Fa dies les treballadores del CUESB es van concentrar davant de les portes del seu lloc de treball per denunciar les seves condicions laborals. Tal i com exposen en el seu manifest, signat conjuntament pel propi comitè i els sindicats que el conformen (CGT i CCOO), el CUESB és un servei que “presta atenció psicosocial davant situacions d’urgència i emergència durant les 24 hores del dia, els 365 dies de l’any a la ciutat de Barcelona i als 24 municipis de l’Àrea Metropolitana amb què l’Ajuntament de Barcelona té un conveni de col·laboració. Es tracta d’un servei externalitzat, adscrit a l’Institut Municipal de Serveis Socials de l’Àrea de Drets Socials de l’Ajuntament de Barcelona i gestionat actualment per l’empresa PROGESS SL.”

Manifest sencer de les companyes de les CUESB (Centre d'Urgències i Emergències Socials de Barcelona)

?￢ﾚﾫ Estem enmig d'una situació de precarietat i desprotecció totals
?￰ﾟﾑﾇ?https://t.co/7C7zkMmNAg pic.twitter.com/zlKhe8hDUu

— CGT Catalunya ?￰ﾟﾏﾴ (@CGTCatalunya) April 10, 2022

Es tracta d’un servei que dóna atenció tant a gent gran en situació de risc social, com a dones que pateixen violència de gènere, a persones immigrants i refugiades, a persones sense llar, així com, en situacions d’emergència com és en casos de desnonaments i d’altres necessitats socials.

És a dir, és un servei bàsic, que ha estat realitzant tasques essencials durant la pandèmia, així com ho fa actualment amb l’atenció de refugiats de la guerra d’Ucraïna.

No obstant, de la mateixa manera que la gran majoria dels serveis socials aquest és un servei externalitzat, amb les conseqüències que això comporta “"Tal com passa amb la majoria de serveis externalitzats, creiem que el CUESB es troba en una situació de decadència constant pel que fa als drets i les condicions laborals dels seus treballadors, posant en perill, a conseqüència, la qualitat de l’atenció a les persones ateses pel servei", segueix el comunicat.

En el mateix manifest denuncien situacions de precarietat com la desigualtat salarial entre les treballadores suplents i les treballadores fixes, o que la majoria de nous contractes són majoritàriament a jornada parcial, fet que obliga a les treballadores a haver d’ampliar la seva jornada cobrint incidències i havent de treballar en torns diversos (matins, tardes, nits, caps de setmana, etc), de manera que impossibilita la conciliació familiar.

Entre les seves principals reivindicacions reclamen l’equiparació de salari i condicions laborals dels suplents amb la resta de la plantilla, acabar amb els contractes precaris amb jornades parcials o, d’altres com equiparar els sous a la resta de serveis no externalitzats.

Les externalitzacions i la precarietat de l’Ajuntament “del canvi”

?￯ﾸﾏ Les treballadores del @cuesbenlluita denunciant avui la seva situació de precarietat i responsabilitzant l'externalització del servei per part de @bcn_ajuntament com a causa de la seva situació.

És l'hora de municipalitzar els serveis públics essencials! pic.twitter.com/d1WddTvp2j

— Municipalitzem (@municipalitzem) April 8, 2022

Tal i com denuncien els i les treballadores del CUESB, les externalitzacions són la causa principal de la precarietat, i aquestes estan a l’ordre del dia en gran part dels serveis públics, tant pel que fa a educació, sanitat, com en aquest cas en els serveis socials. De fet, PROGESS es tracta d’una empresa privada que s’està lucrant de la gestió, no només del CUESB, sinó d’una part important de serveis de titularitat pública.

L’Ajuntament de Barcelona de Barcelona en Comú i del PSC porta anys mantenint aquestes polítiques d’externalitzacions dels serveis socials en mans privades, tant a falses cooperatives i fundacions, així com a grans empreses i multinacionals que no amaguen el seu afany de lucre.

Per exemple, en la pròpia concentració de les treballadores del CUESB també van donar-hi suport treballadores del servei de la teleassistència, que està externalitzat en vàries empreses com Televida, de la qual les seves treballadores porten temps denunciant la seva precarietat.

O veiem com la gestió d’alguns albergs municipals de persones en situació de sense llar, està en mans, de ni més ni menys que de l’empresa Accent Social, de Florentino Perez. De fet, fins no fa tants anys aquesta tenia el monopoli del servei d’atenció domiciliària de Barcelona.

Les treballadores del SAD són un dels exemples més paradigmàtics, a la vegada que porten temps organitzant-se i mobilitzant-se contra la privatització del servei i l’enorme precarietat que pateixen. Mentrestant l’ajuntament de la Colau segueix mantenint el contracte que cedeix el Servei d’atenció domiciliària a la multinacional DOMUS VI, una empresa que no només va ser acusada de gestió nefasta a les residències de gent gran durant la pandèmia, sinó que també pertany a un fons d’inversió amb filials a un paradís fiscal.

I podríem seguir amb més exemples que denoten la faceta d’un suposat Ajuntament del “canvi” que segueix afavorint el negoci i la mercantilització dels serveis públics.