El passat diumenge 1 d’Octubre vam ser milers als carrers. La movilització popular i pocesos d’autorganització com els que es van viure a moltes escoles i barris, va fer possible el referèndum tot i l’enorme dispositiu repressiu que va desplegar el Govern de Rajoy. Vam ocupar més de mil col•legis electorals, vam defensar les urnes i el poble català va votar.
La brutal repressió policial de l’Estat espanyol no va vencer a la força i determinació d’una multitud organitzada, i tot i això vam passar de cridar "volem votar" al "hem votat" que es podia escoltar al finalizar la jornada. No hi ha dubtes: el poble de Catalunya ha expressat la seva voluntat de proclamar una república catalana i donar pas a un procès constituent. Al mateix temps, no hi ha dubtes de que la repressió de l’Estat continuarà y l’haurem de seguir combatent.
Avui, dos dies després, sortim al carrer per lluitar contra una repressió que no s’aturarà, per defensar que s’apliqui el resultat del refèrendum i per lluitar per un programa que reculli l’agenda de reivindicacions de la classe treballadora, les dones i la joventut. Però sabem que, de la mateixa manera que a l’1-O la nostra movilització va esser un element fonamental per a fer possible votar, només es podran aconseguir aquets objectius si els imposem la classe treballadora, els estudiants y els sectors populars des del carrer.
Per això ara més que mai cal extendre una movilització independent i reforçar l’autorganització que va començar a expresar-se l’1-O. Des de l’agrupació estudiantil No Passaran i Pan y Rosas creiem que la jornada de vaga d’avui 3 d’Octubre es pot convertir en una gran oportunitat, no sols per exigir el fi de la repressió, la sortida de totes les forçes policials enviades des de diferents parts de l’Estat i defensar el resultat del referèndum, sinó també per a tornar a posar sobre la taula les nombroses demandes que a dia d’avui segueixen vigents.
En aquest sentit, defensem que el moviment estudiantil cal que participi d’aquesta vaga i aquest procés de lluita per conquerir també una educació pública gratuïta i amb beques salari, finançada amb impostos a les grans fortunes i lliure de les empreses i la banca. Que sigui democràtica i no sota el control de la casta universitaria, sino dels professors, treballadores i estudiants. Així com hem de recolçar les demandes de la classe trebaladora com el repartiment de les hores de treball sense rebaixa salarial per acabar amb l’atur i la precarietat que copejen especialment a les dones i el jovent obrer, entre altres.
Al contrari d’això CCOO i UGT, en aliança amb OMNIUM i l’ANC i pactant amb la Generalitat, s’han proposat convertir aquesta jornada de vaga en una "aturada cívica", com a mesura per a posar-li fre a l’emergència d’un moviment obrer i juvenil que pugui posar en risc els seus interessos. A la universitat això s’ha vist reflexat en el tancament de les diverses facultats promoguda des del mateix Rectorat, tal i com s’ha negociat amb l’organització “Universitats per la República”. Una mesura que promou la desorganizació de l’estudiantat que s’ha posat d’empeus durant les darreres setmanes i la il•lusió en que les solucions vindran de dalt.
Ben al contrari, tenim el convenciment de que únicament construïnt un movimient estudiantil combatiu i independent dels interessos del govern i les seves organitzacions juvenils, organitzat des de la base, amb assemblees realment democràtiques i amb la perspectiva de la unitat obrera i estudiantil serà possible obrir les portes a un procés constituent realment lliure i sobirà, a través del cual es puguin resoldre les demandes de la classe treballadora, les dones i la joventut. En aquest sentit fem una crida al SEPC a rompre amb la política de conciliació de UxR i es proposi sumar-se a la lluita per organitzar assemblees massives.
De la mateixa manera convidem al conjunt l’estudiantat de instituts i universitats, així com a les organitzacions estudiantils, al professorat i el personal no docent a participar d’aquesta jornada de vaga acompanyat al bloc crític dins la movilització del 3 d’Octubre, així com a participar de les assemblees de base amb l’objectiu d’extendre aquesta vaga més enllà d’aquesta data i treballar per avançar en la necessària unitat de la classe treballadora i el movimient estudiantil.
