Per a alguns analistes, aquesta és la major victòria política de Viktor Orbán tenint en compte el context polític actual en el qual s’emmarca. En primer lloc, feia front a una coalició de sis partits que anaven des de la dreta dura de Jobbik, fins als ecologistes, passant pels social- liberals i per la pròpia dissidència del seu partit. A més, la guerra d’Ucranïa ha complicat la situació d’Orbán a causa de les bones relacions que mantenia amb Putin. Finalment, s’enfrontava també a les pressions de la Unió Europea sobre el “respecte de l’estat de dret”. Una nova UE que se sent reforçada gràcies a la major unitat aconseguida arran de la invasió russa d’Ucraïna. En aquest context, no hi havia res que assegurés que Orbán pogués aconseguir de nou una majoria absoluta en el parlament. El va aconseguir. Tot i així, encara queden moltes qüestions pendents pel futur.
Bonapartisme i corrupció
En la premsa europea el discurs sobre el “perill democràtic” a Hongria persisteix. Un discurs hipòcrita, com veurem més endavant. No obstant això, és veritat que ens enfrontem al control per part del FIDESZ i dels seus amics capitalistes de pràcticament totes les institucions estatals, així com dels mitjans de comunicació. D’aquesta manera, les consecutives reformes constitucionals i institucionals realitzades des del 2010 han permès a Orbán establir un sistema electoral i polític fet a la seva mesura, que redueix al mínim les oportunitats dels seus rivals, i compost de partits burgesos.
El feroç control del partit d’Orbán sobre aquestes institucions i sobre el panorama mediàtic es combina amb una política clientelista que li assegura el suport d’unes certes classes populars. Explicat per Zsuzsanna Szelényi: “el FIDESZ ha obtingut uns resultats especialment bons en les zones rurals. A la regió oriental del país, la més pobra, el partit ha obtingut el 93% dels vots. En general, aquestes persones tendeixen a informar-se de política en els mitjans públics de telecomunicació dominats pel govern. En aquesta regió pobra i amb una important població gitana, una alta part de la ciutadania depèn laboralment dels programes d’ajudes socials estatals controlats per alcaldes afiliats al FIDESZ”.
Tot i així, no podem afirmar que el control per part del FIDESZ de la vida política i institucional del país ho expliqui tot. L’oposició burgesa i liberal ha, sens dubte, aconseguit posar resposta a les inquietuds d’una gran part de l’electorat, començant pels treballadors i pels més pobres. Encara així, una gran part del poble hongarès identifica a Orbán amb una espècie d’estabilitat, prosperitat econòmica i orgull nacional. Al mateix temps que l’oposició liberal no proposa una política econòmica radicalment diferent a la d’Orbán però si que advoca per una major integració a la UE, quelcom que molts no veuen amb bons ulls.
No obstant això, tot el règim sobre el qual se secunda Orbán podria veure’s sacsejat si la situació econòmica internacional canviés dràsticament afectant negativament països de la perifèria capitalista com Hongria. En aquest cas, el descontentament social i econòmic es podrien combinar amb uns certs aspectes de la lluita de classes (present esporàdicament al país aquests últims anys). Donant per descomptat el feroç control de les voluntats institucionals, això podria propiciar formes de protesta extraparlamentària. Orbán i el seu govern són conscients d’això, més encara en aquest moment en el qual la guerra d’Ucraïna i les sancions econòmiques a Rússia estan encaminades a deprimir l’economia mundial.
Hongria i la guerra d’Ucraïna
Igual que en molts altres països europeus, la guerra d’Ucraïna s’ha convertit en un assumpte amb repercussions també en la seva política interna convertint-se en efecte, en un dels temes principals de la campanya electoral a Hongria. Això ha posat a Orbán en una situació difícil, ja que el primer ministre hongarès manté bones relacions amb Rússia i amb la Xina des de fa anys. Havent-li servit això com una eina per assegurar-se forts aliats internacionals, així com per millorar la seva posició enfront de Brussel·les.
No obstant això, el front unificat de la UE i de l’OTAN contra Rússia i la seva invasió d’Ucraïna contribueix a augmentar la pressió exercida sobre líders nacionals com Orbán. Havent donat suport a aquest últim les sancions de la UE i de l’OTAN però, al mateix temps, havent denegat el trànsit d’armes a Ucraïna per territori hongarès. Orbán defensa una certa “neutralitat” hongaresa enfront del conflicte. The New Stateman ho explica així: “Mentre el seu posicionament en favor de Putin l’exclou de la comunitat europea i els seus homòlegs liberals polonesos del partit Dret i Justícia (PiS) denuncien la seva posició, la major part dels votants hongaresos han rebut constantment una dieta de propaganda prorussa per part dels mitjans hongaresos, que afirmen que Orbán està protegint el poble hongarès mantenint-lo a la vora d’una guerra secundada per l’oposició”.
Evidentment, la seva posició no s’explica des d’un punt de vista exclusivament polític, sinó també des d’un econòmic. Rússia subministra el 90% del gas i el 65% del petroli que consumeix Hongria. Aquesta situació dibuixa les vores de la política “rebel” del govern d’Orbán respecte a la UE. Com llegim en el Financial Times: “durant anys, el Sr. Orban ha recorregut al que anomenem el seu “joc de peons” per a recalcar diferències amb els seus aliats abans de fer retirades tàctiques. Encara que hagi recriminat a Kíev —amb qui Budapest manté un llarg conflicte sobre la base de les minories hongareses a Ucraïna— i no hagi atacat a Rússia d’una manera tan dura com han fet els seus veïns occidentals, sempre ha votat a l’uníson de la UE en l’aspecte de les sancions. No obstant, la invasió d’Ucraïna ha fet de la retòrica amigable d’Orbán cap a Rússia quelcom insostenible en la política occidental. En particular, la guerra crea un conflicte amb Polònia, que ha estat una forta aliada d’Hongria en els aspectes econòmics enfront de la Unió Europea, però que, alhora, fa una forta oposició a Rússia (...). Els analistes esperen que la UE tracti de manera diferent a Hongria de Polònia, que s’ha acostat a la UE gràcies a la seva hostilitat enfront de Rússia i a la seva recepció de més de 2 milions de refugiats”.
Dit d’una altra manera, la unitat europea trobada després de l’inici de la guerra de Ucraïna està sent utilitzada per Brussel·les (les principals forces imperialistes europees) per apaivagar als “nois dolents” de la UE. Com més duri la guerra i com més es degradi, més forta serà la pressió a la qual es veurà subjecte Orbán per a alinear-se més obertament en contra de les accions russes. No obstant, aquesta política de pressions pot acabar sent una arma de doble fil i afectar negativament la unitat europea, principalment si Rússia aconsegueix obtenir una posició avantatjosa sobre el terreny, quelcom que avalaria al govern Hongarès a l’hora d’amenaçar amb bloquejar unes certes decisions de la Unió Europea.
Malgrat el discurs contra la “autocràcia” hongaresa, fa falta recordar que el govern hongarès és un fidel col·laborador dels grans capitalistes europeus i dels governs imperialistes centrals. Ja ho va demostrar en el moment més crític de l’onada de refugiats que va arribar a Europa al 2015. Durant aquesta crisi, Hongria va jugar un paper fonamental en el control del flux migratori tancant les seves fronteres als refugiats procedents d’Orient Mitjà que es dirigien cap a Alemanya. Hongria és també un país en el qual les grans multinacionals alemanyes, principalment les del sector automobilístic, obtenen enormes beneficis gràcies als baixos salaris i a la sobreexplotació de la classe obrera hongaresa.
D’aquesta manera, la reelecció de Viktor Orbán representa un punt de suport per a les polítiques més reaccionàries d’Europa, com evidencien les visites dels dirigents de l’extrema dreta francesa. Però, al mateix temps, el nou mandat del FIDESZ tindrà lloc en un món alterat. Les condicions polítiques i econòmiques internacionals estan canviant ràpidament i podrien representar amenaces per a l’estabilitat política del país. Només falta saber si la classe obrera i els sectors populars de la societat hongaresa podran jugar un rol central en la crítica a aquest govern reaccionari, o si, per contra, seran altres forces reaccionàries les bandereres d’aquesta crítica.
Article publicat originalment a revolutionpermanente.fr
Traducció d’Alex Tanasescu
