La revista científica Current Biology va publicar els resultats d’una recerca realitzada per un grup de científics de les universitats italianes de Insubria, Torino i el British Antarctic Survey, on documenten l’acceleració de la presència i floració de la Deschampsia antarctica (D. antarctica) i Colobanthus quitensis (C. quitensis), les dues espècies angiospermes autòctones del Sud en l’Antàrtica, durant la dècada compresa entre 2009 i 2018.
A study with input from an ecologist at @BAS_News finds acceleration of #climatewarming & plant dynamics in Antarctica: https://t.co/DGLvesk5cH#Antarctica #PolarScience #ClimateChange 🌏
📸Adam Bradley, BAS pic.twitter.com/gFRP5XM6E1— British Antarctic Survey (@BAS_News) February 15, 2022
L’estudi suggereix que el seu creixement i extensió ha estat patint alteracions en els últims 10 anys a causa de l’increment de temperatures en el continent, perquè l’espècie D. antarctica va augmentar el nombre de llocs d’ocurrència de 147 a 300, en tant que només entre 2009 i 2018 aquesta xifra pràcticament es va duplicar, aconseguint 635.
D’altra banda, la C. quitensis en la dècada a partir de 2009 va augmentar en 54 el nombre de llocs on es va detectar, a diferència de l’ocorregut entre 1960 i 2009, en què va passar d’ocupar 26 a 35 llocs, aquesta floració accelerada no és una bona senyal, ja que és un indicador que ja està sent alterat l’ecosistema un dels més pristins i fràgils del planeta.
En un hecho totalmente insólito, la #Antártida se llenó de #flores, y esto no es una buena noticia.
Desde hace 10 años, la Antártida ha estado floreciendo como evidencia contundente del poder del #hombre para modificar el clima de la Tierra.
La floración acelerada de 🧵🧵 pic.twitter.com/oHo2yK1tmT
— Frank 🐺 (@SERVCOMPUTACION) May 2, 2022
Això a més és un indici que l’escalfament del pol antàrtic i provocarà canvis en l’acidesa del sòl, i per tant en la seva composició química. Això tindrà conseqüències en el creixement dels líquens —organismes vius que amb freqüència poden ser usats com a bioindicadors— i afectar la microbiota de la zona. Aquests canvis, units a la desaparició del permagel, que en conseqüència desencadenaria l’alliberament d’encara més gasos d’efecte d’hivernacle, com el metà.
Moltes recerques assenyalen que és l’escalfament global el causant dels dràstics canvis que ocorren en el continent austral. La pèrdua irreversible de la biodiversitat per la migració d’algunes espècies enfront de la invasió d’unes altres, i la conseqüent afectació a l’equilibri de l’ecosistema, sembla registrar estralls en aquesta remota regió.
Nicoletta Cannone, professora d’Ecologia de la Universitat de Insubria i una de les principals autores d’aquesta recerca assenyala que aquesta seria la primera evidència de resposta accelerada dels ecosistemes a l’Antàrtida, que s’associa directament a conseqüència de l’escalfament global, que a la vegada desencadenarà canvis significatius en aquests fràgils ecosistemes.
El planeta està florint en els seus pols, però contrari al que podria deduir-se, això no és un bon senyal, en l’hemisferi nord, comencen a sorgir territoris verdosos en comptes de superfícies cobertes per neu, d’una banda encén les alarmes per l’efecte va dominar que pot produir la pèrdua del permagel polar, però a la vegada, és una evidència més que les temperatures globals continuen disparant-se a un ritme alarmant, producte de la crisi climàtica.
