×
logo Xarxa International
Facebook Instagram Twitter Telegram YouTube

Israel torna a bombardejar Gaza i augmenta la tensió en el sud del Líban

Després de la brutal repressió de la Policia israeliana a la mesquita Al Aqsa, l'Exèrcit ha bombardejat diferents zones de la Franja de Gaza, destruint fins i tot parts d'un hospital. Mentre que des del sud del Líban, com a resposta a aquests atacs, Hamas ha llançat míssils cap a Israel -que en la seva gran majoria van ser interceptats pel seu dom de ferro-. Enfront de la crisi interna Netanyahu redobla l'atac a palestins.

Mirta Pacheco

dimarts 11 d’abril de 2023
Facebook Twitter

Entre la matinada i el matí d’aquest últim divendres Israel va atacar diferents zones (governacions) de la Franja de Gaza amb atacs aeris i bombardejos de la seva artilleria pesant. La proximitat de barris com Al-Zaytoun i Al-Tuffah a l’est de la ciutat de Gaza van ser constantment bombardejats. Fonts locals informen que els avions van apuntar a terres agrícoles a l’est de la governació de Rafah, mentre que el fort bombardeig a l’est de la ciutat de Gaza va causar greus danys materials a l’hospital pediàtric Al Durra.

Aquesta és la major agressió des de maig del 2021 quan l’Estat terrorista d’Israel va bombardejar durant 11 dies consecutius aquest petit territori palestí, conegut internacionalment com la major presó a cel obert. En aquesta oportunitat, quan el primer ministre també era Benjamín Netanyahu, aquests bombardejos, sumats als pogroms de l’extrema dreta sionista cap a àrabs israelians i els atacs per part de l’exèrcit a cisjordans, va provocar una enorme resposta per part de la població palestina, centrada en una històrica vaga general.

Mentre que al Líban, van ser les pròpies Forces Armades d’Israel que van confirmar el bombardeig, en la matinada d’aquest divendres, a tres instal·lacions que pertanyerien a Hamas en la zona de Rashidieh, on hi ha un camp de refugiats palestins prop de la ciutat de Tir, en el sud de Líban. L’argument d’Israel per a aquest atac van ser els míssils sortits d’aquesta regió cap a ciutats israelianes, el dia anterior. Aquests míssils van ser interceptats en un 95% per l’escut antimíssils d’Israel.

D’altra banda, aquest últim divendres, a Tel A Viv la policia d’Israel va assassinar a un jove treballador (era conserge en una escola) oriünd de la ciutat àrab israeliana Kafr Qasem. A priori gairebé la totalitat de la premsa d’Israel i internacional l’han denominat com a "terrorista". El jove va atropellar amb el seu cotxe a cinc persones (tots turistes) i després va bolcar, quan va aconseguir sortir del vehicle -estant al terra- li van disparar. El diari Haaretz afirma que com les circumstàncies no queden clares i al cotxe només es va trobar una arma de joguina, ara "el comandant del districte de Tel Aviv, Ami Eshed, ha dit que la policia està investigant la possibilitat que això no hagi estat un atac terrorista".

Mentre a la Cisjordània ocupada continuen els atacs dels colons israelians contra palestins, es va fer públic aquest últim dissabte l’atac a actuacions de Ramallah que els colons no permetien continuar avançant. I la Policia continua assetjant a palestins, només pel fet d’agitar la seva bandera (com a Kabul, al nord d’Israel).

Cada vegada els atacs a palestins per part de la coalició d’extrema dreta d’Israel, escala un esglaó més. La crisi interna que viu el govern de Netanyahu, pressionat per les manifestacions d’israelianes contra la seva reforma judicial, fa que augmenti la violència cap als àrabs (empès també pels membres de la seva coalició).

Aquest dissabte van tornar a ser multitudinàries les marxes contra Netanyahu i la seva reforma judicial. Mobilitzacions que són dirigides per polítics opositors i vells militars -falcons de la política sionista- com el mateix Benjamín Gantz (ex ministre de defensa en l’anterior govern, ex general de l’Exèrcit d’Israel). A més d’empresaris lligats a la indústria high tech.

En aquestes mobilitzacions són molt minoritàries les veus que s’alcen contra l’ocupació, és més, en les marxes anteriors si bé no arribaven a expulsar-los eren fortament rebutjats per les seves consignes a favor dels palestins. A Tel A Viv, per exemple, el principal orador va ser Moshe Ja’alon excap de l’Estat Major de les Forces de Defensa Israelians, qui fora ministre de defensa en 2013 quan Netanyahu era també Primer ministre. Ja´alon va ser membre del Likud, el partit de l’actual Primer ministre. Després va trencar i va passar a integrar la coalició Kahol Renten (Blava i Blanca, pels colors de la bandera d’Israel), que dirigeix Gantz.

En la manifestació de Haifa, el Major General retirat Amos Malka va plantejar el que és la principal preocupació per a l’Estat d’Israel i la burgesia que el sosté i que reflecteix, des del punt de vista d’aquest Estat sionista, la crisi que avui travessa: l’Iran està veient la feblesa del govern, les divisions en la societat, l’erosió de l’aparell de seguretat nacional d’Israel, la crisi econòmica, l’oposició dels Estats Units i Europa i les crisis en l’exèrcit israelià." Encara que l’"oposició" de l’imperialisme d’Estats Units, el seu soci major i l’europeu està davant de la disfuncionalitat que avui els presenta la política de Netanyahu i no en termes estratègics de la seva existència.

Però el problema va més enllà de com el principal enemic extern per a Israel, l’Iran, pot llegir la seva crisi, aquesta ofensiva criminal cap als palestins, que es torna insuportable per a aquest poble, comença a generar mobilitzacions internes als països àrabs de la regió i posa en perill l’estabilitat, en principi, dels Acords d’Abraham, que tenien com a rerefons, l’element unificador de la pressió sobre l’Iran.

És clau l’activa solidaritat internacional amb les palestines i palestins que a més de sofrir l’opressió quotidiana, venen suportant diàriament atacs, desallotjaments de les seves cases i assassinats per part d’aquesta coalició d’extrema dreta que com més feble es veu, més feroç és la seva política d’ocupació, de judització com a Jerusalem Est, en el fons: de neteja ètnica. A més de la unitat entre els palestins de Cisjordània, amb els àrabs israelians (ciutadans de segona) i els gazatís -com la vaga general del 2021- i la mobilització que ja es comença a donar entre els seus pobles germans, és fonamental l’acció de treballadors d’Europa i els Estats Units en solidaritat amb ells.

Això també pot representar el primer pas en la lluita perquè la classe treballadora àrab derroti a les seves pròpies burgesies, un fort recolzament perquè els palestins acabin amb el seu opressor, lluitant per una palestina obrera i socialista, que pot permetre la convivència amb plens drets per a àrabs, jueus, i tots els pobles que actualment habiten aquesta regió des del Jordà fins al Mediterrani, sense importar la religió que vulguin professar. Una Palestina obrera i socialista que lluiti per una Federació socialista dels països de la regió.


Facebook Twitter
El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l'exili

El periodista Jesús Rodríguez seguirà fent periodisme "molest" per al Règim des de l’exili

Catalunya tindrà abans un govern d'extrema dreta que la independència

Catalunya tindrà abans un govern d’extrema dreta que la independència

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

Per un Sant Jordi popular. No un recinte firal neoliberal

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

El Suprem confirma la condemna de tres anys i mig de presó a Adrià Sas

Les llistes d'espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

Les llistes d’espera a Sanitat baten rècords: per una xarxa pública de salut sota control de treballadors i usuaris

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La mobilització migratòria imposa al Congrés el debat per regularitzar 500.000 persones

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d'armes a Ucraïna

La hipocresia de Podemos: en el govern van votar els pressupostos militaristes, però ara es preocupen pels enviaments d’armes a Ucraïna

Qui s'enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%

Qui s’enriqueix amb la guerra? Les empreses armamentístiques augmenten els seus beneficis un 35%