Des de la CRT Catalunya i Esquerra Diari, no donem el nostre suport a un govern d’ERC amb Pere Aragonés al capdavant, tal com s’està plantejant fer la CUP.

Pere Aragonès, pare de la llei neoliberal “de contractes de serveis a les persones” batejada com a “llei Aragonès” pels qui es van oposar a ella i van evitar que tirés endavant, pretenia obrir la porta a l’externalització de grans sectors dels serveis públics estenent encara més la precarietat laboral en el sector. Un projecte impulsat durant el Govern de Quim Torra i el llavors vice president i conseller d’Economia. Per aquest motiu va néixer la “Plataforma contra la llei aragonès” que no per casualitat avui té continuïtat en la nova plataforma “100x100 Públics”, conformada per molts col·lectius de sanitat, educació i serveis socials.

També responsable polític de la gestió criminal que sofrim amb motiu de la Pandèmia. De les milers de morts en residències per no comptar amb les mínimes condicions per a evitar-les.

El Govern al qual, per primera vegada, el passat 10 de Març tots els sectors de la salut es van unificar per a convocar una vaga general a Catalunya contra la precarietat, les privatitzacions i el col·lapse del sistema sanitari, vinculant totes les seves demandes en una taula sindical de sanitat de Catalunya que va cridar a la vaga.

El seu Govern també va ser responsable de la repressió a la joventut que denunciava la sentència del procés, i recentment, la soferta pels joves en les manifestacions que van tenir lloc amb l’empresonament de Pablo Hasél per part dels Mossos d’Esquadra. Que es van saldar amb desenes de detinguts i aquesta última, amb la pèrdua d’un ull per part d’una manifestant. No sols això, sinó que es va orquestrar posteriorment una campanya de criminalització a la joventut en la qual organitzacions com Arran van ser assenyalades.

Una repressió que també han sofert les dones que es van manifestar el 8M, amb desenes d’identificacions, sobretot a dones migrants que aquest mateix dia van patir una especial persecució.

Durant el Govern de Pere Aragonès han continuat els desnonaments, els acomiadaments, la precarietat, així com els negocis de les grans empreses i propietaris.

En referència al dret a decidir, no esperem d’aquest Govern un “nou cicle de mobilitzacions”, ni cap “acció institucional”. No tenim il·lusions de cap “confrontació democràtica amb el Règim del 78” per part dels partits que han congelat les mobilitzacions i han emprès la tornada a l’autonomisme.

No es pot ser d’esquerres i dóna-li suport a un Govern ni d’ERC ni del JxCat en el ple d’investidura que se celebrarà previsiblement entre el 26 i el 28 de març. Cal lluitar per construir una esquerra independent de tota variant política patronal, que no caigui a fer costat al mal menor, la qual cosa li aplana el camí al mal major i ens desarma per a construir una alternativa política de classe que aposti inequívocament per la lluita als carrers. Una alternativa política que lluiti conseqüentment pel dret a l’autodeterminació sense caure en la confiança en la negociació amb l’Estat o en l’auxili de la comunitat internacional, il·lusions que ens han portat fins on estem.

Segurament molts joves que es defensaven de la repressió de la policia en les barricades, activistes que lluiten contra les externalitzacions, les víctimes dels desnonaments, treballadors de la sanitat i molts altres sectors comparteixen aquest rebuig a Aragonés i al suport polític al seu pròxim govern. A tots, els obrim les pàgines d’Esquerra Diari per a expressar-ho.