Jovent

CONTRACORRENT - PAN Y ROSAS

Gran trobada juvenil: “Hem d’organitzar la ràbia i prendre els carrers”

Aquest 9 de maig 150 joves varem participar de la trobada estatal de Contracorrent, Pan y Rosas i la Xarxa de Treballadores Precàries. Davant el creixement de Vox i la dreta, així com enfront de les polítiques social-liberals del govern “progressista”, és el moment de convertir la ràbia en organització. Lluitem per posar dempeus una joventut revolucionària que faci front al capitalisme i a tots els seus governs.

Pan y Rosas Estado español

Estado español | @PanyRosasEE

dimarts 11 de maig| edició del dia

En la trobada desenes de companyes i companys de diferents ciutats de l’Estat espanyol van debatre sobre com avançar a organitzar-se. Perquè ja portem més d’un any de pandèmia, més d’un any suportant la precarietat laboral i la criminalització a la joventut per part del Govern “progressista”, el mateix que envia la policia a reprimir les manifestacions que gosen qüestionar-lo per esquerra.

Les companyes de la UAM Alejandra i Irene, juntament amb el Pablo de la Pompeu Fabra, van obrir la trobada. També van participar companyes i companys de la Universitat Complutense, de la Carlos III de Madrid, de la UB de Barcelona, de la Unizar de Saragossa, de la Universitat de Cantàbria, de Màlaga, València, de Cadis, Burgos, Terol i Lleó i alguns companys d’instituts.

Ja en el debat, diverses companyes van assenyalar que "ens reprimeixen perquè no volen que diguem que no han pres ni una sola de les mesures “socials” que havien promès". Perquè aquest govern del PSOE-Podemos no ha derogat la reforma laboral, continua mantenint la criminal llei d’estrangeria, continua havent-hi presos polítics i li salven els negocis tèrbols a la monarquia. Tot això, mentre preparen una contra-reforma de les pensions i rescaten a les empreses de l’IBEX 35 amb milers de milions d’euros.

No ens estranya: “Són una esquerra del règim, que aplica polítiques de dreta, i per això creix la decepció social i amb ella la dreta”, assenyalava Pablo. “Per això, cal frenar a l’extrema dreta però també enfrontar al govern progressista”.
“Perquè ens deixen sense feina, o amb feines precàries, sense casa, sense poder pagar els estudis, i perquè els capitalistes als que rescaten ens deixen sense planeta i sense futur... Davant un capitalisme que amenaça amb posar fi a la vida, acabem nosaltres abans amb el capitalisme!” propossava com a lema Lucía.

I Raúl ,de la UAM, sintetitzava molt bé aquest esperit al tancament del debat: "en aquest moment és més important que mai militar i organitzar-se per a combatre contra aquest sistema que no té res a oferir-nos, contra aquest sistema que ens precariza, explota i oprimeix tots els dies. I alhora que combatem al sistema creiem que cal donar també una lluita contra aquestes tendències i aquestes pressions que ens diuen que les sortides dels problemes que vivim han de ser individuals i conformistes, perquè pensem que la solució passa per organitzar-se per a lluitar contra el futur de misèria que ens ofereixen".

A més, es va rebre una salutació a la trobada des d’Argentina en la que la Brenda, de la joventut del Partido de los Trabaladores Socialistas i de La Izquierda Diario, ens va animar en la nostra tasca d’organitzar aquesta joventut que al costat de la classe treballadora s’aixequi igual que va ocórrer a Xile i actualment a Colòmbia.

També es va rebre una salutació i suport de treballadors d’una subcontracta d’Amazon que participen de la Xarxa de Precaries a Barcelona, i que vénen organitzant-se malgrat la repressió de l’empresa. Verónica, treballadora del sector precari de l’educació de Barcelona, va explicar la campanya que estan organitzant contra l’externalització, “una de les causes de la nostra precarietat, i de molts altres sectors de treballadores amb els qui ens volem coordinar com Las Kellys, Amazon, Movistar”.

També Ana, companya que va estar enguany a França ens va parlar de la lluita de classes al país i de la lluita per construir una alternativa d’independència de classe. A més, rebiem una salutació des dels Estats Units. Maryam, de Left Voice ens va parlar de l’enorme lluita de Black Live Matters que ha sacsejat el país però també desemmascara la política imperialista criminal del govern de Biden que molts van vendre com el mal menor.

La trobada va ser entusiasmant, 150 persones debatent com portar endavant en cada lloc de treball i estudi nous nuclis de les agrupacions. Perquè volem acabar de veritat amb aquest sistema i lluitar per una vida que valgui la pena ser viscuda, amb la perspectiva d’una societat lliure de tota mena d’explotació i opressió.

Van sorgir diferents propostes, totes elles entorn de la necessitat que ens continuem organitzant en els nostres centres de treball i en les nostres universitats. Perquè, com va dir Aitor de Barcelona, és necessari “una organització que impulsi assemblees i l’autoorganització en cada lloc en el que estiguem per a discutir un pla de lluita comuna i vèncer la passivitat que volen imposar”.

També es va destacar la intervenció de joves treballadores i treballadors precaris. Alejandro de Madrid, i Estela de Saragossa, integrants de la Xarxa de precaries, van emfatitzar la necessitat de donar suport a les lluites i impulsar la coordinació.

Per part seva, Bera de la UCM, va parlar de l’agrupació de dones Pan y Rosas i va destacar la lluita pels drets de les dones, i Jorge de la Unizar i altres companys van plantejar la proposta de tenir una intervenció molt activa per al pròxim orgull crític LGTBI. Sergi de Barcelona i Naira de Tenerife, van posar l’accent en la denúncia al racisme institucional del govern “progressista” que continua obrint CIES, manté la Llei d’estrangeria i ha convertit Canàries en una nova Lesbos.

En l’últim any hem crescut i amb totes les nostres forces continuem apostant tot a construir una organització que lluiti per donar suport a cada conflicte, cada lluita, perquè quan hi hagi processos de la lluita de classes, com vam veure a Xile l’any passat, o ara a Colòmbia, existeixi una joventut i una força d’esquerra revolucionària que pugui intervenir amb audàcia.

Després d’un molt bon debat i diverses propostes van sorgir algunes resolucions que, va presentar de manera sintètica Alex de Madrid en acabar la trobada: “Hem d’impulsar Contracorrent allà on puguem, allà on trobem gent que comparteixi les nostres idees, en la perspectiva de construir grups de Contracorrent i Pan y Rosas i la Xarxa en totes les universitats, en tots els instituts i els centres de treball”.

Es va aprovar una gran campanya per a plantejar que urgeix prendre els carrers, perquè l’opressió i l’explotació tampoc cessa. Cal moure’s contra l’extrema dreta i el govern progressista del que no n’esperem res. Aquesta campanya va unida a la necessitat d’acabar amb la reforma laboral i la precarietat, en solidaritat amb totes les lluites que ara mateix es donen en els centres de treball, pel repartiment d’hores de treball i el dret de la joventut a divertir-se. Sortirem a dir alt i clar que les polítiques de la dreta, però també les del govern ‘progressista’, ens deixen sense treball, sense educació, sense casa, sense planeta i sense futur, per això organitzarem la ràbia i prendrem els carrers!

Així mateix ens vam proposar plantejar a altres organitzacions de l’esquerra i del moviment estudiantil, com el Sindicato de Estudiantes, el SEPC, o Abrir Brecha, Arran i d’altres, que, malgrat les nostres diferències, és hora d’unir forces, per a colpejar junts allà on puguem fer-ho, posar dempeus assemblees obertes, per a discutir un pla de lluita comuna.

Una altra important resolució és organitzar una escola d’estiu presencial, anticapitalista, feminista, antiracista i revolucionària, en una o diverses ciutats, en la que poder asseure’ns a discutir com construir l’esquerra que necessitem. Així mateix, també plantegem que és necessari estudiar les experiències del passat i el que van plantejar aquelles persones que van protagonitzar revolucions, per això rellancem grups d’estudi sobre marxisme i revolució, i convidem a tothom a entrar al nostre campus virtual per a aprendre i discutir col·lectivament sobre teoria revolucionària. També llançarem un canal de You Tube que planti cara a les dretes liberals i als reaccionaris.

Acordem que cal unir més Contracorrent a la Xarxa de Treballadores Precaries per a col·laborar en la lluita de classes que està per venir davant aquesta crisi històrica. Aprovem també participar en l’Orgull Crític amb l’esperit de Stonewall perquè… el primer orgull va ser una barricada! I finalment plantegem la urgència de sortir amb una campanya mostrant la nostra solidaritat internacionalista amb el poble colombià, que enfronta valentament la repressió. Una moció que va plantejar amb molta emoció la nostra companya Alejandra, que és colombiana i va estar fa uns dies al seu país on va viure de prop la situació de lluita i repressió que s’hi viu.

Sortim amb més ganes que mai per a donar la lluita i organitzar-nos, per a enfrontar l’auge de l’extrema dreta i fer front a una “esquerra” adaptada al Règim del 78. No guardem esperances en aquest sistema capitalista que només ens ofereix precarietat i repressió, ni tractem de buscar les sortides individualistes de la competitivitat salvatge i l’egoisme que ens volen vendre una vegada i una altra. Sabem que la sortida és col·lectiva, és revolucionaria, és organitzar la ràbia i donar la lluita. En això estem!




temes relacionats

Anticapitalisme   /    Joventut sense por   /    Joventut treballadora   /    Joventut precària   /    Contracorrent   /    Jovent   /    Pan y Rosas

Comentaris

Comentar