Igual que als Estats Units, i només tres dies després que Biden assegurés tots els dipòsits del sistema bancari del país, la banca suïssa ha hagut de sortir a fer el mateix davant la caiguda imminent de Credit Suisse. El banc havia confirmat que els seus balanços de liquiditat incloïen instruments i eines que no eren en efectiu, falsificant en els fets els balanços de l’entitat. Davant els rumors de malversació i la caiguda del Silicon Valley Bank als Estats Units, Suïssa va ser el primer país europeu a sortir al rescat de la timba financera, preanunciant una altra ronda de socialització de les pèrdues dels bancs.
Això ha permés que les accions de Credit Suisse obrissin aquest matí a la Borsa de Valors de Zuric amb una espectacular pujada, del 30,82%, després de l’anunci hores abans que el Banc Nacional de Suïssa (BNS) li farà un préstec de 54.000 milions de dòlars.
L’acció havia perdut un quart del seu valor en la vespra, arrossegada per la crisi bancària als Estats Units i la desconfiança generalitzada dels inversors cap al sector financer, aguditzada en el seu cas pels pèssims resultats dels seus comptes en els dos últims anys i una successió d’escàndols.
Amb aquesta alça en el preu de les seves accions, Credit Suisse recupera el terreny perdut el dimecres, quan va tancar la sessió amb una caiguda del 24%, després d’haver baixat fins a un 30% a mitjan tarda, el pitjor descens entre els bancs europeus, tots castigats per l’onada de pànic que es va apoderar dels mercats.
Després de rebre insistents sol·licituds per part del banc, el BNS i l’Autoritat Suïssa de Supervisió del Mercat Financer (FINMA) van decidir emetre una declaració conjunta de suport a l’entitat, però sens dubte aquest pas va ser jutjat insuficient per a calmar la tempesta, per la qual cosa enmig de la nit es va anunciar el préstec de l’entitat emissora.
Amb aquests diners, el banc va indicar que farà una recompra per 3.200 milions de dòlars de títols de deute sènior, la qual cosa li estalviarà el pagament d’interessos en un context alcista dels tipus.
Igual que amb la fallida del Silicon Valley Bank, diverses entitats afronten problemes de falta de liquiditat i pèrdues per la baixa del valor dels bons del tresor degut als augments de la taxa d’interès de part dels bancs centrals de tot el món. Només als Estats Units la diferència entre el valor nominal en què tots els bancs van comprar bons del tresor enfront del valor actual, disminuït, és de més de 600.000 milions de dòlars. D’aquesta barbaritat es farà càrrec la reserva estatunidenca per a rescatar al sistema bancari. Una situació similar és la que es viu a Europa, i aquests són els primers sotracs d’una crisi més profunda.
En cas del Credit Suisse era clau no sols per a Suïssa sinó per a tot el sistema europeu. En el context de la crisi financera de 2008, el banc va ser classificat "d’importància sistèmica" ("too big to fail") per a l’economia de tota la regió, la qual cosa explica el ràpida salvataje de l’Estat, que es torna a fer càrrec de les pèrdues provocades per la timba del sistema financer.
