El divendres últim la Policia israeliana, secundada per elements de l’exèrcit, va aplanar la mesquita ubicada a Jerusalem Est i va deixar un saldo d’aproximadament 152 persones ferides. En ple mes de Ramadà, l’Estat d’Israel a través de la coalició de govern que dirigeix Naftalí Benett va decidir empitjorar l’ofensiva contra palestines i palestins.

TERRORISMO: Israel ataca uno de los lugares más sagrados: la mezquita de Al-Aqsa. ¿Donde está la comunidad internacional? pic.twitter.com/f5jgrU0VAa

— Palestina Hoy 🇵🇸 (@HoyPalestina) April 15, 2022

Ahir a la nit, hora de Palestina, l’exèrcit sionista va intensificar la seva ofensiva, bombardejant la Franja de Gaza, aquesta regió tenia un "cert respir" per uns quatre mesos. Al gener últim també Israel havia llançat bombes sobre la ciutat de Gaza. Ara l’excusa va ser l’eliminació d’un dipòsit d’armes que Hammas tindria en aquesta ciutat palestina.

Vídeo del ataque israelí en la Franja de Gaza esta noche. pic.twitter.com/zpJIwTLPOY

— Palestina Hoy 🇵🇸 (@HoyPalestina) April 19, 2022

Ja el divendres 8 d’abril, Bennett va donar "llibertat d’acció total" a les forces repressives israelianes, després que es produís l’atac a un bar a Tel A Viv per part d’un jove palestí. Això començava a inquietar als líders àrabs de la regió, degut d’una banda al fet que, i sobretot Jordània, compta amb camps de refugiats de palestins que són centenars de milers, a més de la població àrab que ja l’any passat va sortir en massa a manifestar-se contra l’accionar repressiu d’Israel. A l’odi que genera a la majoria dels pobles àrabs el colonialisme i crim sistemàtic per part d’Israel cap als palestins, ara es combina amb el malestar pels augments del cost de vida per a les majories populars de la regió, a causa de les conseqüències de les sancions imperialistes imposades a Rússia per la seva guerra a Ucraïna. Aquesta combinació és la que temen les burgesies àrabs. El rei Abdulah II de Jordània, no és l’excepció.

Les xarxes socials comencen a omplir-se de missatges contra el rei, segons informen diaris jordans i el Haaretz israelià: “El traïdor jordà, un dels grans normalitzadors de les relacions amb Israel, és la raó principal de la derrota al 1967 i la presència de l’ocupant sionista a Palestina fins al dia d’avui". Deia un d’ells. Recordem que a partir de la guerra del 67, a més de quedar-se amb la península del Sinaí, la Franja de Gaza, els alts del Golan i Cisjordània, també ocupa Jerusalem Est. Més tard, com a part de l’acord de pau amb Egipte va retornar a aquest país la península del Sinaí i després va haver de retornar una part dels Alts del Golan a Síria, gran part d’aquest territori va romandre en disputa, una força especial de les Nacions Unides controlava mes de la meitat de la seva totalitat, i va anar recentment en 2018 quan Síria va poder fer-se de la totalitat del control del Golan). Però les mesquites, l’esplanada de les quals és coneguda per jueus com la Muntanya del Temple, les controla Jordània -a través del Waqf: l’autoritat musulmana que regula els espais sagrats de l’islam.

El malnom de "traïdor jordà" s’explica perquè Abdullah manté el tractat de pau signat el 1994 amb Israel. Normalitzar les relacions amb L’Estat d’Israel va ser viscut com una traïció a la lluita del poble palestí pel seu alliberament. Aquesta política d’acords entre països àrabs i Israel, va ser prosseguida en l’última etapa del govern de Donald Trump, amb els anomenats "acords d’Abraham", política que va continuar impulsant Biden. els Estats Units, com a soci major d’Israel, li estava assegurant a les burgesies àrabs i israelianes fer bons negocis, però sobretot tractava d’assegurar-se així mateix, el més possible, l’allunyament de frecs a la regió.

El seu enemic estratègic, la Xina, i sobretot després del fracàs estrepitós de l’Afganistan, l’obligava a posar els seus ulls al Pacífic. Clar que ara la guerra a Ucraïna, fa que la seva atenció també estigui posada a Europa de l’Est i els seus "aliats" -amb interessos propis-, dels altres imperialismes europeus.

Abans del mes de Ramadà, segons consigna el mateix Haaretz, fonts jordanes van declarar que Abdulahh II tenia la impressió que Israel s’abstindria de desplegar forces a la zona de la mesquita i que Jordània i l’Autoritat Palestina farien tot el possible per a evitar enfrontaments. “L’entrada de les forces israelianes a la Muntanya del Temple ha arraconat al rei”, va dir la font. “Les crítiques a casa s’han escalfat i la sensació és que Israel no ha complert amb el seu compromís”.

Ara la preocupació central de Jordània és que Israel detingui els seus atacs a Jerusalem Aquest, en particular a la mesquita i la seva esplanada, per a evitar que els ànims del poble palestí es caldegin encara més del que estan i esclati una rebel·lió generalitzada. Negociació que està portant endavant juntament amb l’Autoritat Palestina, amb representants del govern d’Israel. Ja és conegut com la pròpia Policia palestina moltes vegades és l’encarregada de reprimir manifestacions del seu propi poble, perquè no s’enfrontin a patrulles de l’exèrcit sionista. La llarga llista de negociacions sense cap mena de beneficis per als reclams palestins, i aquest rol repressor de la Policia àrab, és el que va anar acreixent la brega contra Mahmoud Abbas, com a cap de Cisjordània. Un sentiment generalitzat, sobretot entre els joves palestins.

La disputa sobre els llocs sagrats palestins, va tornar a cobrar centralitat, també per les provocacions dels colons, ultra nacionalistes que advoquen per un bíblic "Gran Israel". Avui en hores primerenca del matí tornaven a marxar cap a l’esplanada, protegits per la Policia Israeliana, la mateixa que ahir llançava gasos i bales de goma dins d’Al Aqsa, deixant més d’un centenar de ferits, que va tornar a bombardejar la ja més que soferta Gaza i que ve assassinant diàriament a joves als territoris ocupats, però també en les zones "mixtes" de Cisjordània, on l’Autoritat Palestina té el control administratiu.

Aquests nacionalistes ultres ortodoxos busquen canviar el feble statu quo on tots poden anar al lloc sagrat, però només els musulmans poden resar allí. Aconseguir modificar aquest acord significaria reafirmar la suposada sobirania d’Israel. Però també significaria el perill d’una segura resposta palestina.

Docenas de colonos israelíes irrumpen en la mezquita de Al-Aqsa ahora. pic.twitter.com/vfPfUBm9o3

— Palestina Hoy 🇵🇸 (@HoyPalestina) April 19, 2022

Tant els governs de Jordània com d’Egipte van haver de sortir a denunciar els atacs israelians, fins i tot el primer ministre jordà Bishr Al-Khasawneh, va rebre instruccions del rei per a realitzar gestions internacionals que facin frenar l’ofensiva israeliana, amb l’objectiu de “detenir els atacs israelians en la mesquita i els seus voltants per a calmar les passions”. Fins i tot va demanar intervenció al Consell de Seguretat de l’ONU.

Les "Nacions Unides" que van demostrar el seu cinisme, dies abans quan van votar suspendre a Rússia pels crims a Ucraïna (que ningú pot negar), mentre un del països que aixecava la mà per a votar afirmativament era Israel, a instàncies del seu protector Estats Units.

Es tornen fonamentals reprendre les mobilitzacions que ja es van donar perquè Israel pari aquesta ona de violència criminal contra les majoria populars palestines. L’any passat, quan al maig Israel va començar un bombardeig contra Gaza i forces repressives, juntament amb colons, atacaven a palestins a Cisjordània però també a l’interior d’Israel, les mobilitzacions contra l’Estat d’Israel van començar a sorgir a Europa però també en diversos països àrabs. Això es va combinar amb una vaga general històrica per part del poble palestí, unint en aquesta acció als territoris dividits per l’apartheid sionista.

Les mobilitzacions i protestes contra l’accionar del colonialista Israel, tenint en compte i denunciant el suport dels diferents imperialismes, pot representar un gran punt de suport per a l’oprimit poble palestí.