La Llei Aragonès, el projecte que porta l’autoria del vice-president de la Generalitat de Catalunya i dirigent d’ERC, Pere Aragonès, i que té com a objectiu impulsar un marc més concret per a l’externalització dels serveis públics, està fent els últims passos per a ser tramitada i aprovada pel Parlament de Catalunya.
Presumiblement la nova Llei que aprofundirà (encara més) en la privatització de serveis com l’educació, la sanitat o els treballs de cures cap als sectors més necessitats, pugui ser aprovada en el ple del Parlament del pròxim 5 o 6 de febrer amb els vots a favor de tot l’arc parlamentari (per molta ambigüitat i poca vergonya que mantinguin alguns), a excepció de la CUP i Catalunya En Comú-Podem.
Davant això, aquest dimecres la Plataforma Aturem la Llei Aragonès aconseguia després d’una llarga lluita social, reunir-se amb els representants dels partits en el marc de la seva oposició a la tramitació de la Llei.
La Plataforma Aturem la Llei Aragonès està integrada per més d’un centenar de col·lectius socials, al costat de diferents organitzacions polítiques i sindicals, i porta mesos mobilitzant-se amb l’objectiu de aturar la tramitació de la llei i que s’aprovi al Parlament.
No obstant, si quelcom ha quedat clar en aquesta reunió és que la mercantilització dels serveis públics està a l’ordre del dia per als partits i que la regularització d’això, d’una forma o una altra, ha de ser el leitmotiv de les pròximes dècades.
Un filó, el de les externalitzacions, a més, del que els grans lobbies empresarials i les principals signatures de l’Ibex 35 es beneficien de manera exponencial a costa de la pauperització dels serveis, l’empitjorament de la qualitat envers els usuaris i l’aprofundiment de la ultra-precarietat laboral per a milers de treballadores i treballadors.
Des d’ERC, com no podia ser d’una altra forma remarcaven, en el que és un exercici de cinisme propi dels grans partits de la burgesia, que la Llei Aragonès està plantejada per a "defensar els serveis públics". En el mateix sentit, o potser fins i tot de manera més descaradament liberal, JxCat es posicionava a favor i afirmava que "amb aquesta Llei el Govern de la Generalitat fa un pas cap a la gestió pública- privada a Catalunya".
Però, que es pot esperar de JxCat, és a dir el que queda de l’antiga CiU? Per posar només un exemple, en 2015 la CUP denunciava que les escoles de l’Opus Dei, que segreguen per qüestió de gènere, van rebre 100 milions d’euros entre 2010 i 2014 per part d’un Govern que estava liderat per Artur Mas.
I, què opinen el PSC i Catalunya En Comú-Podem de la Llei Aragonès?
Més sorprenent és que des del PSC comuniquin que encara no tenen decidit quin serà el sentit del seu vot.
Sorprèn sobretot, perquè, tal com denuncia la pròpia Plataforma Aturem la Llei Aragonès, en l’acord programàtic entre PSOE i Unidas Podemos per a la formació del nou Govern social-liberal "progre" que ja presideix Pedro Sánchez, es reafirmava en la internalització dels serveis públics.
O potser no sorprèn tant, perquè l’acord programàtic entre PSOE i UP defensa també la derogació de la reforma laboral com una de les seves mesures estrella. No obstant això, amb una anàlisi més profunda de la lletra petita, es pot desgranar com, a la pràctica, de derogar més aviat poc. Com a màxim es planteja la reforma de tan sols tres qüestions que no són determinants, tal com analitza Vidal Aragonès, diputat de la CUP en el Parlament de Catalunya, en aquest article per a Esquerra Diari.
I és que els socialistes porten dècades sent el principal garant, al costat del PP, dels negocis de l’Ibex 35 i les polítiques neoliberals configurades en les dècades dels 80 i 90 al conjunt de tot l’Estat espanyol a força d’aprofundir en una ultra-precarietat laboral cada vegada més aguda i asfixiant.
Per part seva, amb l’entrada al Govern "progre" de Sánchez d’Unidas Podemos, els comuns culminen amb èxit la seva integració en el Règim del 78. La formació política que lidera Pablo Iglesias passa així de "prendre el cel per assalt" per a "renovar la política" a co-governar amb un dels partits que manté la crisi orgànica en el conjunt de l’Estat espanyol com és el PSOE.
Però, tornant al brutal atac que pot suposar l’aprovació de la Llei Aragonès contra el conjunt dels serveis públics i les condicions laborals per a milers de treballadores i treballadores a Catalunya, què diu Catalunya En Comú-Podem?
Si bé els comuns de Catalunya han passat de donar primer suport a posicionar-se de moment en contra de la seva aprovació, no és menys cert que el seu vot continua creant dubtes, com no pot ser d’una altra forma.
I és que els comuns tenen raons de pes o més aviat electorals per a no situar-se a favor d’una llei anti-social i que minvarà els serveis públics a base de més privatitzacions i més precarietat. No en va, els comuns vénen mantenint i aprofundint la mateixa política privatitzadora als ajuntaments on han governat o governen, amb Barcelona en Comú i Ada Colau al capdavant.
Tan sols un exemple d’això, entre molts altres, és la renovació per part de l’Ajuntament de Barcelona en Comú, durant el seu primer mandat, de la concessió d’un dels serveis més essencials com és l’assistència a domicili en mans d’Accent Social, el propietari de la qual és, ni més ni menys que Florentino Pérez, president també d’ACS i una de les empreses capdavanteres de l’IBEX 35.
Sens dubte, en els governs municipals, les institucions amb major gestió pública, és on més s’ha vist fins al moment la política de genuflexió dels “ajuntaments del canvi” davant els interessos dels grans capitalistes com a part d’aquesta integració al Règim.
En aquest sentit, un altre element que deixa entreveure la veritable posició de Catalunya En Comú-Podem és la seva negativa a vincular la seva oposició a la Llei Aragonès amb l’aprovació dels pressupostos del Govern de la Generalitat per a 2020. I és que comuns i Govern van arribar, fa unes setmanes, a un preacord pels pressupostos que no contemplen una despesa social d’acord amb les necessitats per al conjunt dels sectors populars i la classe treballadora.
Carles Riera, portaveu de la CUP al Parlament, denunciava fa unes setmanes que a Catalunya "hi ha una sanitat i uns serveis socials col·lapsats, una educació segregada i el 20% de catalanes en el llindar de la pobresa. I un preacord pels pressupostos que no van vinculats a un augment de la despesa social". Una realitat que, sens dubte, d’aprovar-se la Llei Aragonès no farà una altra cosa que aprofundir-se a nivells molt majors.
Devant això, i la imminència de l’aprovació de la Llei Aragonès que no només mantindrà la precarietat laboral, sinó que l’agreujarà i l’expandirà cap a múltiples sectors, fins ara impensables, la Plataforma Aturem la Llei Aragonès continuarà lluitant i defensan uns “serveis públics de qualitat, de titularitat, gestió i provisió 100% pública, amb la participació activa d’usuaris/es i treballadors/es, com a garantia dels drets universals i com a principal motor de l’economia”.
A més, masivitzar la mobilització als carrers i en els centres de treball entre tots els sectors públics per a imposar mesures com la internalització dels serveis que avui ja estan en mans de grans empreses privades, sense cap acomiadament, sota gestió dels propis treballadors i sense esperar cap "mesura de gràcia" per part de PSC o els comuns, és el primer pas per a començar a posar els fonaments per a garantir en el seu conjunt la gestió pública i atacar conseqüentment el greu problema de la precarietat laboral i la desocupació.
