L’acord arriba enmig de les negociacions obertes d’ERC per a la investidura de Pedro Sánchez. També està creuat pel debat sobre els pressupostos del Govern municipal d’Ada Colau i és entès com un gest en la “normalització institucional” d’una Generalitat que funciona amb els comptes prorrogats des de 2017. És a dir, des de l’aplicació del 155.
“Normalització” que té un dur i sinuós camí que recórrer, tant per les aspiracions socials d’importants sectors a l’autodeterminació com per la pròpia repressió de l’Estat per als qui volen emprendre la tornada a l’autonomisme.
Però també expressa la necessitat de fer-ho ràpidament, abans d’un probable escenari d’avançament electoral després de la possible inhabilitació de Torra per la justícia, encara que tot indica que no quedaran tramitats parlamentàriament fins a principis de març.
En el preacord es contempla l’increment del mínim exempt dels 5.550 a 6.105 euros per als contribuents que ingressin un màxim de 12.450 euros. Per a compensar la pèrdua recaptatòria que suposarà, es pujarien dos punts percentuals a les rendes superiors als 90.000 euros, 23,5%, arribant fins al 24,5%, per a les rendes superiors als 120.000 euros. No obstant això, les rendes superiors als 175.000 es mantenen sense modificació el tipus del 25,5%. Aquest pla implicaria una pujada d’impostos de 543 milions d’euros.
Això, partint que Catalunya té un de les tipus més alts d’IRPF entre les comunitats autònomes per a les rendes més baixes, el tram entre els 12.000 i 30.000 euros. Quelcom que està lluny en aquest cas en les rendes més altes. Fins i tot amb l’aplicació d’aquest preacord les rendes més baixes continuaran pagant més que en la resta de les comunitats i no queda clar que l’augment en la recaptació signifiqui un augment en la despesa social.
Preveuen també una modificació de l’impost de successions donant-li certa progressivitat, la implementació de l’impost sobre emissions de CO2 i la creació d’un nou tribut sobre les instal·lacions que impacten al medi ambient que afectaria especialment les empreses elèctriques i telefòniques.
El vicepresident del Govern, Pere Aragonés, ha destacat que l’acord sobre ingressos implica un "primer pas que ens ha de permetre tancar l’acord sobre les despeses", és a dir, un apartat que promet ser molt més modest i continuista.
"El preacord entre @govern i @CatEnComu no és un pacte per a donar resposta a les aspiracions nacionals i socials, sinó que és un pacte de cúpules per a garantir la governabilitat a molts nivells", denúncia la CUP en el seu compte de twitter.
💬 "Tenim una sanitat i uns serveis socials col·lapsats, una educació segregada i el 20% de catalanes al llindar de la pobresa.
I un preacord pels pressupostos que no van vinculats a un augment de la despesa social" pic.twitter.com/RiLFJmhjGw
— CUP Països Catalans (@cupnacional) December 17, 2019
"Tenim una sanitat i uns serveis socials col·lapsats, una educació segregada i el 20% de catalanes en el llindar de la pobresa. I un preacord pels pressupostos que no van vinculats a un augment de la despesa social".
El pressupost en educació és avui un 9,3% menor al del 2010, abans de les retallades del govern d’Artur Mas. En sanitat, encara s’està molt lluny de recuperar la retallada pressupostària del 20% d’aquest mateix any que va sofrir l’atenció primària.
Un panorama, a més, en els serveis públics que lluny de frenar-se s’aprofundiran en un futur si s’acaba aprovant la coneguda com “Llei Aragonés”.
En la mateixa línia intervenia Carles Riera des del Parlament, denunciant el preacord com un “intercanvi de favors” per a conquistar quotes de poder entre aquestes formacions i que busca la “estabilitat institucional” en un moment d’excepcionalitat repressiva.
💬 "El @govern s'apressa a pactar un pressupost amb @CatEnComu en un intercanvi de favors que inclou l'ajuntament de BCN i el govern de l'Estat. Aquest pacte busca estabilitat institucional i quotes de poder dels partits que governen" @carlesral a @QuimTorraiPla pic.twitter.com/ETAAv7Ze7q
— CUP Països Catalans (@cupnacional) December 18, 2019
Una reforma fiscal, amb un vernís de progressivitat per a enlluernar a l’observador incaut, però al servei de la Llei d’Estabilitat Pressupostària i la modificació 135 de la Constitució aprovada pel PSOE i el PP, que garanteix la prioritat absoluta del pagament del deute públic sobre les enormes necessitats socials. Quelcom que des del Govern català s’ha aplicat rigorosament i que no semblés tampoc que l’acord i el futurible govern de coalició entre el PSOE i Podemos acabin qüestionant.
En definitiva, més enllà que l’apartat de “despeses” encara estigui per negociar-se, tot apunta a uns pressupostos lluny de les veritables necessitats de la classe treballadora i els sectors populars. Amb salaris de misèria i en la més absoluta temporalitat i precarietat no podem fer front a l’augment desorbitat dels lloguers i els serveis bàsics, en el marc de la degradació dels serveis públics.
