Aquest dimarts s’ha entrat de ple en la tercera setmana de judici contra els dirigents sobiranistes per l’1-O, reprenent les declaracions als acusats.
Aquest matí ha estat el torn de Jordi Cuixart, president d’Òmnium Cultural, imputat de rebel·lió, sedició i organització criminal, a qui la Fiscalia demana fins a 17 anys de presó per delictes de rebel·lió i malversació. Cuixart, a diferència d’alguns dels altres presos polítics que ja han declarat ha tingut una declaració molt més ofensiva quant a la defensa de l’1-O i la jornada del 20S.
En relació a les diferències que hi ha amb la declaració davant el jutge Pablo Llarena, Cuixart ha dit:
"Les meves declaracions davant el jutge instructor estaven vinculades a una voluntat de sortir de presó al preu que fora. Aquesta ja no és la meva prioritat. Sóc un pres polític, després de cinc-cents dies de presó la meva prioritat és poder denunciar l’atac i la vulneració que hi ha dels drets i llibertats a Catalunya"
En la seva defensa, Cuixart ha respost assenyalant que l’1-O va ser “l’exercici més gran de desobediència civil que hi ha hagut a Europa", però assenyalant que no va haver-hi violència de cap mena. “El que vam fer l’1 d’octubre és un exercici de desobediència civil davant una decisió que considerem injusta”, ha declarat.
“En cap cas, el comportament de la gent va ser violent, no va haver-hi violència", ha assegurat davant els jutges, reivindicant que “el dret a votar de Catalunya es guanya votant. L’1-O va ser un exercici de dignitat col·lectiva”.
Sobre la repressió policial utilitzada durant l’1-O, Cuixart ha estat taxatiu:
"Els anti avalots van buidar un ull a Roger Español amb una pilota de goma, que estan prohibides pel Parlament de Catalunya" i "Només del col·legi Ramón Llull hi ha 17 policies investigats per violència"
Sobre la repressió ocorreguda el mateix 1 d’octubre, durant el referèndum, Cuixart ha defensat el dret de les persones a exercir la llibertat de manifestació.
El fiscal ha volgut incriminar-lo amb una pregunta: “l’ocorregut en aquest col·legi és per a vostè un acte violent?”. "Per part de la Policia, sí", responia Cuixart. “Per part dels manifestants?”, ha insistit la fiscalia. "Un exercici dels drets fonamentals en tota regla”, ha sigut llavors la resposta de Cuixart. “No va haver-hi violència?”, tornava a preguntar Moreno. “Per part de la Policia, molta”, ha assegurat el líder d’Òmnium, que es mantenia en la seva defensa.
“Nosaltres assumim el paper que vam tenir l’1 d’octubre com a agent mobilitzador, en defensa dels drets fonamentals", ha mantingut Cuixart.
En relació a la jornada de mobilització espontània del 20S després dels registres de la seu de la conselleria d’Economia i de la CUP, per la qual està acusat d’incitar a la violència, el líder d’Òmnium ha declarat que:
"No vaig considerar desconvocar la manifestació perquè l’objectiu era demostrar el descontentament"
Alhora, ha assenyalat que “el sentiment d’autogovern a Catalunya, agradi o no agradi, és molt arrelat", i si s’apliqués novament el 155, la “reacció” d’un sector de la població seria la mateixa.
Sobre l’acusació que se li fa d’augmentar la tensió al carrer el 20S, Cuixart ha dit que "Volem més democràcia. Quan demanem més democràcia no ho fem només per a Catalunya, ho fem també per a Espanya”.
En referència al no acatament de la suspensió per part del Tribunal Constitucional de les lleis de Referèndum i Transitorietat aprovades pel Parlament de Catalunya al setembre de 2017, ha dit:
"Entre la disjuntiva de la suspensió del TC i els drets fonamentals, sempre estarem al costat dels drets fonamentals"
I davant la pregunta de la fiscalia sobre l’aprovació d’una sèrie de resolucions al Parlament de Catalunya, el líder sobiranista ha respost:
"Jo sóc un pres polític i no un polític pres. Jo no estic al corrent del dia a dia de la vida parlamentària"
Durant l’interrogatori a Cuixart, que ha durat quatre hores, ha quedat clar, novament, que el judici contra els líders del procés no només és un atac brutal als drets del poble català, sinó un atac contra les llibertats del conjunt dels pobles de l’Estat espanyol, apuntant contra el dret de manifestació.
