El passat 28 de febrer agents dels serveis de seguretat polonesos detenien a l’hotel on s’allotjava al periodista freelance i co fundador d’Eulixe, Pablo González. Això succeïa a la localitat polonesa de Rzeszow, prop de la frontera amb Ucraïna, a pocs dies d’haver començat l’invassió rússa d’Ucraïna i mentre cobria l’arribada de persones refugiades de la guerra.

D’ençà aquella matinada Pablo porta més de dos mesos empresonat i incomunicat, acusat d’espionatge. Sense poder parlar amb la seva família ni amb el seu advocat.

Per part de l’imperialista Estat espanyol hi ha una nula actuació per pressionar i qüestionar al seu aliat polonès que està complint un rol clau en el conflicte a Ucraïna per a l’OTAN i la Unió Europea, malgrat la flagrant vulneració de les llibertats de premsa i comunicació que està patint Pablo González.

De tota aquesta situació en parlem amb Juan Teixeira, company i amic de Pablo, i co fundador també d’Eulixe, mitjà de comunicació no tradicional.

Pots escoltar l’entrevista en el seguent podcast

Quins són els fets del 28 de febrer que van acabar amb Pablo González detingut?

Jo he estat en molts llocs amb ell, quan el van detenir a Ucraïna i en altres, però en aquesta ocasió, a Polònia, el 28, jo no vaig viatjar. No se sap pràcticament res, perquè el Govern polonès ha remès simplement una nota de premsa en la qual es dona bastant poca informació.

L’única cosa que podem saber és a través d’una imatge que van publicar en el moment de la detenció, en la que es pot veure un equip d’elit de les forces d’intel·ligència poloneses mentre el detenen, i res més.

Perquè el govern polonès acusa a Pablo de periodista pro rus?

El Govern polonès no acusa a Pablo de periodista pro rus, l’acusa de ser un espia de la intel·ligència militar russa, del GRU, que és moltíssim més greu i penat amb deu anys de presó.

Les raons no les sabem, però les intuïm. Les proves que han mostrat fins ara és que Pablo tenia, en el seu moment de la detenció, dos passaports amb dos noms diferent, quelcom que s’ha provat que és totalment legal i que són els seus dos passaports a causa de la seva experiència vital. Ell va viure fins als nou anys a Moscou i quan se separen els seus pares, la seva mare ve a Espanya i aquí li fan la nacionalitat amb el nom espanyol. Per això surt un passaport com Pavel Rubtsov, que és el nick name que li han posat com a espia a Polònia, però en realitat és el seu nom oficial amb passaport rus. I després és Pablo González en el seu passaport espanyol, que és el nom que va decidir posar-li la seva mare quan tornen a Espanya en 1991.

Poques més proves s’han fet públiques per a acusar-lo, que tenia diners en efectiu, la qual cosa és un absurd perquè, òbviament, quan et vas a cobrir un conflicte portes diners en efectiu i en diferent moneda pel que pugui succeir. I diuen també que tenen evidències en el seu mòbil. No se sap absolutament res més i està detingut en principi acusat d’espia de la intel·ligència militar russa amb aquestes proves tan poc consistents.

Quina és la situació en la qual es troba Pablo actualment? I cap a on creus que pot anar la situació?

Pablo fa dos mesos que es troba en presó provisional, li van decretar tres mesos que és el màxim legal a Polònia. El 29 de maig acabarien els tres mesos de marge i no sabem què passarà en aquest moment. Podrien prorrogar altres tres mesos, deixar-lo en llibertat condicional fins al judici o podria no anar a judici. No se sap res, hi ha una falta d’informació total per part del Govern polonès.

D’altra banda, Pablo no ha pogut comunicar-se amb la seva família, ni amb els seus fills ni amb ningú, ni tan sols amb el seu advocat triat per ell a Espanya i ha hagut d’agafar un advocat polonès finalment. No ha rebut les cartes que li hem escrit, i poc més. L’única cosa que sabem és a través del cònsol d’Espanya a Polònia, que l’ha visitat dues o tres vegades, i que assegura que està bé física i psicològicament, encara que ha perdut més de deu quilos.

Com està portant tota aquesta situació el cercle més íntim de Pablo?

Com us podeu imaginar, la seva família i amics estem amb un nerviosisme extrem, perquè el que semblava que s’anava a solucionar ràpid i sense anar més enllà, perquè pensàvem que quan investiguessin el deixarien en llibertat, doncs s’està allargant moltíssim i temem que es pugui allargar més. És a dir, si el Govern polonès no reconeix els seus errors i s’embardissa en un judici sense totes les garanties, òbviament això pot anar per a llarg. Tenim l’esperança que el 29 de maig s’acabi tot, però no ho sabem.

Consideres que es tracta d’una vulneració dels drets humans? Pablo ha pogut parlar amb el seu advocat o amb algú del seu entorn?

No és que jo consideri que ha estat una vulneració dels drets humans, és que ho és. La Carta fonamental dels Drets Humans de l’ONU i altres organismes internacionals diu clarament que qualsevol detingut té dret a comunicar-se amb la seva família i a tenir un advocat de la seva elecció. Això se li ha prohibit a Pablo durant tot aquest temps i òbviament, crec que aquí no hi ha cap discussió.

Una altra cosa és com el govern polonès vol argumentar les seves raons, que en algun moment haurà de comunicar-les. De moment, el que és obvi és que Pablo porta dos mesos incomunicat i això és una vulneració dels seus drets més bàsics.

Quin creus que està sent el paper del Govern de Pedro Sánchez en el cas de Pablo?

El Govern es limita a respectar d’alguna manera, diguem, la decisió del govern polonès, que es respectin les decisions de la justícia polonesa i a dir que fan costat a Pablo com a qualsevol altre ciutadà espanyol detingut en qualsevol part del món, com tants altres que hi ha.

A nosaltres això ens sembla insuficient perquè no és un cas d’un delicte com podria ser qualsevol altre. S’està acusant d’un delicte molt greu sense proves a un periodista. Creiem que el Govern hauria de ser molt més contundent en exigir a Polònia que compleixi els requisits bàsics del Dret Internacional i de la Comunitat Europea. No només és demanar que l’alliberin, és demanar que es respectin els seus drets humans, que tingui dret a un advocat i a comunicar-se amb ell i la seva família i que tingui un tracte digne.

Tot això no ho està fent el Govern, que assegura que estan fent tot el possible però que no es pot fer públic, encara que jo, per descomptat, no confio en això. Simplement està tractant el tema d’una manera molt molt tèbia, rentant-se les mans i deixant que Polònia faci al seu antull.

Hi ha o hi ha hagut alguna relació entre el servei d’intel·ligència espanyol i les autoritats poloneses?

En el cas de Pablo no ho podem saber ni ho podem demostrar de cap manera perquè això es porta de manera totalment opaca i no podem saber res.

Ara bé, tal com s’han desenvolupat els esdeveniments, tot indica que sí hi ha algun tipus de relació o comunicació entre els serveis d’intel·ligència ucraïnès, espanyol i polonès. Recordem que a Pablo el van retenir a Ucraïna, jo estava amb ell, va estar més de quatre hores sent interrogat i finalment el deixen anar sense cap mena d’acusació formal, únicament verbal, i després quan torna a Espanya, el CNI interroga a la seva dona, la seva mare i a un amic, informant-los que Pablo podria ser sospitós de ser un espia rus. Poc després és quan viatja a Polònia i el detenen. Llavors, no ho podem demostrar, però la realitat i el desenvolupament dels esdeveniments ens fa pensar que sí.

Com està sent la cobertura mediàtica en el cas de Pablo per part dels mitjans de comunicació? Com creus tu que hauria de ser?

Aquest tema em fa molta ràbia i és un exemple de l’estat del periodisme avui dia. En els mitjans no s’ha parlat del cas pràcticament, només molt per damunt en els grans mitjans i fins i tot deixant veure que “alguna cosa haurà fet” o “que podria haver-hi proves”. No s’està tractant el cas amb la serietat que mereix. Es tracta d’un periodista espanyol detingut a Polònia, en presó provisional i incomunicat durant dos mesos, i que seran tres ara, i sense proves. És un atac directe a la llibertat d’expressió i de premsa. I crec que tots els companys haurien de sortir en massa a denunciar aquesta situació, a informar sobre aquest tema i hauria de transcendir molt més enllà del que s’està fent.

Són els mitjans més petits i independents els que, diguem, estan fent més cobertura mediàtica d’aquest cas. Però els grans mitjans, òbviament, com estem veient, estan informat poc i malament. És quelcom que personalment m’indigna bastant perquè, al final, és un company al que s’està deixant tirat.

Ha pogut haver-hi contacte amb alguna institució o mitjans de comunicació russos?

Fins on jo sé, cap mitjà de comunicació o institució russa ha parlat d’aquest tema o ha fet algun tipus de comunicat. Pot ser que n’hi hagi i jo no l’hagués vist, però segueixo bastant intensament el tema i no em consta.

Algun missatge que vulguis donar?

Jo crec que el cas de Pablo hauria de tenir moltíssima més repercussió pública i crec que el Govern hauria d’implicar-se d’una manera molt més directa. Ja no només perquè jo confio plenament en la innocència de Pablo i vull que l’alliberin com més aviat millor perquè és el meu amic i company, sinó perquè també és un atac directe a la llibertat d’informació i al periodisme independent. Això és un missatge clar per a tots aquells periodistes que s’atreveixin a contradir la versió oficial, o a mostrar la realitat més enllà de les versions oficials. Llavors crec que aquest cas hauria de tenir molt més moviment, per Pablo i per un periodisme independent.

***
Signa aquí la petició perquè es respectin els drets del periodista Pablo González, detingut a Polònia el 28 de febrer