turgot, Balzac, Lamartine... A París diversos dels principals liceus es desperten bloquejats. La bronca no decau entre els estudiants de secundària.

10:15h A l’estació de trens de Châtillon una delegació d’estudiants va anar a donar suport als treballadors: "Venim aquí a posar l’art al servei de la lluita. Sabem que és a través de les vagues que el govern no ens pot poder doblegar".

10:00h Mentre les direccions sindicals criden al diàleg a Macron les i els treballadors van començar la jornada concentrant-se en els piquets i bloquejos dels sectors en vaga. Això es va convertir en un veritable problema per a Macron. La seva política de requisicions (fallir la vaga amb l’enviament de la policia i obligant els treballadors a reprendre els seus llocs amb amenaça de presó o multes) està sent desafiada pels manifestants solidaris que s’uneixen als bloquejos a les plantes energètiques, refineries, incineradores d’escombraries, estacions ferroviàries o capçaleres de transport.

9:00h: Tot i la radicalització i el salt a les protestes les direccions sindicals insisteixen a dialogar amb Macron en lloc de cridar a estendre les vagues fins a derrotar la reforma de pensions. Philippe Martinez és el secretari general de la CGT, una de les organitzacions que conformen la Intersindical juntament amb la conciliadora CFDT, i aquest dimarts, enmig d’una nova jornada de mobilitzacions va dir que contactaran amb Macron per proposar-li suspendre la reforma i convocar a una mediació.

El desafiament a les direccions sindicals tradicionals

A França, les manifestacions han de ser aprovades per les autoritats i cal avisar per endavant quin camí seguirà la mobilització. Després de l’aplicació del 49.3, a moltes ciutats, els manifestants van sortir de les rutes declarades, que van acabar en bloquejos i talls d’autopistes, com a Lió i Chambery, i manifestacions no autoritzades davant de les cases de govern locals com Le Havre.

Formada per les dues principals centrals sindicals del país (CFDT i CGT), la intersindical dirigeix el moviment de manera burocràtica, des de dalt, intentant en tot moment canalitzar les energies cap a alguna sortida negociada amb la burgesia francesa que fa temps va declarar la guerra a els treballadors. El súmmum d’això és que Lauren Berger, líder de la CFDT, la central més negociadora de la intersindical va abandonar la consigna de “retirar la reforma” que s’aixecava des del principi i va demanar a Macron “una pausa”.

Mentre el règim està sumit en una profunda crisi i Macron no sap com podrà continuar governant, les vagues renovables o reconductibles continuen en sectors com la petroquímica o l’energia, que per ara i sobre la base de la solidaritat activa del moviment, van aconseguir frenar les trucadesrequisisionsque l’estat fa servir per trencar les vagues.

A més, el passatge per decret de la reforma va acabar de despertar la joventut, que va entrar en escena amb molta força, mobilitzant amb els treballadors i acudint als seus piquets a portar la solidaritat.I suportant la repressió. El dijous 23 de març, segons les organitzacions universitàries i secundàries (liceistes), hi va haver uns 500.000 joves als carrers, 150.000 a París. Fins i tot van participarestudiants d’universitats històricament dretanes i reaccionàriescom Assas a París, on es va formar la líder ultradretana Marine Le Pen.

Tots aquests elements dibuixen un moment prerevolucionari que obre perspectives importants per al moviment de masses.

D’altra banda, Macron vol trencar la mobilització mitjançant el terror i les mesures autoritàries. Larepressió d’aquest cap de setmanaa la manifestació ecologista a Sainte-Soline, després de la qual un manifestant segueix entre la vida i la mort, s’inscriu en aquest marc, igual que les requises. En aquest context, el moviment té tasques urgents per resoldre: ampliar la vaga, donar suport als sectors en vaga renovable, oposar-se a les requises i organitzar la solidaritat davant de la repressió policial.

L’actual direcció del moviment es nega a respondre aquestes qüestions. Està decidida a mantenir la seva estratègia,encara que porti a la derrota. Mentre Berger crida el govern a una "pausa", abandonant l’exigència de retirada, la resta de la intersindical sacseja solucions institucionals amb un president que acaba de passar la reforma per decret. No hi ha cap compromís possible amb Macron i el règim, l’única perspectiva per guanyar és generalitzar la vaga!

Per això, l’única via és l’organització des de baix dels i les treballadores. En paraules d’Anasse Kazib, dirigent ferroviari i membre de Revolution Permanente,"Hem de construir comitès d’acció per la vaga general a tot França". Divendres, la Xarxa per la Vaga Generalva fer una manifestacióportant 160 treballadors i estudiants a la refineria Normandiaen solidaritat contra les requises. Aquest dilluns va ser a la incineradora d’Ivry, bastió de la vaga de recol·lectors d’escombraries de París. De la mateixa manera, les CGT locals combatives, les comissions interprofessionals (Interpros) o les diferents assemblees generals organitzen bloquejos i accions de solidaritat.

Com va dir Kazib en declaracions a L’Esquerra Diari, “per multiplicar aquestes iniciatives a tot el país, necessitem marcs organitzatius comuns, comitès d’acció per a la vaga general que reuneixin tots aquells que estiguin convençuts de la necessitat de prendre les regnes del nostre moviment . No podem deixar la direcció del moviment a les mans de la intersindical burocràtica. Construir-los ha de ser la prioritat els propers dies.”


Facebook Twitter
El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

Les llistes d'espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

Les llistes d’espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna

Qui s'enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

Qui s’enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%