Catalunya

CORONAVIRUS

Inici de curs escolar: massa preguntes sense resposta

Ja des de l'inici de l'Estat d'alarma el debat sobre l'educació estava servit. Ara, set mesos després, es preveu un inici de curs diferent i amb moltes incògnites, que aixeca polseguera de la comunitat educativa, tant del personal docent i no docent com de les famílies.

Verónica Landa

Barcelona | @lierolaliero

dimarts 25 d’agost| edició del dia

Foto: EFE

Que és això dels grups estables? Mascaretes sí o mascaretes no? Distància social a les aules? Com? Baixaran la ràtio? Però, com ho faran si no augmenten personal docent i aules? La comunitat educativa es queixa, i amb molta raó, que no hi ha un protocol clar, més enllà del que va sortir fa unes setmanes i que estava enfocat a la detecció i contenció de casos sospitosos i positius.

Com recull el manifest de l’Agrupació de Docents i Personal de Suport Educatiu en Risc: "Les mesures planificades pel Departament d’Educació són més reactives que previsores, ja que no recullen quines accions es duran a terme per evitar contagis entre persones asimptomàtiques. De la mateixa manera, les declaracions responsables que es fan signar a les famílies són totalment ineficaces pel mateix motiu."

La pregunta que es fan aquests professors i professores té molta lògica: com es garanteix la seguretat a l’aula pel personal i l’alumnat de risc? Qui ha de garantir-la: el professorat i les escoles o les institucions? Perquè sembla que el Departament i la Generalitat creuen que han de ser els primers. Total, el professorat ja està bastant carregat de feines que no li pertoquen i d’aguantar situacions de manca de recursos, semblen pensar que "per una més no hi ha problema."

I que passa amb els grups estables? Tornem a agafar el que diuen els docents en risc al seu manifest: "Els grups estables no són reals, en tant que els alumnes no hi conviuen. És totalment irresponsable mantenir l’alumnat en ràtios de 25 a primària i 30 a secundària i que, a més a més, no duguin mascareta.". Ahir mateix Torra anunciava l’obligatorietat de les mascaretes a majors de 12 anys, però això és suficient?

I per si no fos suficient, el curs vinent ens podríem trobar un panorama amb docents donants assignatures que no són les seves, fent feines del personal del lleure, de control i infermeria, i de neteja. Bona manera de retallar personal, estalviar uns diners i sobrecarregar, encara més, al personal docent.

Et pot interessar: Que no et prenguin el pèl: Bargalló augmenta la inseguretat i la desigualtat a les escoles

La denúncia i exigència no només són a l’àmbit de la tornada a les aules. També, i molt relacionada amb aquesta tornada, estan les oposicions. Ahir, s’anunciava la prohibició de reunions de més 10 persones a l’espai públic i privat a tota Catalunya. No obstant, en una setmana comença la marató de les oposicions docents de secundària que aplegaran a milers de persones de Catalunya, les Balears i el País Valencià. Tots junts 3 hores a fer exàmens.

A més de la irresponsabilitat d’aplegar una quantitat alta de gent en espais tancats, es plantegen els problemes que si algun o alguna opositora dona positiu perd unes oposicions que pot ser, fa anys que preparen. Per altra banda, molts docents no han pogut preparar-les degudament per l’estrès i la pressió dels canvis del curs passat o per la malaltia.

En un principi, les oposicions que havien de començar al juny, van ser endarrerides fins al setembre. Però ara, no hi ha cap anunci de canvi, quan ja hi ha altres comunitats que s’han ajornat al desembre (condicionades a la situació del virus) o directament al juny de l’any que ve. Si es manté la data de les de Catalunya, no només seran les oposicions més desiguals i injustes sinó que, si no es prenen les mesures necessàries, seran un focus de contagi important.

Enfront les mesures insuficients del govern de la Generalitat davant la covid i que, sens dubte, estan aprofitant per aprofundir en una precarietat que ve donant-se any rere any, cal oposar-li una lluita decidida entre els docents i tota la comunitat educativa que imposi verdaderes mesures radicals enfront els contagis, però que també vagi en direcció a acabar amb les retallades, privatitzacions i acomiadaments que es venen donant en tots els àmbits de l’educació des de fa temps.

També pots llegir: Universitat: crear precarietat o treballar per eliminar-la

La joventut precària davant una nova elitizació de la universitat

Monitores de menjador, els rostres invisibles en temps de coronavirus

Pot seguir a Docents en Risc a través de Telegram i Twitter




temes relacionats

Crisi coronavirus   /    Catalunya   /    Vaga de professors   /    Educació en crisi   /    Educació pública   /    Treballadors de l’educació

Comentaris

Comentar