Kristalina Georgieva, directora gerent del Fons Monetari Internacional (FMI) afirmava fa uns dies, en una entrevista a la cadena CBS, que l’economia mundial rebrà un cop molt més dur que l’experimentat fins ara després de l’inici de la guerra a Ucraïna.
Aquest fort impacte farà que almenys un terç de l’economia mundial entri en recessió -dos trimestres consecutius com a mínim de decreixement econòmic- arrossegats pel mal moment del motor de les tres locomotores principals de l’economia mundial (els EUA, la Xina i la UE).
La trompada econòmica, com sol ser habitual en l’economia capitalista, serà de desigual incidència tant entre els estats com entre el conjunt de la població. A la UE les veurem de tots els colors assetjats per una sèrie de factors: la guerra a Ucraïna i el militarisme armamentistic creixent, la crisi energètica, la pujada de preus i les baixades dels salaris reals, l’escassetat de subministraments bàsics, les fortes pujades de tipus d’interès del BCE, la qual cosa portarà segons les pròpies previsions de l’FMI a una recessió anual en països centrals de la UE amb Alemanya (-0,3%,), i Itàlia (-0,2%) al capdavant. En el cas de França en particular, s’espera un raquític creixement positiu (0,7%), encara que amb algun possible període recessiu mentre que, en l’Estat espanyol, encara que no se sap si arribarà a sofrir dos trimestres en negatiu, s’espera que acabi l’any 2023 amb un creixement minso (1,2%) enfront del creixement de 2022 que s’espera es trobi per sobre del 5%, és a dir, una patacada d’almenys un 3,8%. El resultat de conjunt per a la UE, segons les previsions de l’FMI, seran tan demolidores que portaran a que “la meitat de la UE estarà en recessió l’any vinent”.
Les previsions per als EUA, no obstant això, són una mica més favorables, encara que no sense nuvolots en l’horitzó. La seva major resistència a l’espertenec de la crisi passa per no tenir un conflicte armat al seu pati posterior i no sofrir l’embat tan directe de la crisi energètica al no dependre del gas rus i ser productor important de combustibles fòssils, que està fent a més el gran negoci amb la venda massiva a la UE de gas liquat i petroli molt més car que el rus aprofitant la conjuntura. No obstant això, i encara que l’FMI considera que podria arribar a defugir la recessió, segons paraules de Georgieva -“espero que els Estats Units no caigui en recessió malgrat tots aquests riscos”- l’economia nord-americana no està exempta de riscos per les polítiques monetàriament agressives de la Fed per a frenar el fort creixement de la inflació, objectiu que s’ha posat per davant del creixement, fins i tot encara que això desemboqui en una recessió.
Les dades favorables de l’economia dels EUA passen per la fortalesa actual del mercat laboral, amb uns nivells de desocupació històricament baixos. Però es produeix en un context d’escanyament de les cadenes de subministrament de matèries primeres i productes estratègics. Aquesta situació de problemes en l’oferta és el que ha desencadenat una inflació desbocada que amenaça amb emportar-se l’economia per davant. Les fortes ajudes a les empreses per a superar la crisi sanitària generada per la COVID-19 que ha fet augmentar l’especulació financera i borsària també està en la base del creixement exponencial dels preus. Els salaris, encara que als Estats Units han pujat més que a Europa, per a res han superat el nivell de la inflació i, per tant, no són els causants de l’augment dels preus.
Respecte de la Xina la cap del FMI va assenyalar que la situació “durant els pròxims mesos serà difícil per a la Xina i l’impacte en el creixement xinès serà negatiu, l’impacte a la regió serà negatiu, l’impacte en el creixement global serà negatiu”. Tot això malgrat que la Xina ha eliminat la seva estricta política contra la COVID-19 i s’ha llançat a una forta reobertura de la seva economia. Les protestes en les últimes setmanes a les fàbriques xineses, moltes d’elles al servei de la grans multinacionals nord-americanes o europees, per pràcticament empresonar en els llocs de treball a les persones treballadores per a continuar amb la producció per sobre de tot, conjugant-ho amb un estricte control sanitari i així tractar d’impedir la difusió del virus, ha donat com a resultat la conclusió d’aquesta política d’explotació i repressió inhumana. Però la situació s’ha tornat explosiva sanitàriament per mantenir costi el que costi la producció ja sense protecció en una població amb baixa vacunació, la qual cosa ha generat una enorme ona de contagis. Aquesta situació més la crisi immobiliària i financera del país ha accelerat l’alentiment del creixement econòmic que s’estima en el 4,4% segons l’FMI, és a dir, la meitat de la mitjana de creixement entre el 2000 i el 2021 (8% anual).
L’FMI preveu una desacceleració que tindrà com a conseqüència que el creixement de l’economia mundial es llastri per a aconseguir un minso creixement del 2,7% l’any vinent, quan en 2021 va ser del 6% i del 3,2% en 2022. Sense que, a més, moltes economies hagin aconseguit encara els nivells previs a la crisi sanitària.
En les economies emergents el panorama és encara més ombrívol. Sofriran més intensament com “els colpegen les altes taxes d’interès i l’apreciació del dòlar”, la qual cosa en el cas de les economies amb alts nivells d’endeutament “és una devastació”. La directora de l’organisme ha acabat alertant que, si bé de moment els països afectats no són estructuralment sistèmics en l’economia mundial com per a desencadenar una crisi de deute, si la llista de països afectats continués creixent “l’economia mundial pot emportar-se una sorpresa negativa”.
Inflació i deute disparades
Respecte de la inflació l’FMI preveia a l’octubre que els preus anaven a repuntar en 2022 una mitjana del 8,8% a nivell global, per a caure al 6,5% de mitjana al llarg de 2022. En les economies més avançades aquests augments serien del 7,2% i el 4,4% respectivament, mentre que en l’Eurozona ascendirien al 8,3% i el 7,7%. Enfront d’això els salaris reals sofreixen una dràstica caiguda a nivell mundial segons un informe de la OIT per a 2022-2023. Sent que per primera vegada en aquest segle el creixement salarial real global ha estat negatiu.
Xifres d’inflació que, malgrat una certa moderació segons països, en els preus dels carburants i l’energia sembla que es compliran almenys per a 2022, davant l’enorme creixement dels preus dels aliments, els serveis i les matèries primeres en general. No sense que les polítiques de pujades de tipus d’interès que estan alentint l’economia mundial tractin de frenar l’escalada de preus, però de moment el que desencadenaran amb gairebé tota probabilitat és una recessió en molts països durant 2023.
En aquest context cal destacar el problema del colossal deute mundial que creix de manera desbocada en una boja carrera cap endavant i encara que manté la locomotora econòmica mundial en marxa, dona cada vegada més senyals de gripar i descontrolar-se podent generar-se una crisi financera de caràcter històric.
L’Institut de Finances Internacional (IIF), patronal de la indústria bancària, calcula que el deute sobirà i privat va aconseguir en 2021 un rècord històric de 296 milions de dòlars. Solament entre 2020 i 2021 el deute es va elevar en 36 bilions de dòlars més conseqüència de les polítiques contra la COVID-19. El total de deute en 2020 va suposar 226 bilions de dòlars. Per a 2022 es considera que només el deute públic aconseguirà els 71,6 bilions de dòlars i que se superaran els 300 bilions de dòlars de deute global (350% PIB mundial). Tot aquest creixement del deute s’està desenvolupant ara en un context de forta elevació dels tipus d’interès per a contrarestar la forta alça dels preus, la qual cosa pot generar un clar perill de crisi financera aguda. Mai abans en la història havia estat tan endeutada l’economia mundial, tant en termes absoluts com en percentatge sobre el PIB. Georgieva ha destacat respecte a la incidència d’aquesta crisi sobre la població que més enllà de si els països entren en recessió o no “se sentirà com una recessió per a centenars de milions de persones”.
Es fa vital per a donar la batalla davant el probable agreujament de la crisi i l’amenaça de misèria social que s’aveïna per a milions, donar la baralla i organitzar-se amb els mètodes de lluita de la classe obrera de manera independent per a aconseguir que la crisi la paguin els capitalistes.
