Política Estat espanyol

PÀGINA OBERTA

Infoxicació per coronavirus?

Crec que no diré res massa sorprenent si afirmo que estem molt a prop de la “sobredosi informativa” per coronavirus. El tema té un evident interès informatiu per com està afectant la nostra vida: limitació de moviments, riscos evidents per a la salut pública i recessió econòmica que segurament tindrem per les mesures preventives preses.

Vicent

Barcelona | @_elvicent

dimecres 1 d’abril| edició del dia

No qüestione, per tant, la centralitat informativa que té actualment, el que critico és que siga gairebé tema únic dels mitjans, i l’enfocament que generalment se li dóna.

Tenim moltes dades noves diàriament, moltes d’elles molt dramàtiques. Cada dia ens actualitzen de forma gairebé obsessiva: dades d’infectats, morts i curats. I els mitjans del Principat ho fan de forma triple, per àmbits geogràfics: mundialment, a l’Estat espanyol i a Catalunya. A més, cada dia també tenim dades de nous països que decreten confinament i d’aquells que els allarguen. I no dic que això no siga important. Del que em queixe és que aquestes dades, sense res més, no ens ajuden a entendre què està passant, ni a dimensionar el problema per poder tenir criteri propi per decidir si les mesures que apliquen els governs són o no les adequades. I que la ciutadania puga decidir això és un exercici bàsic en democràcia.

No dic que els mitjans no intenten donar aquestes explicacions, ni dic que siga fàcil aconseguir-ho: estem davant d’una situació nova i fins i tot els experts o les institucions sanitàries s’han contradit en aquest tema en un termini de poques setmanes. Tot i això hi ha bones anàlisi, per exemple, el que fa El País en l’article “Casos confirmats a Espanya i al món i claus per entendre el coronavirus”, actualitzat diàriament i que em sembla molt encertat per entendre tot el què està passant. El problema és que el que es ressalta més als mitjans són les dades d’afectats, morts i curats i la resta queda invisible.

D’altra banda, el confinament és la mesura de la qual s’informa constantment i dels més mínims detalls: casos de gent que es queda a casa o de persones que surten i són detingudes o increpades per altra gent per saltar-se’l, etc. S’informa, en definitiva, del grau de compliment sense que es dedique, ni de bon tros, el mateix espai informatiu a altres mesures que també s’han de prendre en l’àmbit de salut pública per combatre el COVID-19, com ara: el reforç del sistema sanitari, les UCI, el material mèdic i de protecció per als sanitaris o la generalització del test ràpid (que en altres països ha estat clau com a eina combinada amb el confinament).

No es tracta que no se’n parle, d’aquests temes, als mitjans. Se’n parla, sí, però en molta menor mesura i sense que se’n puga prendre perspectiva. Per exemple, de la creació d’hospitals d’emergència se’n parla en format de degoteig informatiu (és notícia quan se’n posa en marxa algun), quelcom que no dóna una perspectiva global: quants n’hi ha previst fer? Quants llits més implicaran? Quantes UCI més? Quant de tot això es necessita? En definitiva, no podem avaluar.

Es podria dir que en aquestes darreres setmanes estem patint infoxicació sobre coronavirus? La Viquipèdia en català la defineix com “l’excés d’informació que provoca en el receptor una incapacitat per comprendre-la i assimilar-la, per prendre una decisió o per romandre ben informat sobre un tema concret”. Per Fundéu, es tracta de l’”excés d’informació” que “causa la síndrome de la infoxicació, que està caracteritzat per l’ansietat i l’angoixa”. Es tractaria d’una informació “excessiva” i de baixa qualitat que genera “la incapacitat d’anàlisi eficient d’un flux d’informació elevat”. Cadascú que decidesca si creu o no que estem infoxicats. El que tinc clar és que caldria posar més focus més enllà de les dades –informativament molt importants– d’afectats, morts i curats i les informacions sobre el confinament.

Jo plantejo, entre molts de possibles, un altre focus: es parla en moltes ocasions del col·lapse de la sanitat, però no tenim dades per constatar-lo: quants llits hi ha disponibles a la sanitat pública al nostre país (en total i lliures ara mateix)? Quin percentatge del total estan ocupant els que tenen coronavirus? Quantes places pot aportar la sanitat privada i a quin cost? Si finalment s’usen llits de la sanitat privada, el cost serà transparent? Només he vist algunes respostes als articles: “Només 100 llits per al coronavirus dels 3.300 totals: l’aportació de la sanitat privada fins ara” a Nació Digital i “El 61% dels llits d’UCI a Catalunya són ocupats per pacients amb la Covid-1” a Vilaweb.

Quant llits són o poden ser UCI (i tenen l’equip necessari per ser-ho)? Quina necessitat de crear hospitals d’emergència hi ha i quantes places es poden generar en les properes setmanes per aquesta via? Una dada que s’ofereix poc és la d’hospitalitzats (en estat no greu) i els que necessiten estar a l’UCI, cosa que ajudaria la ciutadania a dimensionar i a entendre aquest col·lapse i com i quan es pot produir. No estic posant en dubte que aquesta pandèmia puga col·lapsar la nostra sanitat, el que no tinc clar és que la informació que ens arriba explique de forma suficient com i perquè es col·lapsaria.

Insistesc que entenc que no és fàcil informar sobre tota aquesta situació: tot és nou i hi ha moltes coses que encara no se saben. Entenc que passat un temps tindrem més perspectiva, però crec que ara mateix ens falta context i informació que ja sap, informació per poder decidir per nosaltres mateixos i tenir una opinió pròpia com a ciutadania sobre tot el que està passant.

Font: mèdia.cat




temes relacionats

Mitjans de comunicació   /    Informació   /    Crisi coronavirus   /    #Covid-19   /    Crisi sanitària   /    #Coronavirus   /    Política Estat espanyol   /    Catalunya   /    Societat

Comentaris

Comentar