Presidents i diplomàtics dels països que integra el G20 es reuniran aquest dimarts i dimecres a Bali, Indonèsia, a una cimera que té a la guerra a Ucraïna com un dels eixos malgrat l’absència del president rus, Vladimir Putin.

Les diferències geopolítiques, que es van expressar a la reunió bilateral que van mantenir aquest dilluns el president estatunidenc, Joe Biden, i el seu homòleg xinès, Xi Jinping, on la situació a Ucraïna, la relació amb Taiwan i Corea del Nord, la militarització de les mars xineses i les restriccions comercials van ser alguns dels temes centrals d’aquesta reunió que va anticipar les dificultats per a aconseguir resolucions consensuades a la cimera.

Quins països participen i quines són les absències més importants

De la cimera participen Alemanya, Aràbia Saudita, Argentina, Austràlia, Brasil, Canadà, la Xina, Corea del Sud, els EUA, França, Índia, Indonèsia, Itàlia, el Japó, Mèxic, Rússia, el Regne Unit, Sud-àfrica, Turquia i la Unió Europea, amb l’Estat espanyol com a convidat permanent.

El lema de la trobada, "Recuperar-se junts, recuperar-se més forts", no aconsegueix amagar les diferències entre les principals potències després de l’impacte que va provocar la pandèmia pel coronavirus al món, i que s’han intensificat des de la invasió russa a Ucraïna.

A cada edició, a més, el país amfitrió convida a altres caps d’Estat, enguany són els presidents del Senegal, Cambodja, Països Baixos, Ruanda i Surinam, entre altres. A més va ser convidat a assistir personalment el mandatari ucraïnès, Volodimir Zelenski, però finalment va decidir participar per videoconferència, tal com va fer en altres fòrums internacionals.

Entre els absents a la cimera, el més destacat és Vladimir Putin, que a últim moment va confirmar que Rússia estaria representada pel ministre de Relacions Exteriors, Serguei Lavrov.

Tampoc va viatjar el mandatari brasiler, Jair Bolsonaro, que després de la derrota a les eleccions presidencials, enfront de Lula da Silva, ha realitzat poques aparicions publiques, per la qual cosa la representació del país estarà a càrrec del canceller Carlos França. Tampoc va viatjar a Bali el president mexicà Andrés Manuel López Obrador, per la qual cosa el seu lloc serà ocupat pel canceller Marcelo Ebrard.

A més dels caps d’Estat, participen el secretari general de l’ONU, Antonio Guterres, també la directora del Fons Monetari Internacional (FMI), Kristalina Georgieva, entre altres representants institucionals.

Els membres del G20 representen al voltant del 90% del PIB mundial, el 80% del comerç global i dos terços de la població del planeta, així com al voltant del 60% de totes les terres agrícoles i prop del 80% del comerç mundial de productes agrícoles.

La guerra a Ucraïna marca l’agenda de la cimera

Encara que la guerra a aquest país d’Europa no està oficialment a l’agenda, el seu impacte global la torna una de les claus de la trobada a Indonèsia, per la pujada de preus dels aliments, encariment de l’energia, alentiment de la recuperació econòmica després de la pandèmia i l’impacte que té sobre els principals imperialismes europeus.

Per a alguns països la reunió és una ocasió per mostrar-se com a possibles aliats d’algun de les potències en disputa, un exemple és Argentina. El president Alberto Fernández busca aconseguir el suport d’alguna de les potències per millorar les condicions del deute amb l’FMI, alguna quitació als interessos sense qüestionar el deute que el seu govern va acordar pagar.

Els principals països imperialistes venen fent costat a Ucraïna durant la guerra. Els Estats Units, el Regne Unit, França, Alemanya (i altres membres de la Unió Europea) i Canadà, pressionen perquè el document final inclogui una condemna a la invasió, però la possibilitat d’un consens grupal és nul·la davant el vot de Rússia i d’altres nacions que s’han mantingut en una posició neutral que els va permetre mantenir la relació amb els russos, especialment la Xina i l’Índia.

A aquest context que va trastocar la geopolítica internacional i va deixar profundes seqüeles a l’economia i una inflació històrica a Europa i els EUA, se sumen les tensions a Àsia, combinació del creixent poder xinès d’una banda i les aliances que imposa els EUA per intentar posar-li un fre. Aquestes forces oposades generen frecs permanents i a vegades fan sonar tambors de guerra com la crisi per la visita de la demòcrata Nancy Pelosi a Taiwan o els assajos missilístics de Corea del Nord entre altres.

La reunió del G20 intentarà mitigar les tensions internacionals que van augmentar als últims anys, no obstant, la cimera pot quedar només en bones intencions. Si bé després de l’inici de la guerra a Ucraïna el president d’Estats Units Joe Biden va aconseguir reestructurar un front entorn del reenfortiment de l’OTAN sota direcció dels Estats Units, la prolongació del conflicte, les conseqüències econòmiques amb una inflació històrica o les sancions imposades han vingut erosionant aquesta unitat inicial i han començat a emergir les tensions.

De fet el canceller alemany, Olaf Scholz, acaba de visitar Pequín aixecant crítiques dels EUA, una mostra que més enllà de les fotos de compromís que deixarà la cimera, la possibilitat de "recuperar-se junts" es torna cada vegada més llunyana.