La dada d’abril trenca la tendència general a l’alça de l’IPC en els últims mesos (amb l’excepció de gener), tractant-se de la segona baixada respecte al mes anterior en 13 mesos (des de febrer de 2021). No obstant això la dada continua sent impactant, després del març, és el període amb la inflació interanual més alta dels últims 35 anys.
A més hi ha altres males notícies, la inflació subjacent, aquella que no té en compte els preus dels productes frescos ni els energètics sí que s’ha incrementat respecte al mes anterior. En concret un punt, fins al 4,4%. És el resultat més alt des del desembre del 1995.
Aquesta tímida moderació de l’alça dels preus ha pogut donar-se malgrat el preu dels subministraments bàsics que lluny de moderar-se han mantingut la seva tendència a l’alça. Segons l’informe de l’INE els preus que més han pujat el mes d’abril han estat "altres olis" (96,2%), els combustibles líquids (95,7%), els hotels i hostals (50,5%) i l’oli d’oliva, un 42,5%; i l’electricitat, un 34,9%.
Cas especial són els aliments bàsics frescos, també dins d’aquesta llista negra de productes que comencen a ser prohibitius al mateix temps que bàsics per a molts i que continuen incrementant els seus preus. És el cas de la carn, el pa, els cereals, els llegums, les hortalisses, la llet, el formatge i els ous. Respecte abril de l’any passat l’oli d’oliva s’ha encarit un 42,5%, la pasta un 25% i la fruita un 9,5%.
Aquesta situació comença a ser insostenible per a moltes famílies que veuen com els seus salaris no arriben, al març la inflació va créixer quatre vegades més que els salaris i això colpeja a les famílies. Els bancs d’aliments, per exemple, preveuen per a enguany un augment d’un 20% en la seva demanda.
El ‘pla de xoc’ de despesa pública plantejada fa unes setmanes pel Govern per a pal·liar els efectes de la crisi per la guerra d’Ucraïna no està dirigit a pal·liar les conseqüències de la crisi que vivim. Aquest pla a penes destina 6.000 milions a la part d’ajudes directes a l’escut social i a les rebaixes del cost de la llum i els carburants, entre els quals també hi ha ajudes a les empreses del transport i la pesca i l’agricultura. Els resultats d’això no han trigat a arribar com apunten les dades d’abril amb la pujada a l’electricitat i els carburants. No tenen cap impacte en l’IPC ni en els consums que més ofeguen a les famílies. A la vegada, la gran part d’aquests fons (el 62,5%, 10.000 milions) seran destinats a crèdits ICO, és a dir, aniran directament a les butxaques dels empresaris per a facilitar els seus negocis.
Aquest pla d’ajust a més de no tenir un impacte per a pal·liar la situació de crisi social endeutarà a l’Estat a costa d’ajudes a les empreses, quelcom que acabarà repercutint novament a les i els treballadors. Enfront d’això i davant el servilisme de les burocràcies sindicals que sostenen les mesures anti obreres d’aquest Govern, és necessari barallar per l’augment del salari mínim i augments al nivell de l’IPC; la reducció de la jornada laboral sense reducció salarial, una escala mòbil d’indexació automàtica dels salaris segons el nivell general dels preus i el cost real de la vida, nacionalització sense indemnització dels sectors estratègics de l’economia com les elèctriques, energètiques i la banca i per tirar a baix totes les reformes laborals.
