Pandèmia

CORONAVIRUS I CAPITALISME

Herois per la classe obrera, carn de canó pels capitalistes

Sentim a parlar d’herois constantment, els mitjans de comunicació i l’Estat romantitzen la situació precària a la que es veuen sotmeses les treballadores de diversos sectors. Som herois per la classe obrera i ens prepararem per fer front als capitalistes, i no ser mai més carn de canó.

dimecres 22 d’abril| edició del dia

Durant els últims mesos, arran de la situació de pandèmia mundial provocada pel virus COVID-19, s’ha estat fent una campanya mediàtica des de l’estat y des dels mitjans de comunicació, que es basa en glorificar els treballadors essencials en herois, malgrat les pèssimes condicions per falta de material, protecció, personal i manca d’informació.

Són molts els treballadors i treballadores que actualment s’estan visualitzant a l’imaginari col.lectiu com herois i heroïnes. Es tracta de les persones que treballen a sectors essencials, com són la sanitat, l’ampli ventall del sector social, la ciència, l’alimentació, els serveis de neteja, entre d’altres.

Aquestes persones estan fent duríssimes jornades laborals, amb poques o en alguns casos, cap mesura de seguretat òptima per la situació, després d’anys de retallades en personal, en el seus sous i bàsicament en les seves condicions laborals.

Heroisme i aplaudiments: armes de doble tall

És important remarcar que no és el mateix ser un heroi per la classe treballadora que per l’estat i la burgesia. Evidentment, són herois i heroïnes en molts sentits: totes són essencials per aquesta crisis, salven vides malgrat les precàries condicions a les que són exposades, s’encarreguen de que no s’acabi l’abastiment d’aliments i productes bàsics, realitzen jornades incansables cercant vacunes, fent proves, exposant-se al virus, netejant la ciutat, netejant els hospitals i els centres de treball, fent que el transport es mantingui, cuidant de les persones en situació vulnerable. Moltes d’aquestes persones estan sotmeses a contractes a temps parcial, temporals, salaris baixos i un llarg etcetera…

Et pot interessar: Treballadores a la primera línia patriarcat i capitalisme

Els aplaudiments de les 20:00 de cada vespre, tenen una gran acollida a tot l’Estat. És difícil no emocionar-se amb aquesta iniciativa, en veure els balcons plens, o la porta de l’Hospital Clínic de Barcelona, quan surten els sanitaris i les ambulàncies a la porta i aplaudeixen mentre reben l’aplaudiment. Són una forma d’agraïment públic per la difícil tasca que estan duent a terme les treballadores, en especial al sector sanitari, un agraïment des de la classe treballadora i cap a la classe treballadora.

No obstant, si els aplaudiments es queden només en això, de res ens serviran. El fet que el govern tracti els treballadors com a heroïs, fa que aquesta imatge penetri a l’imaginari col.lectiu, deshumanitzant la seva professió i allunyant el focus de la situació en la que es troben i que ja han denunciat molts d’ells.

A més a més, caldria afegir, es tracta d’un concepte d’heroisme un tant pervers, ja que situa en la mateixa posició a aquells i aquelles que salven vides amb aquells altres que reprimeixen.

Un concepte d’heroïsme pervers

Des de les institucions de poder es construeix un relat, on la pandèmia del covid-19 es converteix en una situació bèl.lica, com una guerra on tothom ha de lluitar, sota la idea que units vencerem. Treballadors i empresaris, sacrificar-se com herois en contra d’aquest virus.

La realitat resulta ser molt diferent, els que més mitjans tenen per paliar la crisis, els empresaris, es neguen a “actuar de forma heroica” envers al poble, cedint els hotels per permetre el confinament a persones vulnerables en situació de carrer, els hospitals privats per als pacients, les fàbriques per crear material hospitalari, laboratoris privats per fer tests massius. Un cop més, el sacrifici “heroic” l’ha de fer la classe treballadora sent carn de canó, com quan a les guerres s’enviaven milers de soldats a la mort, disfrassant aquests actes en forme d’heroisme.

L’estat tindrà una curiosa forma de recompensar a aquests herois de primera línia, segurament sigui amb retallades -un altre cop- per pal·liar la pèrdua econòmica dels capitalistes, els quals estan sent recompensats amb grans ajudes econòmiques, que els permeten facilitar el comiat els treballadors, entre d’altres.

Heroïsme i Precarietat Laboral

Un clar exemple és la columna del Periódico: “Los otros héroes del COVID-19” on s’exposen relats de treballadores en primera linea, amb els següents titulars “Una empleada de un geriátrico: "Cada día me pregunto si les tocaba morir". On està l’heroïsme? en treballar sota la precarietat crònica que pateixen les residències a aquest país.

Espanya és un país que porta un historial d’anys en retallades també al sector de la ciència i la investigació. No és casualitat que en plena pandèmia, algunes institucions, o col·legis de biòlegs, realitzin crides a professionals per realitzar jornades laborals, o proves PCR de forma voluntària, és a dir, sense remuneració.

La situació de la ciència, és similar al que passa en el cas de l’atenció a la salud mental, i la psicologia.

Durant aquestes setmanes moltes persones han perdut a familiars i han necessitat atenció psicològica, els sanitaris s’han vist exposats a situacions duríssimes i han necessitat acompanyament psicològic. A més, ja es comencen a fer algunes prediccions sobre el greu impacte en la salut mental que ens deixarà la crisi sanitaria del covid-19, i la posterior crisi econòmica. A l’estat espanyol, l’atenció a la salut mental també és una eterna oblidada, de fet, està a la cua d’Europa en la seva ratio de psicòlegs clínics. En aquest sector. També s’han realitzat crides massives a professionals a treballar de forma voluntària. Sent una professió especialment complexa, per a la que es requereixen eines i formació especialitzada per situacions com l’actual.

Herois dels que no sentiràs parlar

Recentment, a l’Estat Espanyol treballadors i treballadores de Telepizza i de Glovo, planten cara a les precàries condicions que imposa la seva patronal en mig de la pandemia i l’estat d’alarma. Són fets que poden ser l’inici d’un despertar de la classe treballadora.

No només s’han viscut actes com aquests a Espanya, treballadors a Itàlia es van posar en vaga per tancar centres de producció “no essencials “ mentres la patronal obligava els treballadors a jugar-se la vida per seguir mantenint beneficis. Una altra mostra de solidaritat, ha sigut la dels treballadors d’un MC Donall de Marsella, on els treballadors i treballadores, van prendre el restaurant de menjar ràpid, i el van fer servir per abastar d’aliments la població més pobre.

Com deia Stanley Kubrick al 1957: “Deixareu de ser herois quan la gent no tingui por. Deixareu de ser herois quan als polítics els interessi. Ara sou carn de canó: per això us diuen herois”




temes relacionats

Pandèmia   /    Crisi coronavirus   /    #Coronavirus   /    Món obrer   /    Món obrer Estat espanyol   /    Jovent

Comentaris

Comentar