Catalunya

DECLARACIÓ CRT

Un nou cop a l’independentisme del Règim del 78: la Inhabilitació de Torra

El Supremo ha condemnat per desobediència a Torra a un any i mig d’inhabilitació. La creuada del Règim del 78 contra l’independentisme segueix en marxa, amb el poder judicial al capdavant. El procesisme torna acatar aquest nou atac. Cal que l’esquerra independentista trenqui amb la mà estesa als representants de la burgesia catalana sota la perspectiva d’independència classe.

dimarts 29 de setembre| edició del dia

El Tribunal Supremo condemna al president Torra a un any i mig d’inhabilitació per delicte de desobediència.

La Sala II del Tribunal Supremo ha ratificat la condemna al president de la Generalitat que ja havia sentenciat amb anterioritat el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya. Tot just per no retirar la pancarta del balcó de la Generalitat en solidaritat amb els líders sobiranistes presos durant el procés electoral de les eleccions generals convocades per al 28 d’abril de 2019.

Sens dubte, el Régim del 78, amb el poder judicial al capdavant, segueix amb la seva creuada contra els dirigents independenstistes, dirigint-se novament contra la figura de Torra. Però no només, si no que l’objectiu de la deriva reaccionaria encetada amb el 155 i el discurs de Felipe VI de l’"A por ellos" segueix essent acabar d’arrel amb el moviment independentista i les aspiracions democràtiques pel dret a decidir del poble català.

El govern “progressista” del PSOE-UP va donar el seu suport a la sentència dient que cal acatar i fer costat a la justícia i la vicepresidenta primera, Carmen Calvo, ha dit, fins i tot abans que s’hagi anunciat la fallada, que unes eleccions ara serien "útils per a afrontar el principi d’una legislatura, davant d’uns Pressupostos Generals, dels fons europeus, amb una relació de trobada i cooperació amb Catalunya el més fructífera possible”. La presidenta del PSOE, Cristina Narbona va celebrar la sentència dient que "El senyor Torra tampoc pot sentir-se estranyat d’aquesta sentència, perquè ell mateix es va declarar culpable de desobediència”.

Clarament és la sentència que el govern del PSOE-UP esperava com a part de la seva estratègia de desactivació i el desviament definitiu de l’enorme moviment democràtic a Catalunya a favor d’exercir el dret d’autodeterminació. Una desactivació que no hagués estat possible sense el pes de la repressió, de l’aplicació del 155 i de la persecució judicial de la qual el PSOE va ser part activa al costat del PP i el búnquer del 78; sobre la qual cosa Podem ha estat còmplice tant per la seva “equidistància” com per ser flanc esquerre del govern de Sánchez. I per més que avui parlin de suposats indults, el dret a l’autodeterminació és encara negat a calç i cant fins i tot pels “progressistes”, en defensa d’un règim carcerari de pobles que encimbella a una monarquia corrupta i impune, tot al servei d’una elit econòmica parasitària.

En la seva declaració institucional, el President Torra, rodejat de tots els consellers del seu Govern, ha denunciat el poder de la judicatura i la repressió contra Catalunya. Però, tot i que ha dit que no respecta la sentència, ha acabat acceptant de totes formes la inhabilitació i retirant-se.

La inhabilitació de Torra, per altra banda, porta a un escenari d’eleccions anticipades que es preveuen per a començaments de 2021. En aquest sentit, Torra ha declarat en el seu discurs que "les eleccions han de ser un nou plebiscit", tornant a la idea d’eleccions plebiscitàries d’Artur Mas. A més, ha reiterat que "no ens fan por les urnes" i que "cal escollir entre democràcia i llibertat o repressió i imposició”.

El President ha parlat de "ruptura democràtica pacífica i desobedient" i ha fet una crida als ciutadans a "empènyer". Però el full de ruta concret que seguirà el nou govern són noves eleccions autonómiques. Diu que "som una autonomia propietat de l’estat espanyol" i que s’ha de defensar l’1O. Encara que això no té concreció en el seu discurs i molt menys en els seus actes.

Però la sentència no es pot enfrontar sense la mobilització als carrers del centenars de milers que van fer vaga i és van mobilitzar el 3O de 2017 contra la repressió de l’1O. Davant nostre tenim tota la judicatura, el rei, els partits del 155 amb Pedro Sánchez al davant, en síntesi tot el Règim del 78 que no vol acceptar el dret d’autodeterminació del poble català.

Però Torra, Aragonès i Puigdemont no volen enfrontar-se al Règim del 78 i molt menys volen repetir les jornades de lluita de l’1O, el 3O o l’octubre del 2019 amb els treballadors i el poble als carrers. Al cap i a la fi, a Catalunya van ser els Mossos del govern català els que van reprimir al jovent català que protestaven contra la sentència del procés.

Alhora, la plaça Sant Jaume s’ha omplerten una concentració convocada per l’ANC i Òmnium Cultural davant del Palau de la Generalitat, repudiant la sentència del Supremo i per defensar el President Torra. També hi ha hagut mobilitzacions a Girona, Tarragona i Lleida, entre d’altres ciutats. Els CDRs, per la seva banda, han convocat una concentració alternativa als Jardinets de Gràcia per anar fins al Parlament on els Mossos han barrat el pas.

No obstant, les moblitzacions d’aquesta jornada de protesta no han passat de ser simbòliques, una resposta molt lluny de l’atac duríssim del Règim del 78 que ha impossat la inhabilitació de Torra. I molt allunyat de les jornades de vagues generals o altres tardors calentes en les que hi ha hagut força repressaliats per part de les forçes repressives, centrals i autonòmiques.

Però, l’esquerra independentista també obeirà com ha fet Torra? la CUP i els CDRs estan en una cruïlla: o continuen amb la política de submissió de Junts per Catalunya i Esquerra Republicana o trenquen amb els representants de la burgesia catalana per deixar d’obeir al Règim del 78 i lluitar pel dret d’autodeterminació sota la perspectiva d’independència classe.

Ni per a revertir aquesta deriva autoritària, ni menys encara per a resoldre els grans problemes socials agreujats amb la pandèmia, es pot comptar amb els partits processistes, per més que avui siguin objecte d’atacs com la inhabilitació, ni amb el nou reformisme avui convertits en ministres de Sa Majestat. La lluita independent per imposar processos constituents per mitjà d’una mobilització social amb la classe treballadora, continua sent avui una tasca urgent per a acabar amb el Règim del 78, acabar amb els governs al servei dels capitalistes i obrir el camí a poder conquistar repúbliques de les i els treballadors que puguin decidir lliure i sobiranament les seves relacions entre elles.




temes relacionats

Repressió Catalunya   /    Quim Torra   /    Catalunya   /    Política Estat espanyol   /    Règim del ’78   /    Autodeterminació de Catalunya   /    Poder Judicial   /    Catalunya

Comentaris

Comentar