Internacional

ELECCIONS ALEMANYA

Històrica caiguda del partit de Merkel i el reformista Die Linke

El socialdemòcrata SPD, amb el seu candidat a canceller, Olaf Scholz, guanyaria les eleccions federals a Alemanya amb un lleuger avantatge sobre la Unió Demòcrata Cristiana d'Angela Merkel. S'espera que els Verds i els Liberals formin una coalició amb un d'aquests dos partits. Mentre el partit reformista d'esquerra Die Linke rep una derrota amb el seu curs de participació en el Govern que podria deixar-los fora del parlament, els electors de Berlín també voten sobre les expropiacions de les grans empreses immobiliàries.

dilluns 27 de setembre| edició del dia

Aquest diumenge van tenir lloc les primeres eleccions al parlament federal alemany ("Bundestag") després de 16 anys de govern d’Angela Merkel que no es va presentar per a la reelecció. El que és clar és que el seu partit, la Unió Demòcrata Cristiana, va sofrir una derrota històrica. Ha perdut al voltant d’un 8,5% respecte a les eleccions de 2017, i les projeccions actuals el situen lleugerament per sota del 25%. El seu candidat a canceller, Armin Laschet, va fer autocrítica sobre el feble resultat en una primera declaració cap a les 19 hores locals. Però Alemanya necessitaria una "coalició per al futur", va continuar Laschet. No obstant, el desastrós resultat electoral demostra sobretot que la Unió Demòcrata Cristiana va perdre la confiança del seu electorat i que Angela Merkel, que va ser diligentment aplaudida a la Casa Konrad Adenauer (la seu partidària), deixa com a llegat un partit destrossat. La desesperada campanya electoral contra el fantasma d’un "govern dirigit per l’esquerra" en les setmanes immediatament anteriors a les eleccions va expressar tota la falta de rumb de la Unió (l’aliança entre la Unió Demòcrata Cristiana d’Alemanya i la Unió Social Cristiana de Bavaria) després de Merkel. Això no va poder compensar els omnipresents escàndols de corrupció del partit, encara que probablement la Unió quedarà una mica millor que en les últimes enquestes abans de les eleccions d’aquest diumenge.

Tal com suggerien els sondejos en les setmanes passades, el socialdemòcrata SPD és el guanyador de les eleccions. Amb un augment del 4,4% respecte al resultat històricament pobre de 2017. Es va beneficiar, entre altres, de molts votants del partit reformista d’esquerra Die Linke que van acabar donant el seu vot al SPD. Segons les projeccions, l’SPD podrà obtenir al voltant del 25% dels vots. Les seves suaus promeses de reforma, com el salari mínim de 12 euros, juntament amb la promesa d’una continuació estable de les polítiques de Merkel semblen haver funcionat. Molts hauran votat al SPD especialment com el mal menor enfront d’un canceller com Laschet de la Unió Demòcrata Cristiana. No obstant, continua sent més que dubtós que l’SPD pugui frenar el seu prolongat declivi amb aquest resultat electoral. Olaf Scholz, el profeta del "zero negre" (dèficit zero) i responsable polític de la repressió policial en el G20 d’Hamburg, no podrà donar una nova cara al SPD, independentment que li basti o no per a entrar en la Cancelleria Federal.

Et pot interessar: Alemanya: el final de l’era Merkel

Encara que l’SPD no hagi pogut presentar un projecte entusiasmant, Die Linke ha perdut una gran quantitat de vots. Està fins i tot tement per la seva entrada en el Bundestag. Die Linke ha perdut al voltant d’un quatre per cent en comparació amb el resultat de 2017 i amenaça amb quedar sota el pis proscriptiu del 5%. Llavors necessitaria almenys tres mandats directes per a entrar com a fracció en el Bundestag. És clar que la línia de la direcció del partit de complaure al SPD i als Verds ha fracassat estrepitosament com mai abans. El co-candidat Bartsch va admetre que el partit "ja no representa els interessos de l’Est d’Alemanya". La participació del partit en el govern a nivell provincial l’ha desacreditat als ulls de la classe treballadora i els oprimits, un camí que el partit volia continuar amb el programa que va presentar per a les eleccions.

Una coalició SPD-Verds-Die Linke, que havia estat el principal contingut de la campanya electoral de Die Linke, queda així descartada, fins i tot en termes matemàtics. Per a la co-presidenta Henning-Wellsow, la raó del mal resultat és que el Linke porta 30 anys en l’oposició. Mentre que fins i tot Sahra Wagenknecht, representant de l’ala xovinista del partit, va haver de reconèixer que és el rumb cap a la participació en el govern el que explica el mal resultat – encara que Wagenknecht amb això només vol distreure les mirades sobre el seu propi programa xovinista-. El que és clar és que DIE LINKE no és vist com un partit de les lluites socials sinó com a part del règim, i va ser castigat per això.

Els Verds estan molt per sota dels alts resultats que li donaven les enquestes de la primavera, quan fins i tot van ser el partit més fort durant un breu període. Malgrat això, obtenen el millor resultat de la història del partit amb al voltant de 14%; Annalena Baerbock es va mostrar eufòrica en la seva primera reacció. "Tenim una missió per al futur", va dir. Donats els seus coquetejos amb la indústria de l’automòbil, és lògic que la candidata principal es refereixi al mandat del sector empresarial de vendre milions de nous cotxes electrònics i fer que siguin els treballadors els que paguin la crisi climàtica en lloc dels capitalistes. No obstant això, el seu resultat electoral podria donar als Verds el paper de faedors de reis (els qui defineixen una coalició de Govern); és a dir que podrien formar una coalició amb l’SPD i el FPD, així com entrar en una aliança amb la Unió Demòcrata Cristiana i el FDP.

L’extrema dreta neofeixista de AfD havia rebut el 12,6% dels vots emesos en 2017 – un augment de gairebé el 8% en comparació amb les eleccions federals de 2013 – i aquesta vegada van retrocedir al 10,8% dels votants. Preocupantment, això significa que poden mantenir la seva base de votants -fins i tot si no van poder guanyar punts amb eslògans racistes a causa de la centralitat més aviat baixa del tema de la migració, en contrast amb 2017. Però podem suposar que hi ha bastants negacionistes i conspiracionistes entre aquest 10,8%, ja que la líder del partit, Alice Weidel, i altres rostres de la AfD no només no es van distingir del fenomen decididament dretà en el període previ a les eleccions, sinó que fins i tot hi ha bastantes coincidències personals.

El AfD competeix amb els Liberals pel quart lloc en les projeccions. El líder del partit liberal FDP, el neoliberal Christian Lindner, podria convertir-se en el nou ministre d’Economia. Ja sigui amb la Unió Demòcrata Cristiana o amb l’SPD, el pròxim govern portarà endavant una política per al capital. És d’esperar que les negociacions de la coalició siguin llargues abans que es formi un govern.

Les eleccions provincials a Mecklenburg-Pomerània Occidental i en la capital Berlín van coincidir amb les eleccions federals. En el nord, l’SPD obté millors resultats que a nivell federal, segons les projeccions, amb el 37% dels vots emesos. En la capital, els Verds, amb el 22,9%, van superar al SPD, que només va obtenir el 22,3% - el partit Die Linke va obtenir més 12% dels vots.

En contra de la política dels partits del estáblishment i neoliberals, també es va votar a Berlín sobre l’expropiació o no de les empreses immobiliàries Deutsche Wohnen & Co. En alguns col·legis electorals ja s’està veient que la majoria de la població berlinesa amb dret a vot es decidirà a favor. Sí o sí, haurem de continuar lluitant al carrer perquè aquest pas es doni realment, perquè sobre tot l’SPD i els Verds ja han anunciat que volen ignorar el referèndum.

Die Linke ha demostrat que la seva idea de fer política governamental com a apèndix del SPD no troba molta aprovació. Amb la seva trajectòria de complicitat amb l’SPD i els Verds, han tornat a fracassar en la construcció d’una alternativa capaç de lluitar per canvis socials. En lloc d’utilitzar el parlament com a escenari de lluita, es posicionen, per exemple, com a part del govern provincial a Berlín com a empresaris contra els treballadors en vaga del Moviment Hospitalari d’aquesta ciutat.

Contra les polítiques del pròxim govern -ja sigui dirigit per la Unió o pel SPD- hem d’organitzar-nos en les lluites actuals i esdevenidores per a donar una resposta dels treballadors, les dones, els joves i els migrants. Iniciem una gran campanya per a connectar les lluites i al mateix temps discutir com podem avançar en la construcció d’una alternativa classista i revolucionària, en lloc de fer seguidisme de la direcció de Die Linke amb el seu rumb pro-OTAN i d’atacs socials.




temes relacionats

Die Linke   /    Alemanya   /    Eleccions Alemanya   /    Angela Merkel   /    Internacional

Comentaris

Comentar