La Fiscalia del Tribunal Suprem ha arxivat les tres diligències que tenia obertes sobre els negocis opacs de Juan Carlos I. Alejandro Luzón, fiscal cap d’Anticorrupció signa l’arxivament de les diligències prejudicials, afirmant que la Fiscalia no presentarà contra el rei emèrit cap denúncia o querella criminal.
Les tres diligències tancades investigaven: 1) el suposat cobrament de comissions per la concessió de l’AVE a la Meca a empreses espanyoles, 2) l’ús de targetes de crèdit opaques per Juan Carlos i altres membres de la família reial, 3) l’existència d’un compte amb 10 milions d’euros en el paradís fiscal de l’illa de Jersey a nom de Joan Carles de Borbó.
El cobrament de comissions per l’AVE a la Meca
Les primeres diligències, 17/2020, tenien com a objecte de recerca un possible delicte de corrupció relacionat amb la forma en què va tenir lloc l’adjudicació de les obres de construcció de la línia de tren d’alta velocitat que uneix les ciutats de Medina i La Meca a l’Aràbia Saudita. Aquesta adjudicació al consorci Al-Shoula, del qual formen part 12 empresa espanyoles, va tenir lloc a l’octubre de 2011. La Fiscalia investigava si hi havia algun tipus de relació entre aquella adjudicació i l’ingrés de 64.884.405 euros el 8 d’agost de 2008 pel Rei de l’Aràbia Saudita en el compte de la Fundació Lucum. Compte de la qual Juan Carlos és el seu titular real.
La Fiscalia, en nom de que les recerques no continuïn, ha defensat que la "recerca no ha pogut establir, si més no de manera indiciària, cap vinculació entre el referit ingrés de 64.884.405 euros i l’adjudicació del projecte de construcció de l’AVE". Concloent que no es pot demostrar "que aquesta quantitat guardi relació amb el pagament de cap comissió". La Fiscalia s’alinea d’aquesta manera amb la versió de l’emèrit, plantejant que aquest ingrés consistiria en “un regal rebut en consideració a la condició de Cap d’Estat”. Aquest ingrés seria, en dir de la Fiscalia “susceptible d’integrar el delicte de suborn de l’article 422 del Codi Penal. No obstant això, aquest possible delicte estaria clarament prescrit".
La Fiscalia afirma que existeix frau a la Hisenda Pública en relació als fons ingressats en 2008 en la fundació panamenya Lucum. Segons les pròpies paraules del fiscal Luzón en el decret d’arxivament: "s’han identificat quotes defraudades a la Hisenda Pública en l’IRPF dels exercicis 2008 a 2012 que superen amb escreix l’import de 120.000 euros que l’article 305 del Codi Penal estableix com a llindar del delicte". No obstant això "la possible responsabilitat penal dels exercicis 2008 a 2011 estaria extingida per la prescripció del delicte", afirma Luzón.
El fiscal, no obstant això, reconeix que no estaria extingida “la corresponent a l’exercici de 2012 que, no obstant això, tampoc seria susceptible de retret penal atès que en aquella data i fins al 19 de juny de 2014 S. M. Sr. Joan Carles de Borbó estava protegit per la inviolabilitat que l’article 56.3 de la Constitució espanyola quereconeix al Cap de l’Estat".
En el decret s’analitza també un possible delicte de blanqueig de capitals en relació amb les operacions financeres i societàries dutes a terme entre els anys 2008 i 2012 per ordre del llavors rei d’Espanya després de la recepció dels 64.884.405 euros en el compte de Lucum. "Partint de la possible naturalesa delictiva de l’acceptació de la referida quantitat per S. M. Sr. Joan Carles de Borbó. Els actes susceptibles d’integrar alguna de les conductes descrites en l’article 301 del Codi Penal haurien cessat en 2012, data coberta per la inviolabilitat que l’article 56.3 de la Constitució reconeix al Cap de l’Estat".
Targetes opaques
Les anteriors diligències van incorporar la recerca de les denominades targetes opaques, consistents en la recerca de la transferència de 516.606,32 euros entre els anys 2017 i 2018 per l’empresari mexicà Allen de Jesús Sanginés Krause, en favor d’un compte del coronel de l’Exèrcit espanyol Nicolás Murga Mendoza, ajudant del Rei Emèrit. Els diners transferits es va destinar a despeses de luxe de la família reial i amics dels Borbons.
La Fiscalia defensa que "no existeix constància de cap contraprestació per les transferències efectuades entre els anys 2016 i 2019 per Allen de Jesús Sanginés Krause a Murga Mendoza i de les quals ha estat beneficiari directe o indirecte S. M. Sr. Joan Carles de Borbó".
La Fiscalia indica que “aquestes transferències constitueixen donacions subjectes a l’impost de successions i donacions regulat per la Llei 29/1987, de 18 de desembre, de l’Impost sobre Successions i Donacions". Impost amb el qual no va complir Juan Carlos fins a la regularització fiscal efectuada el 9 de desembre de 2020. Aquesta data va ingressar una quota de 556.412,50 €, més els corresponents recàrrecs i interessos de demora, per la qual cosa la Fiscalia considera que queda exempt de retret penal.
Fundació Zagatka
Unes altres de les diligències han dut a terme una recerca sobre les despeses sufragades per la Fundació Zagatka en favor de Joan Carles I a partir del 19 de juny de 2014. Aquesta Fundació tenia com a titular al cosí de Juan Carlos, Álvaro d’Orleans. La Fiscalia, lleial a la Corona, ha afirmat que “no s’ha pogut determinar amb precisió la procedència i la quantia dels fons consignats en els comptes de la Fundació Zagatka ni les despeses i pagaments efectuats per aquesta fundació íntegrament".
La Fiscalia del Suprem reconeix en el decret que entre els anys 2014 i 2018 la Fundació Zagatka va abonar des d’entitats suïsses quantiosos despeses “per l’ús d’avions privats i serveis d’allotjament originats per S. M. Sr. Joan Carles de Borbó, els seus familiars i afins". No obstant això, una altra regularització fiscal per part del Borbó al febrer de 2021, que es correspon amb els exercicis de 2014 a 2018, li exonera de responsabilitat penal.
"Les declaracions es van produir sense requeriment previ de l’Administració Tributària i van portar aparellats els corresponents ingressos per un total de 4.416.757,46 euros (3.544.906,22 de quota més 871.851,24 euros, corresponents a les liquidacions d’interessos de demora i recàrrecs)".
La regularització va ser realitzada temps després de començades les recerques, i set anys després dels moviments efectuats per la fundació Zagatka. Davant el sospitós d’aquestes regularitzacions la Fiscalia nega haver avisat a l’advocat de Juan Carlos que l’emèrit estava sent investigat, de manera que les dues regularitzacions serien espontànies i, per tant, vàlides. No deixa de sorprendre increïble casualitat.
Trust en paradís fiscal
Altres de les diligències a les quals la Fiscalia ha donat carpetada són les que han tingut per objecte de recerca de la informació aportada pel Servei Executiu de la Comissió de Prevenció del Blanqueig de Capitals (SEPBLAC) a la Fiscalia Especial contra la Corrupció i la Criminalitat Organitzada sobre el trust “The JRM 2004 Trust” en el paradís fiscal de l’illa de Jersey. SEPBLAC havia advertit de "l’existència d’indicis que el propietari últim dels fons del trust podria ser S. M. Sr. Joan Carles de Borbó i Borbó".
No obstant això, la Fiscalia afirma en el decret d’arxivament que "entre 2004 i 2021 no existeix cap indici que permeti vincular The JRM 2004 Trust amb S. M. Sr. Joan Carles de Borbó, ni en la seva gestió ni en la capacitat per a disposar dels fons; en cap moment ha tingut la condició de
beneficiari del trust ni consta que hagi percebut cap quantitat dels seus
comptes".
Per a cobrir encara més l’esquena al Borbó la Fiscalia posa recalcament en què “en tot cas a partir del 19 de juny de 2014, data en la qual es va fer efectiva l’abdicació de S. M. el Rei Don Joan Carles I i va quedar sense efecte la inviolabilitat i irresponsabilitat que per al Rei d’Espanya estableix l’article 56.3 de la Constitució espanyola, les disposicions del JRM 2004 Trust ho han estat en unes quanties que en cap cas aconseguirien la quota corresponent a un delicte contra la Hisenda Pública".
A través de totes aquestes maniobres la Fiscalia del Suprem dona carpetada a les recerques contra Joan Carles de Borbó. Això es deu al fet que continuar aprofundint en les recerques esquitxaria no sols a l’antic monarca, sinó al conjunt de la família reial i a importants empresaris espanyols. La Fiscalia tria les millors dates per a tancar les diligències: el començament de la guerra a Ucraïna, quan l’opinió pública mira per a un altre costat. I és que la impunitat de Joan Carles I continua sent part de la “marca Espanya”. I és que la Fiscalia no pot deixar de ser jutge i part de les corrupteles del Règim del 78. Els presumptes delictes comesos abans de l’abdicació del monarca estan protegits per la inviolabilitat del rei consagrada en la Constitució del 78. Els posteriors delictes estan, per part seva, defensats per l’àmplia coalició monàrquica que abasta des de l’extrema dreta de Vox fins al PSOE, i que compta amb Unides Podem com a lleials i impotents opositors a Sa Majestat. Tots ells tanquen files entorn de la seva majestat.
Joan Carles I va sortir de l’Estat espanyol fa ja gairebé un any i mig, com una manera d’intentar netejar la imatge de la Monarquia i facilitar la consolidació del regnat del seu hereu. Els intents de rentar la seva imatge i que torni al país, organitzats pel mateix Felip VI, posen en evidència la pantomima orquestrada a la qual li han fet el joc tots els partits del règim, institucions i grans mitjans de comunicació. Acabar amb aquesta institució reaccionària, al servei de “els Grans (capitalistes) d’Espanya”, dels quals forma part, continua sent una tasca pendent, i que només es podrà aconseguir tombant el règim del qual és un dels pilars fonamentals.
