Les educadores socials als centres estem en perill d’extinció. Arrosseguem una privatització i precarització salvatge sota el mantra de l’eficiencia, el que totes coneixem com a retallades. Els primers en patir aquestes conseqüències són els infants i adolescents a qui un goverm darrera l’altra no és cansa d’etiquetar com a resilients i petits herois, però les professionals a això li diem revictmització i maltractament institucional, per no protegir-los i garantir els seus drets.
Doncs bé, amb el coronavirus no ha canviat res. La crisis sanitària ha deixat al descobert la nefasta gestió de la Dgaia i la irresponsabilitat d’aquest govern negligint amb la salut de les treballadores i dels infants.
Les educadores hem abordat aquesta crisis sense que la Dgaia hagi donat resposta a les denuncies que portem fent tant nosaltres com a el Síndic. Els centres estan sobreocupats, sense recursos per a atendre els infants, aquests estan amuntegats, agressions constants. A tot això cal sumar un sistema privatitzat per empreses sense cap mena de fiscalització, disfressades de coperatives «sense anim de lucre», que no respecten el conveni d’Acció Social i arroseguen des de fa anys retards en el pagament dels nostres salaris.
Sota aquestes condicions arribem al dia 12 març per afrontar un confinament amb unes instruccions confoses de la Dgaia, sense els recursos necessaris i sense cap mena de pla coordinat amb els Departaments de Salut i Ensenyament. Les directrius als centres tenen un denominador comú: improvisació i negligència.
Ens confinem totes i es tanquen els centres per evitar els contagis, però a les educadores no se’ns proporcionen els equips de protecció individual (no arribem mascaretes, ni guants, ni bates, ni res). D’aquesta manera posem en risc als infants, la nostra salut i la dels nostres familiars en convertir-nos en transmissors i portadors dels virus.
Van passant els dies i comencen els primers símptomes amb els infants, seguim els protocol, el mateix que qualsevol altre família i des dels telèfons de salut ens diuen que aïllem als infants. Que els aïllem a on? Els centres estan sobreocupats i les habitacions sovint són compartides per més de 4 infants.
Sol·licitem que es facin proves per diagnosticar el coronavirus davant del risc que suposa que s’estengui en centres amb més de 50 infants, la resposta és que no es fan proves. En mig de la incertesa de saber si estem contagiades o no, ens arribem nous ingressos. Preguntem si se’ls hi ha fet cap mena de revisió de salut i prova del virus. Evidentment no, abans no es feien revisions abans d’ingressar als infants, exposant a la resta d’infants i treballadores, doncs ara menys.
Als mitjans anem escoltant les diferents mesures de confinament i demandes la col·laboració dels polítics a la ciutadania, al mateix temps, en ple confinament la Dgaia trasllada un centre de menors sencer des del Maresme a una casa de colònies de Girona sense cap justificació. D’altra banda el secretari de treball, Josep Ginesta el 23 de març explica a RAC 1 que són necessaris mascaretes, guants i la resta d’EPI’s per a aquelles treballadores que no podem mantenir la distància de 1,5 m. Que fem senyor Ginesta, marxem a casa a fer teletreball i que s’autogestionin els infants?. Al dia següent unes companyes denuncien la manca de mascaretes, guants, recursos i la precarietat amb la que treballen, possiblement moltes amb endarreriments a les seves nòmines.
Aquestes declaracions les han de fer amb la cara tapada, perquè resulta que a qui es persegueix senyor Ginesta no és a les empreses que posen en risc la salut de treballadores i infants, es persegueix a les treballadores que realitzen els serveis essencials arriscant la seva salut i la de les seves famílies, quan vostès fan el discurs des de casa seva i la classe política si que té accés a les proves pel COVID.
Per donar un aire més tendre, la Sra Cabanes envia una carta el 6 de març als infants, encoratjant-los, dient-los que són uns valents i que estan molt ben cuidats pels educadors. Doncs cal aclarir a la directora de la Dgaia que no són valents, són supervivents i que sí, els cuidarem bé però que ens calen el recursos i la protecció per poder fer-ho. Enviïn els EPI’s als centres i fiscalitzin les entitats que contracten. Doti de més professionals per garantir l’atenció ara que els infants estan tot el dia tancats al centre i no es compleix la ratio. Parli també amb el Conseller Bargallo i proporcioni als centres mestres i ordinadors per a que aquests infants puguin continuar l’escolaritat pels mitjans telemàtics amb el recolzament que necessiten, allò que tant els hi agrada dir de garantir l’igualtat d’oportunitats.
Ja ha passat més d’un mes i continuem igual, negligència i improvisació. L’únic que s’ha fet més evident és que: ni les Fundacions ni la pròpia DGAIA garanteix la salut i el benestar dels infants i les seves treballadores. Les mateixes Fundacions plenes d una hipòcrita solidaritat amb les treballadores fa un mes protestaven davant la DGAIA per demanar diners, ara ja s’han oblidat de les treballadores i les que exigeixin una mascareta són perseguides.
Et pot interessar: El dia a dia d’un educador de CRAE en temps de coronavirus
Educació en quarantena: "No estava preparat, la bretxa digital és social i de classe"
Font: http://cgtense.pangea.org/spip.php?article5705#.Xp1cfS_FQ6g
